Ciceró: Vida, Obra i Llegat a Roma

Marc Tul·li Ciceró: Vida i Obra

Primers Anys i Formació

Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpí (al Laci) el 106 a.C., dins una família de classe eqüestre. Va rebre l'ensenyament superior a Roma, on va estudiar sobretot les dues disciplines a les quals es dedicaria principalment: retòrica i filosofia (estoïcisme i platonisme). Per ampliar els seus coneixements en totes dues, va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes de tres anys. Als trenta anys es troba de nou a Roma actuant com a advocat i comença la seva carrera política. Va exercir com a qüestor a Siracusa, ciutat grega de Sicília. D'aquí va sorgir el primer gran èxit en els tribunals: el procés a Verres.

Ascens Polític i Consolat

Ciceró va seguir amb èxit la seva carrera política, ja que des del principi anava ocupant les magistratures suo anno, és a dir, a l'edat mínima exigida a cadascuna. Els nobiles el menyspreaven com a homo nouus, però alhora se'n servien. Així va ser pretor i l'any 63 a.C. va esdevenir un dels dos cònsols, els més alts magistrats, pel partit dels optimats. Des del consolat va enfrontar-se amb la conjuració de Catilina per derrocar el poder constituït.

Exili i Retorn

Al final, Catilina va morir en un combat contra l'exèrcit romà i Ciceró va arribar al cim de la seva glòria. Tanmateix, tres anys més tard tenia tothom en contra: els optimats pel seu suport a Pompeu i els populars per haver promogut l'execució dels partidaris de Catilina sense donar-los el dret legal d'apel·lar al poble. Així, després que l'any 60 a.C. aconseguís el poder el triumvirat format per Pompeu, Cèsar i Cras, el tribú de la plebs, Clodi, va fer que desterressin Ciceró i destruïssin les seves propietats. Al cap d'un any va poder tornar a Roma gràcies a les gestions de Sesti i Miló, però aviat es retirà de la vida pública i escrigué obres d'oratòria teòrica com el De oratore.

Retorn a la Política i Defensa de Miló

Al cap d'un temps, va retornar a la política acostant-se al triumvirat. L'any 52 a.C. es va encarregar de la defensa de Miló, antic amic seu.

Procònsol a Cilícia i Guerra Civil

El 51 a.C. Ciceró va ser enviat a governar Cilícia, complint amb retard el mandat de procònsol. Va obtenir algunes victòries militars davant els parts. Havent tornat a Roma, va esclatar la guerra civil entre Pompeu i Cèsar i va posar-se al costat de Pompeu. Quan aquest va ser vençut (48 a.C.), Cèsar va perdonar Ciceró. Els anys següents, sota la dictadura de Cèsar, va viure retirat escrivint tractats retòrics, que va dedicar a Brutus, aleshores amic de Cèsar.

Mort de Túl·lia i Dedicació a la Filosofia

El 45 a.C. va morir la seva filla Túl·lia, cop molt fort que el va impulsar a dedicar-se a la filosofia i en un sol any va escriure diversos tractats sobre aquesta disciplina.

Últims Anys i Mort

El 44 a.C., després que Cèsar va ser assassinat, Ciceró va tornar a l'escena política amb la intenció de restaurar la República. Era tan sols un senador, però va organitzar la resistència contra Marc Antoni, que pretenia continuar el poder personal del dictador: el va fer declarar enemic de l'Estat, va fer donar a Brutus i Cassi, els assassins de Cèsar, poders militars excepcionals, va obrir el camí a Octavi, jove hereu de Cèsar. Durant uns mesos va aconseguir realitzar el seu ideal d'un poder basat en l'autoritat moral i intel·lectual d'un gran home. D'aquesta etapa en són testimoni els discursos contra Antoni.

Assassinat i Llegat

Però el qui es creia el motor dels esdeveniments no era més que una joguina dels més poderosos. En efecte, mentre intentava que el Senat acceptés la pretensió d'Octavi sobre el consolat, aquest negociava la formació del segon triumvirat amb Lèpid i Antoni va haver de consentir a sacrificar-lo. El desembre del 43 a.C. va ser mort pels sicaris d'Antoni, el qual va exhibir-ne el cap i la mà dreta a la tribuna dels oradors del fòrum.

Llegat Literari i Polític

Ciceró va ser el principal artífex de la prosa llatina, ja que hi va contribuir des de diversos gèneres: l'eloqüència i la teoria oratòria, la filosofia i les cartes. Després de la seva mort, els rètors, els gramàtics i els filòsofs el van prendre de model, des de Quintilià fins a Erasme de Rotterdam. Si en la seva ambició literària va triomfar, no es pot pas dir el mateix de la seva activitat política: com a homo nouus era mirat amb suspicàcia pels nobles i a causa del seu profund conservadorisme era malvist pels populars. A la fi va fracassar en la seva recerca del consensus dels bons ciutadans entre els dos extrems i en la seva defensa d'una República de la qual ell va ser l'últim brillant exponent.