Ciceró i la política del seu temps

Marc Tul·li Ciceró (Arpíum, sud del Laci) era d’una família d’ordre eqüestre. De jove va viure a Roma, apartat de les guerres entre Mari i Sul·la, quan aquest darrer va guanyar al 80 aC, Ciceró va guanyar la primera causa, que tothom donava per perduda, en defensa de Rosci, el qual havia estat atacat per un partidari de Sul·la. Després d’estar entre els anys 79-77 aC a Rodes i a Atenes, torna a Roma on es casa amb Terència, fou elegit qüestor i enviat a Sicília (75 aC), on destapà les malversacions del corrupte Verres, membre de la burgesia ric. Els seus discursos contra aquest personatge li donaren la fama d’home íntegre. El 69 aC fou anomenat edil (encarregat de les labors públiques) i, el 66 aC pretor urbà (jutge). Participarà en una campanya electoral per ser cònsol, on s’enfronta amb Catilina i amb Antoni. Va ser elegit juntament amb Antoni.

Sent cònsol (63 aC) sufocà la conjuració de Luci Sergi Catilina, un home de costums degenerades, que corrompia la joventut, comprava els vots populars i intentava fer desaparèixer les persones honrades de Roma. Catilina morí amb les armes a la mà i els conjurats foren detinguts, jutjats i condemnats. Ciceró esdevingué aliat de la fracció més reaccionària del Senat.

L’any 60 aC, els tres candidats a la dictadura van pactar una aliança, i fer un triumvirat: Cèsar, Cras i Pompeu. Ciceró anà perdent prestigi, fins que l’any 58 aC, Clodi (tribú), l’atacà sense que el Senat reaccionés. Els béns li foren confiscats i va ser exiliat, però tornà triomfant l’any següent. Mentre Cèsar conqueria la Gàlia per tenir el poder, Ciceró va escriure De la república i De l’orador.

Del 51 al 50 aC, Ciceró exercí el càrrec de procònsol a Cilícia. Després esclatà la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, i Cicerò es decantà per Pompeu qui va perdre. Cèsar perdonà l’orador ateses les seves qualitats com escriptor.

En morir Cèsar, l’any 44 aC, Roma estava trasbalsada pels aspirants a encapçalar la dictadura. Llavors, Ciceró va creure que les institucions republicanes tornarien amb la política d’Octavi i pronuncià les famoses Filípiques contra Marc Antoni. Octavi August signà un segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid i no va salvar a Ciceró de la llista dels proscrits, abans inclús Marc Antoni. Ciceró va fugir i va ser assassinat a Gaeta pels soldats d’Antoni, li tallaren el cap i les mans, exposats a la tribuna del fòrum de Roma.

La obra literària de Ciceró

Es pot dividir en quatre grans apartats: obres sobre la pràctica (teoria i la teoria retòrica) oratòria, els discursos; obres sobre retòrica de caràcter filosòfic, obres de teoria política i finalment obra personal, cartes.

Els discursos conservats de Ciceró són un dels monuments més sòlids de la prosa llatina. Ell va viure en els darrers anys de la República va trobar un clima propici per tal d’expressar-se en llibertat. Entre els seus discursos els més famosos són les Verrines, les Catilinàries i les Filípiques.

Ciceró va ser autor de tres tractats de retòrica: Brutus, L’orador i De l’orador

La seva obra filosòfica cal destacar que va introduir les doctrines filosòfiques dels grecs i va adoptar una postura eclèctica, tot i que es nota una admiració per Plató i un rebuig per Epicur. Distingim dos tipus d’obres: els tractats morals, com Els deures, Les Tusculanes, La vellesa i L’amistat i els tractats de religió com, La natura dels déus. Un tercer grup són les obres de teoria política: els tractats polítics com La política i Les lleis.

Es conserven unes 900 cartes de Ciceró, son testimoni d’uns moments en què anàvem madurant grans canvis polítics i perquè estan escrites en un llenguatge planer i gens afectat que s’acosta al llatí coloquial, Sumo familibus, les Lletres als familiars, Lletres a Àtic i Lletres al germà Quint.

La influència de la seva obra ha estat enorme tant entre pagans, com Quintilià, com entre cristians, com sant Agustí. Durant l’edat mitjana la seva obra era prou tinguda en compte, però no va ser fins al Renaixement que va ser considerada un model que els humanistes intentaren imitar. Encara ara, les versions llatines actuals, de les encícliques papals s’inspiren en l’estil ciceronià.

L’eloqüència després de Ciceró

A l’època imperial, el poder es concentra en mans d’una sola persona i això va originar la decadència de l’oratoria. Els discursos només eren per complaure els poderosos o per enfrontar-se en causes judicials. Els advocats es convertirien en professionals de la paraula.

Marc Fabi Quintilià (30-95 aC) hispà nascut a Calahorra, va ser mestre de retòrica a Roma, protegit per Vespasià i educador dels renebots de Domicià. Fou l’autor de Institució oratòria, un tractat d’eloqüència que segueix els consells de Ciceró i que posa en relleu que la retòrica, la història, el dret i la filosofia són inseparables per la formació d’un bon orador. Aquesta obra va ser molt ben valorada per autors del Renaixement com Lluís Vives.