La Ciència: Orígens, Característiques i Classificació

La ciència es diferencia d'altres formes de coneixement perquè pretén ser una explicació sistemàtica de tot allò que existeix pel mètode que fa servir per aconseguir-ho.

La ciència va sorgir quan l'ésser humà va assolir la convicció que els fenòmens naturals es podien integrar en un sistema ordenat i coherent. La ciència i la filosofia van sorgir d'una actitud crítica i indagadora davant de la realitat i, en un principi, eren disciplines indistingibles. La ciència es va independitzar de la filosofia i va començar a desenvolupar els mètodes propis al llarg d'un període que es coneix com a Revolució Científica. Els seus protagonistes són Kepler, Copèrnic, Galileu, Newton... els quals, a més d'establir les bases per a la nova ciència, van canviar la imatge que es tenia del món.

A Galileu se'l considera el primer científic modern. Galileu va estudiar els mateixos problemes que havien interessat les persones de ciència que l'havien precedit, però ell ho va fer de manera revolucionària. Aquest sistema de procedir diferencia la ciència d'altres formes del saber. Es pot sintetitzar en dues característiques:

1. Experimentació: Galileu era conscient que algunes de les seves hipòtesis no eren observables en la vida quotidiana. Tan sols podia contrastar-les creant una situació ideal en què els elements pertorbadors fossin eliminats. D'aquesta manera, l'experiment permetia aïllar el fenomen i estudiar únicament aquelles variables considerades decisives. Va ser el primer investigador que va fer servir instruments.

2. Matematització: Galileu afirmava que la naturalesa respon a unes regularitats expressables mitjançant funcions matemàtiques. La quantificació va permetre l'alliberament respecte de la subjectivitat i ambigüitat pròpies del llenguatge quotidià.

1. Formals: No s'ocupen dels fets i esdeveniments que passen en el món, sinó de les relacions entre símbols. No tenen contingut empíric ni es basen en l'observació, sinó en la coherència interna del sistema.

2. Empíriques: S'ocupen de la realitat, dels fets que passen en el món i de les seves relacions. Tenen contingut empíric, que sorgeix de l'observació i de l'experiència. A més, les seves afirmacions han de ser comprovades amb el recurs de l'experiència.

La ciència crea un llenguatge artificial per a garantir l'objectivitat i la precisió dels seus conceptes, lleis i teories:

1. Conceptes: Són els termes específics de cada ciència:

2. Lleis: Són els enunciats bàsics del coneixement científic i es caracteritzen per:

3. Teories: La ciència pretén explicar àmbits de la realitat tan amplis com sigui possible. Per aquesta raó, les lleis científiques s'estableixen interconnectades les unes amb les altres, tot conformant sistemes compactes, coherents i sistemàtics, que anomenem teories científiques.

És la resposta a un perquè que s'ha plantejat a partir d'un esdeveniment particular. Per tal que la resposta sigui científica, ha de ser comprensible i clarificadora de la realitat. Per al filòsof Ernest Nagel, no tots els fenòmens requereixen una explicació del mateix tipus: