El Cicle Geològic: Meteorització, Erosió i Formació del Relleu

El Cicle Geològic i la Formació del Relleu

El paisatge està constituït per un relleu esculpit en roques. Damunt d'aquestes es forma un sòl, on hi creix vegetació característica (determinada pel clima, la latitud i l'altitud). La superfície del nostre planeta és el resultat de dos processos: el moviment de les plaques tectòniques que aixeca les muntanyes, i l'acció dels agents externs que provoca la destrucció del relleu. Tots aquests fenòmens s'anomenen cicle geològic.

Processos Clau del Cicle Geològic

• Meteorització: acció de l'atmosfera que disgrega i altera les roques superficials.
• Erosió: retirada dels materials meteoritzats del seu lloc d'origen.
• Transport: els materials erosionats són conduïts a un altre indret per l'acció de rius, torrents, glaceres, vent i mar.
• Sedimentació: dipòsit dels materials transportats.

Aigües Superficials i Formació del Relleu

Les aigües superficials o de torrentada són petits canals ocasionals que es formen quan cau l'aigua de la pluja. Després es reuneixen formant cursos permanents, els rius, o ocasionals, rambles i rieres. Quan les aigües salvatges flueixen per sòls poc compactes es poden formar solcs. Si es formen grans barrancs s'anomenen xaragalls. Els pilars coronats són formats per una piràmide de terra amb una roca al capdamunt. Es formen quan l'aigua salvatge actua en un terreny format per capes de material de diferent resistència. Si el material superior és més resistent, acaba quedant una roca al capdamunt del material de sota.

Regions Àrides i Mediterrànies

A les regions àrides i subàrides, la pluja és molt poc freqüent. Quan plou, ho fa de manera torrencial. L'aigua excava lleres amples i poc profundes (uadis): només porten aigua després d'una tempesta. L'aigua transporta grans quantitats de materials en poc temps. A les regions mediterrànies, l'aigua forma lleres semblants als uadis (rambles i rieres), que estan seques i porten aigua si hi ha pluges intenses o durant èpoques humides.

Rius i Aqüífers

Els rius transporten aigua de la pluja, de la fosa de neu i del glaç, i aigües subterrànies al mar. Els materials transportats excaven una llera per la qual flueix. Els aqüífers es formen quan l'aigua de la pluja es filtra i es forma l'aigua subterrània. Quan arriba a una capa impermeable, s'acumula i es forma l'aqüífer. La roca que conté l'aigua és permeable (porosa o molt fracturada). El nivell freàtic és el nivell fins on arriba l'aigua a l'aqüífer (varia segons la freqüència de pluja i l'època de l'any). L'aigua o deus provenen de la fractura d'un aqüífer. Si hi ha molts pous en funcionament en un aqüífer, es produeix la seva sobreexplotació. Aleshores baixa molt el nivell freàtic i l'aqüífer es pot exhaurir. Si és a prop del mar, hi pot penetrar aigua salada.

Relleu Càrstic

Als massissos de roques calcàries, les aigües subterrànies produeixen un relleu característic: el relleu càrstic. A la superfície es formen petits forats i solcs allargats anomenats rasclers. Les dolines són depressions circulars. A l'interior de la terra es poden formar galeries molt llargues o també sales, que són grans espais buits excavats per l'aigua. Les estalagmites es formen al terra quan la calcita precipita, i les estalactites al sostre. Quan s'uneixen, formen columnes.

Acció del Vent

El vent té una gran importància en els llocs desèrtics. Escombra materials solts i crea un efecte anomenat deflació, i es formen fondalades (extenses i profundes). Si arriben a un aqüífer, poden formar oasis, pous o deus. La corrosió es produeix quan els grans de sorra transportats produeixen un picament continuat que desgasta les roques contra les quals impacta. Els deserts de pedra són zones desèrtiques amb la superfície coberta de còdols. Es formen perquè el vent va escombrant els materials més fins. Els còdols no poden ser transportats a causa del seu elevat pes. Les dunes són ondulacions formades quan el vent mou materials solts, cessa la seva força i els diposita.

Dinàmica Marina

La dinàmica marina modela el relleu litoral. Les ones, les marees i els corrents. Les onades, a més de colpejar contínuament contra les roques, cal afegir-hi l'efecte d'abrasió deguda als materials que transporten. L'erosió marina provoca la formació de penya-segats, que van retrocedint a mesura que va erosionant. A les zones amb roques menys resistents s'hi formen coves. Les restes de roques erosionades poden formar illots.

Sedimentació al Litoral

Els sediments litorals estan formats per materials arrencats de penya-segats, d'altres aportats pels rius, restes d'organismes... Els sediments més grans resten al peu del penya-segat. A mesura que són més fins, més lluny poden ser transportats. S'acumulen en platges i cordons litorals. Una fletxa es forma quan els corrents arriben a una badia i hi dipositen els sediments. Una albufera es forma quan dues fletxes s'uneixen i tanquen una badia. Un cordó litoral es forma quan la sorra es diposita a certa distància de la costa. Un tòmbol es forma quan els corrents formen una barra que uneix una illa i un continent.

Transformació dels Sediments i Roques Sedimentàries

Les roques sedimentàries es formen per acumulació de sediments sòlids, restes d'éssers vius o precipitació de substàncies químiques dissoltes a l'aigua. Aquests sediments s'acumulen a les conques sedimentàries, se cimenten i experimenten canvis fins a ser roques sedimentàries. Les transformacions que experimenten fins a ser roques sedimentàries s'anomenen diagènesi.

Tipus de Roques Sedimentàries

• Roques detrítiques: provenen de l'erosió d'altres roques i estan formades per fragments anomenats grans o clasts. Els conglomerats estan formats pels grans més grossos, el gres per grans més petits i les argiles pels grans més fins.
• Roques de precipitació química: es formen en precipitar substàncies dissoltes a l'aigua, com la sal o el carbonat de calci. Les roques calcàries es formen en precipitar la calcita. Donen lloc a estalactites, estalagmites... Les roques salines es formen en llacunes costaneres o interiors quan l'aigua s'evapora (sal comuna, guix).
• Roques organògenes: formades per restes d'éssers vius (petxines, esquelets, etc.). Sovint són calcàries.