Ciclons Tropicals, Hidrometeors i Tipus de Boira

Ciclons Tropicals

Els ciclons tropicals són sistemes depressionaris que es formen a la zona de convergència intertropical (ITCZ), és a dir, entre els 8º i 20º al nord o sud de l'equador. A la ITCZ es troben els vents alisis provinents del NE i SE que normalment convergeixen en una mateixa direcció, però que a vegades una empenta anormal d'un d'ells fa que trenqui la simetria de l'equilibri i faci sorgir un remolí d'aire (per efecte Coriolis). La convergència crea un descens de pressió que porta ascendencies d'aire, essent el principi del cicle. Perquè el cicle es faci més agressiu necessitem enormes quantitats d'humitat (per això sempre s'originen al mar) i una temperatura del mar d'almenys 26,5º. El tir de la xemeneia podrà anar-se perllongant a canvi de noves quantitats d'aire humit i càlid. Un cop madur pot tenir, per terme mitjà, un diàmetre d'uns 500 km.

Estructura

Espiral nuvolosa que dona voltes al voltant d'una petita àrea en la qual el vent està en calma i el cel clar (ull de l'huracà). L'ull pot tenir un diàmetre de 15-20 km.

Fenòmens atmosfèrics

Els núvols arriben fins a 15.000 m, les pluges són torrencials i els vents huracanats de força 11 i 12 a l'escala Beaufort.

Altres característiques

• Entre les Filipines i les Illes Marshall es troba la regió on més ciclons s'originen (18).
• Tots els ciclons s'originen en latituds properes a l'equador, però mai sobre ell ni tampoc el creuaran.
• Van d'est a oest al principi i després faran una recorba dirigint-se al NW i després N i NE a l'hemisferi nord. SW i després S i SE a l'hemisferi sud.
• Velocitat: 60-500 milles/dia.
• La pressió disminueix com més a prop de l'ull.

Hidrometeors

Un hidrometeor és un fenomen de condensació o sublimació produït per la presència de vapor d'aigua a l'atmosfera. Aquesta condensació o sublimació l'anomenem precipitació i segons quin sigui el procés de formació hi ha 4 tipus d'hidrometeors:

1. Anafrontals: es formen per l'ascens suau d'una massa d'aire relativament càlida sobre una falca d'aire fred que es retira. És la pluja i neu que cauen amb bastanta uniformitat d'una mescla nuvolosa i contínua amb nimbostrats.
2. De masses d'aire estable: correspon al pluvisc, grans de gel, neu granulada, agulles de gel, boira i boirina.
3. Correspon als fenòmens més violents que originen calamarsa, pedra, etc.
4. Especials: són la resta, calima, gelada, gebre, etc.

Tipus de Boira

Les dues condicions principals perquè es formi boira seran:

1. Existència de nuclis de condensació.
2. Saturació a l'atmosfera.

Classificació segons visibilitat

• < 50 m: boira molt espessa.
• 50-200 m: boira espessa.
• 200-500 m: boira regular.
• 500-1000 m: boira moderada.
• 1-2 km: neblina.
• 2-10 km: bruma.

Classificació segons la formació

Hi ha tres tipus:

1. Refredament: la pèrdua de calor d'una massa d'aire serà deguda a:
   • Cessió de calor:
     • Boires de radiació: la massa d'aire es refreda per radiació, és comú trobar-la de nit i matinada, mai a la mar.
     • Boires de mar: refredament degut al desplaçament d'una massa d'aire càlid per una superfície freda. S'acostuma a formar al mar a l'hivern.
   • Expansió adiabàtica:
     • Boires de muntanya: quan l'aire és forçat a pujar en xocar contra una muntanya.
2. Evaporació: es dóna sobre superfícies d'aigua:
   • Boires de vapor: quan s'entossudeix un corrent d'aire fred sobre una superfície d'aigua més temperada.
   • Boira frontal: típica d'un front càlid en què la massa d'aire càlid queda per sobre de la freda produint-se precipitacions que s'evaporen abans d'arribar a terra.
3. Mescla: són formades per la trobada de dos corrents d'aire de naturalesa diferent.