Ciceró, Plaute i Terenci: Grans Autors de la Literatura Llatina

Enviado por Valentin y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,86 KB

Ciceró (106 aC - 43 aC): L'Orador Romà

Marc Tul·li Ciceró va néixer en el si d'una família rural i se'n va anar a estudiar a Roma. Va ser qüestor de Sicília l'any 75 aC i l'any 51 aC va ser nomenat procònsol de Cilícia, a l'Àsia Menor. Més tard va ser desterrat per Marc Antoni, ja que volia ser executat (després de la mort de Cèsar). Algunes de les seves obres més destacades són:

Catilinàries (In Catilinam)

Durant el seu consolat, Catilina, candidat del partit popular que havia estat derrotat a les eleccions, va disposar-se a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró, en quatre discursos davant el Senat, va descobrir la conjuració, va fer fugir de Roma Catilina, va aconseguir la pena de mort per als conjurats que havien restat a Roma i va desmantellar així la seva organització.

Filípiques

Són els catorze discursos que Ciceró va redactar contra Antoni. El nom de Filípiques va ser donat establint un paral·lel amb les Filípiques de Demòstenes, el conjunt de discursos que aquest orador atenès va pronunciar per salvar la llibertat de Grècia davant l'amenaça de Filip de Macedònia. Tal designació demostra que Ciceró va aconseguir igualar el seu model grec. En aquests discursos són presents els temes filosòfics més tractats per Ciceró. L'íntima aliança aconseguida entre retòrica i filosofia fan de les Filípiques l'obra mestra de l'eloqüència de Ciceró.

Defensa de Miló

Miló era el cap d'una banda que feia servir la violència al carrer a favor del partit optimat. En un enfrontament amb la banda utilitzada pel partit popular va morir el cap d'aquest, Clodi. Miló és acusat de la seva mort i Ciceró s'encarrega de la seva defensa. Però el dia del judici, espantat per la pressió de l'ambient, va fer una argumentació maldestra i precipitada, que no va impedir la condemna de Miló a l'exili. Després, Ciceró va publicar el discurs que hauria hagut de pronunciar: un discurs ideal, modèlic pel seu equilibri i l'habilitat de l'argumentació, basada en l'intent de demostrar que va actuar en defensa pròpia.

Terenci (s. II aC - m. 159 aC): El Comediògraf Moralista

Terenci, d’origen nord-africà, va viure al segle II aC (mort el 159 aC). Va ser esclau d’un senador que aviat li va donar la llibertat. Va morir jove, als 25 o 35 anys, en un viatge a Grècia. Terenci tendia a suavitzar la comicitat, buscant més el somriure que les grans riallades. Per altra banda, la influència grega és més accentuada en Terenci, que pertanyia al cercle dels Escipions. Les seves obres són d'un caràcter moralista.

Plaute (251 aC - 184 aC): El Mestre de la Comèdia Popular

Plaute va néixer a Sarsina el 251 aC i va morir el 184 aC. Va ser l'autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col·loquial. Justament, l'originalitat de Plaute és el seu llenguatge vigorós i expressiu, que va des de l'obscenitat i l'insult més groller a l'estil líric i la paròdia de la tragèdia. No tenia cap preocupació moral o intel·lectual, només volia divertir i fer riure el seu públic. S'han conservat 21 de les seves comèdies, entre les quals destaquen:

  • Aulularia ("La comèdia de l'olla")

    Un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i ho manté en secret per por que no la hi robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest.

  • Amphitruo ("Amfitrió")

    És l'única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, anomenada Alcumena, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcumena, en el qual neixen dos bessons. Un d'ells, Hèrcules, és fill de Júpiter; l'altre, d'Amfitrió.

  • Bacchides ("Les Baquis")

    Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades Baquis. Crísal, l'esclau d'un d'ells, Mnesíloc, pren amb enganys al seu vell amo Nicòbul diners per salvar una de les Baquis d'un soldat que l'ha comprada.

  • Miles Gloriosus ("El soldat fanfarró")

  • Menaechmi ("Els bessons")

Gèneres i Autors Destacats de la Literatura Llatina

Poesia Dramàtica:
Plaute i Terenci
Poesia Èpica:
Virgili
Poesia Lírica:
Horaci
Poesia Elegíaca:
Ovidi
Prosa Historiogràfica:
Tit Livi
Oratòria:
Ciceró

Entradas relacionadas: