Ciència i Coneixement: El Mètode Inductiu de Stuart Mill

1. El Coneixement (la ciència)

a) Quin és l’objectiu de la ciència?

• S. XIX: segle de la confiança en la ciència.
• Fins ara, els autors explicaven la realitat a través de la filosofia. La ciència apareix inicialment com un tipus de filosofia.
• La ciència sorgeix a partir de la visió del món que dóna l’empirisme.
• La recerca de la veritat implica desvetllar l’estructura última de la realitat. Trobar la veritat significa treure a la llum com són les coses realment.
• La veritat s’expressa establint lleis i principis universals.
• Per assegurar que aquesta recerca ens porti a la veritat, cal establir i seguir uns passos per a la recerca: el mètode.

b) La ciència segons Stuart Mill

• El coneixement s'ha de basar en l'experiència:
  • Empirisme: Els fets són l'única font del coneixement (rebuig de l'innatisme). L'eina clau és l'observació (ex: telescopis, microscopis).
  • Les idees sorgeixen per una generalització de l’experiència. L’experiència és el conjunt de fets que podem observar.
• La generalització s’aconsegueix mitjançant la inferència.
  • La inferència és la manera com connectem fets observats per obtenir lleis generals que expliquin la naturalesa.
  • Inferència = connectar fets.
• Tipus d’inferències:
  • Deductiva: Pas d’un concepte general a un de particular (sovint de causa a efecte).
  • Inductiva: Pas de dades particulars a conceptes generals.
• Mill estableix 4 mètodes (o cànons) basats en el mètode inductiu. Aquestes són les quatre regles que s'han de seguir:

Mètodes o Cànons de la Inducció segons Mill:

1. Mètode de la Concordança: Quan diversos casos d'un fenomen tenen una única circumstància en comú, aquesta circumstància és la causa (o l'efecte) del fenomen.
2. Mètode de la Diferència: Si una situació on el fenomen ocorre i una altra on no ocorre només difereixen en una circumstància, aquesta és l'efecte, la causa, o una part indispensable de la causa. (Exemple: Als 100 graus l'aigua bull, però no als 99 graus. La diferència de temperatura és clau). Distingeix els casos on el fenomen no es dóna per l'absència de la causa.
3. Mètode de les Variacions Concomitants: Quan un fenomen varia d'una manera determinada sempre que un altre fenomen varia de manera correlativa, el primer és causa o efecte de l'altre, o hi està connectat per algun llaç causal. Permet identificar relacions quantitatives.
4. Mètode dels Residus: Si d'un fenomen se'n sostreu la part que, per induccions prèvies, se sap que és l'efecte de certs antecedents, el residu del fenomen és l'efecte dels antecedents restants. No considerem allò que ja podem explicar per causes conegudes.