Cicle Sedimentari, Estratigrafia i Formació d'Organògens

Organogènesi: Formació de Combustibles Fòssils

Els organògens es formen per l'acumulació de les parts toves dels organismes. Aquesta acumulació es produeix en zones profundes o sota capes de sediments.

Carbó

El procés de formació del carbó té dues fases:

• Fase Biològica: Acumulació de restes vegetals al fons de la zona pantanosa.
• Fase Fisicoquímica: Augmenta la pressió i la temperatura, provocant l'eliminació de volàtils i un major enriquiment de carboni. Això condueix a la formació de lignit, hulla i antracita. El procés finalitza amb l'enterrament (acumulació de sediments i restes).

Petroli

Es forma per la mort sobtada d'una gran quantitat de plàncton juntament amb sediments. Es produeix una descomposició de caràcter orgànic en condicions anaeròbiques.

El Procés Sedimentari

El procés sedimentari inclou les següents etapes:

1. Destrucció de materials.
2. Erosió i transport (mitjançant agents externs).
3. Sedimentació (seguida de la diagènesi).

Maduresa dels Sediments

La maduresa d'un sediment es defineix per la seva estabilitat i el grau de processament que ha patit:

Maduresa Mineralògica

Es refereix a l'estabilitat dels materials que formen un sediment. Són roques o fragments resistents a l'alteració i la majoria dels seus materials són químicament estables.

Maduresa Textural

Indica el grau d'erosió i transport. Els clasts més erosionats (més arrodonits) han patit més transport. Una alta maduresa textural implica que la mida dels clasts dins d'un conjunt és més semblant entre si, i normalment els materials són més fins.

Estratigrafia: L'Estudi dels Estrats

Un estrat és una capa de materials que sedimenten durant un període de temps. Els estrats es diferencien per períodes de temps.

Característiques de l'Estrat

• Sostre: Límit superior de l'estrat.
• Mur: Límit inferior de l'estrat.
• Potència: Gruix o ample de l'estrat.
• Longitud: Pot variar des de centímetres fins a quilòmetres (cm-m-km).

Límits dels Estrats

Els límits delimiten el sostre i el mur. Es defineixen per un canvi substancial en la litologia, ja que marquen un canvi de períodes:

• Límits Discordants: Línies corbes.
• Límits de No Sedimentació.
• Capa Pelítica: Fina capa argilosa que pot existir entre etapes.
• Límit de Superfície d'Erosió.

Informació Obtinguda dels Estrats

Els estrats proporcionen informació sobre el color, el contingut fòssil, la composició litològica i mineral, i les estructures sedimentàries.

Estructures Sedimentàries Comunes

• Marques de Corrent: Inclouen solcs, xaragalls i ripples (ondulacions).
• Esquerdes de Retracció: Formades per la contracció en terrenys argilosos a causa de la dessecació.
• Empremtes de Pluja: Marques circulars o petits cràters en superfície. Es troben en zones de graves molt fines o zones desèrtiques on plou en episodis de llarg temps.
• Motlles de Cristall: Típics d'ambients àrids i rics en sal. L'aigua superficial incorpora minerals, s'evapora i forma cristalls de sal.
• Empremtes Fòssils (Icnofòssils): Marques deixades per animals que es desplacen per terrenys tous (com aiguamolls). La marca es conserva i fossilitza quan la capa es litifica amb altres materials.
• Ripples: Poden ser d'origen eòlic (com les dunes) o aquàtic (fòssils).
• Bases Erosives – Paleocanals: Antics cursos d'aigua o lleres seques que s'han omplert posteriorment de sediments.