Cicle del Sofre, Relacions Tròfiques i Productivitat dels Ecosistemes

Cicle del sofre

• Els organismes autòtrofs obtenen el sofre en forma de sulfats.
• El sofre s’incorpora a les molècules orgàniques i és transferit a altres éssers vius.
• El sofre que contenen les restes orgàniques en descomposició s’allibera en forma d’H₂S i l’oxiden els bacteris del sofre, que el tornen a transformar en sulfats o l’expulsen a l’atmosfera en forma de SO₂.
• També pot passar a l’atmosfera en forma de SO₂ a través de les erupcions volcàniques.
• El SO₂ atmosfèric es retorna als ecosistemes mitjançant la precipitació.

Relacions tròfiques

Nivells tròfics

Està constituït pels organismes que obtenen la matèria i l’energia de la mateixa forma. NIVELLS TRÒFICS D’UN ECOSISTEMA:

1. Productors: els organismes que produeixen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica. Els éssers vius autòtrofs, fonamentalment els fotosintètics (plantes verdes, algues i alguns microorganismes).
2. Consumidors primaris: s’alimenten directament dels productors. Els organismes heteròtrofs (els animals herbívors en els ecosistemes terrestres i el zooplàncton en els aquàtics).
3. Consumidors secundaris: són els organismes que s’alimenten dels consumidors primaris. Es tracta, per tant, d’animals carnívors.
4. Consumidors terciaris: s’alimenten dels consumidors secundaris i també se’ls coneix com a superdepredadors.
5. Descomponedors: està constituït per bacteris i fongs, que s’alimenten de les restes orgàniques dels organismes (restes com cadàvers, rebutjos o excrecions). Converteixen la matèria orgànica en matèria inorgànica que pot ser utilitzada pels productors.

Cadenes tròfiques

És una representació unidireccional de la transferència de matèria i energia d’uns organismes a uns altres.

• Cadenes tròfiques dels herbívors: quan s’inicien amb un productor que és consumit per un herbívor.
• Cadenes tròfiques dels detritívors: les restes (detritus) serveixen per iniciar cadenes alimentàries. Exemples: (fulla de roure - eruga - escarabat - musaranya - guineu) (planta - papallona - granota - serp).

Xarxes tròfiques

Estan interrelacionades; una espècie es pot alimentar d’unes altres pertanyents a diverses cadenes i, al seu torn, servir d’aliment a espècies diferents.

Productivitat dels ecosistemes

Biomassa: és la quantitat de matèria que consumeix un organisme, una població, un nivell tròfic o un ecosistema. Es mesura en unitats de massa.

Producció

Increment de la biomassa per unitat de temps, es refereix a un nivell tròfic o a tot l’ecosistema.

• Producció bruta: quantitat total de matèria orgànica generada per un nivell tròfic en un temps determinat.
• Producció neta: la matèria orgànica d’un nivell tròfic disponible realment per al nivell següent en un temps determinat, una vegada descomptada la que es gasta en respiració. PN = PB - R. Es mesura com l’increment de biomassa d’aquest nivell en el temps.

Productivitat

És la relació entre la producció neta i la biomassa d’un nivell tròfic: productivitat = PN / B x 100. S’expressa en %.

Factors limitants: factors ambientals que limiten la productivitat d’un ecosistema. Poden ser factors abiòtics, com la llum, els nutrients, la temperatura o la humitat, o biòtics, com la competència o els depredadors. La tolerància a la variació dels factors ambientals és diferent segons les espècies:

• Espècies eurioiques: molt tolerants respecte a les variacions dels factors ambientals.
• Espècies estenoiques: només toleren variacions mínimes.

Valors òptims: valors d’un factor pels quals una espècie presenta la productivitat màxima.

Piràmides tròfiques

O ecològiques, són una forma de representar els nivells tròfics d’un ecosistema. Constituïdes per una superposició de rectangles amb una base proporcional als valors que es representen (energia, biomassa i nº d'individus). Cada rectangle correspon a un nivell tròfic; a la base se situen els productors. Els descomponedors no apareixen, ja que en alimentar-se de tot tipus de restes orgàniques no constitueixen un nivell tròfic.