Ciència i Fe: Complementarietat i Història del Desencantament de la Natura

Bloc 2: Ciència i Fe

La ciència i la fe són dues maneres de conèixer. No són incompatibles, sinó complementàries. Ni la ciència té autoritat sobre la religió, ni la religió sobre la ciència.

1. El Naixement de la Ciència

• El judaisme i el cristianisme desencanten la naturalesa que les religions panteistes havien omplert de déus i dimonis (hilozoisme).
• Amb la divinització de la natura, es feia difícil investigar-la amb un esperit científic.
• Investigar el cosmos forma part del mandat de Déu en el Gènesi.

No devem a la ciència el desencantament de la natura; és el judaisme i el cristianisme els que desdivinitzen els elements de la natura. La Bíblia converteix el sol i la lluna en “llumeneres”.

És fàcil entendre, doncs, que un cel buit de déus s’obrís a la investigació científica. L’investigador que es basa en la gravitació o les lleis de Kepler no és precisament un ateu; només respecta la transcendència divina. Quan s’investiga el cosmos es fa la voluntat de Déu.

2. Primeres Tensions

Galileu defensa l’heliocentrisme de Copèrnic. El cardenal el va aconsellar que el presentés com a hipòtesi i no com a veritat inamovible, i Galileu no va fer cas.

• Pau III admet la teoria de Copèrnic, però Luter no, i tots dos creien sincerament que la Bíblia és paraula de Déu.
• Això ens fa pensar que tot depèn del que considerem que és “paraula de Déu”.
• Cal entendre que la Bíblia està expressada en les categories culturals de l’època.

Tot i que el cristianisme va oferir el clima més idoni per al desenvolupament de la ciència, abans del XIX molts cristians veien incompatible la ciència i la religió.

3. La Crisi del Darwinisme

Arguments Inconscients:

• Philip Gosse defensa que Déu havia escampat els fòssils descoberts per posar-nos a prova…
• Els set dies de la creació representen set períodes de temps molt llargs.

Raonaments:

• Existeixen dos relats diferents de la creació (Gn 1 i 2) que demostren que la voluntat no és respondre quan i com, sinó perquè i per a què.

Quan Darwin proposa la seva teoria, la majoria de cristians seguien creient que l’origen del món i dels éssers humans va ser tal com es descriu en els dos primers capítols del Gènesi.

La Humani Generis, de Pius XII, afirma que l’evolucionisme no va en contra de la doctrina de l’Església. Respon al PER QUÈ i al PER A QUÈ.