Cicle Roques, Estructura Terra i Tectònica Plaques

Cicle de les Roques

Processos a la Superfície Terrestre

• Procés: Meteorització
  Descripció: Fragmentació de roques i alteració química dels minerals.
  Resultat: Detrits, clasts solts.
• Procés: Erosió i Transport
  Descripció: Trasllat de materials per part dels agents geològics.
  Resultat: Sediment amb una maduresa textual i mineralògica creixent.
• Procés: Sedimentació
  Descripció: Acumulació dels sediments en capes superposades.
  Resultat: Formació d’estrats i enfonsament cap a l’interior de l’escorça.

Processos a l'Interior de l’Escorça

• Procés: Diagènesi
  Descripció: Compactació i cimentació dels sediments.
  Resultat: Roques sedimentàries.
• Procés: Metamorfisme
  Descripció: Canvis en la textura i en els minerals de les roques sense que hi hagi fusió.
  Resultat: Roques metamòrfiques.
• Procés: Magmatisme
  Descripció: Fusió de les roques i formació de magmes.
  Resultat: Roques ígnies.

Estructura de la Terra

• Escorça continental: De gruix variable entre 30 i 70 km. En moltes zones, la superfície està coberta de roques sedimentàries i de sediments sense consolidar.
• Escorça oceànica: Té uns 10 km de gruix. Forma els fons oceànics i està composta de basalt i gabre.
• Mantell superior: Des de la base de l’escorça fins als 670 km de profunditat.
• Mantell inferior: Des dels 670 km fins a la superfície del nucli, situada a 2900 km de profunditat.
• Nucli extern: Comprèn des dels 2900 km de profunditat (base del mantell) fins als 5150 km i es troba en estat líquid.
• Nucli intern: És una esfera d’uns 1220 km de radi i està en estat sòlid.

Discontinuïtats Sísmiques

Superfícies de separació que s'identifiquen i es localitzen gràcies als estudis sismològics.

• Discontinuïtat de Mohorovičić: Se situa entre l’escorça i el mantell (entre 30 i 70 km).
• Discontinuïtat de Repetti: Separa el mantell superior de l’inferior (670 km de profunditat).
• Discontinuïtat de Gutenberg: Separa el mantell del nucli extern (2900 km de profunditat).
• Discontinuïtat de Lehmann: Separa el nucli extern de l’intern (5150 km de profunditat).

Tectònica de Plaques

Mecanisme de moviment dels continents

• Deriva continental: Els continents llisquen sobre el fons oceànic; són immòbils (Nota: Aquesta part de la descripció original sembla contradictòria, la deriva proposa moviment).
• Tectònica de plaques: Les plaques litosfèriques llisquen sobre el mantell sublitosfèric; es desplacen tant els continents com els fons oceànics.

Força que impulsa el moviment

• Deriva continental: Se suggereix que la rotació de la Terra podria ser la causa del moviment.
• Tectònica de plaques: L’expansió del fons oceànic a les dorsals empeny els continents.

Causes dels relleus

• Deriva continental: Arrugues produïdes en el front d’avanç dels continents.
• Tectònica de plaques: Col·lisions entre plaques litosfèriques.

Moviments Relatius a les Vores de Plaques

• Vora Divergent (Constructiva)

  Es crea litosfera oceànica nova. Es produeix una dorsal oceànica (exemple: dorsal Centreatlàntica). Processos: sismicitat moderada, vulcanisme intens, expansió del fons oceànic.

• Vora Convergent (Destructiva)

  Es destrueix litosfera oceànica. Es produeix una zona de subducció (exemple: costa del Pacífic a l’Amèrica del Sud). Processos: sismicitat intensa, vulcanisme, formació de relleus volcànics.

• Vora Convergent (de Col·lisió)

  Hi ha col·lisió entre continents. Es produeix un orogen de col·lisió (exemple: els Pirineus). Processos: sismicitat, plegament de les roques, formació de relleus.

• Vora de Cisallament (Passiva o Conservadora)

  Es produeix una falla transformant (exemple: falla de San Andrés). Procés: sismicitat.