Ciceró: Vida, Obra i Llegat d'un Orador i Filòsof Romà

Ciceró: Vida, Obra i Llegat

Ciceró va néixer a Arpí l’any 106 a.C., en una família poc coneguda però acomodada que pertanyia a la classe dels cavallers rurals. Era una persona molt intel·ligent. La seva primera formació oratòria va ser amb Apol·loni de Rodes i va realitzar els seus estudis superiors a Roma. Va estudiar jurisprudència i filosofia. En l’àmbit polític, va ser qüestor a Sicília el 75 a.C., edil el 69, pretor el 66 i finalment cònsol el 63. En política va defensar la concòrdia ordinum, la col·laboració harmònica de les diverses classes per al sosteniment de les institucions republicanes. L’any 51 va ser procònsol de Cilícia on va actuar amb justícia. Abans d’esclatar la guerra civil va tractar d’intervenir entre els adversaris sense èxit, i durant el transcurs d’aquesta es va inclinar pel bàndol de Pompeu. Quan aquest fou derrotat, Cèsar va tractar Ciceró amb benevolència. A partir d’aquest moment es va dedicar més a les lletres que a la política. El 45 va morir Túl·lia, la seva filla, cosa que el va impulsar a dedicar-se a la filosofia i en un sol any escriu diversos tractats sobre aquesta disciplina. Després de l’assassinat de Cèsar, Ciceró va retornar a la política, donant suport a Octavi i oposant-se a Antoni, però Octavi li donà l’esquena quan Antoni va demanar la seva proscripció. El 43 partidaris d’Antoni el van detenir quan intentava fugir i el van assassinar, i van exhibir-ne el cap i la mà dreta a la tribuna dels oradors del fòrum.

Obra Retòrica

Ciceró va escriure diversos tractats de retòrica on recopilava els coneixements adquirits estudiant retòrica grega i investigant la història de l’oratòria romana. En De Oratore i Orator enumera les qualitats innates que ha de tenir un orador, la seva formació que abasti tots els camps del saber i el coneixement del discurs a més d’enumerar les parts que ha de tenir un discurs. I en Brutus, que rep aquest nom a causa de la persona a la qual va dedicada, Ciceró reconstrueix la història de l’eloqüència grega i romana.

Obra Filosòfica

La finalitat de l’obra filosòfica de Ciceró és presentar en llatí la filosofia grega, és a dir, una obra eclèctica, on recull idees de diversos filòsofs grecs. Sembla inclinar-se per l’escepticisme acadèmic i combatiu amb l’epicureisme, encara que va fer De re publica i De Legibus inspirat en Plató. Val a dir que no va tenir gaire èxit entre els seus contemporanis, perquè els romans cultes solien llegir filosofia en el grec original.

Discursos Polítics

Van ser pronunciats davant el Senat o davant l’Assemblea del poble. Destaquen les Catilinàries, sèrie de 4 discursos amb els quals va aconseguir avortar la conjuració de Catilina, i les Filípiques, 17 discursos, amb els que va intentar frenar la pujada al poder de Marc Antoni i que serien la causa de la seva mort.

Discursos Judicials

Predominen els de defensa en favor d’amics, clients o protegits i també hi ha d’acusació.

Epístoles

Cartes en les que exposa les seves idees dirigides sobretot a Brutus, Terenci, Àtic i Quint.