Ciència Política: Mètodes i Enfocaments d'Estudi

Breu resum entrevista Rubén Duarte

Dades, Hipòtesi i Mètode de Contrast

Més enllà del fet en si, el que ens interessa és ressaltar per què podem dir que la ciència política és una ciència en si mateixa. Valorem aquest afany de buscar dades, el màxim de dades objectives possibles, seguint aquesta estructura per aconseguir un resultat també objectiu. Això ens porta a parlar que la política no ha estat considerada com a ciència fins fa poc. Això era perquè no hi havia una forma d'estudi tan metòdica com tenim avui. Plató, per exemple, fa un gran estudi de la República i anomena el seu "rei filòsof", que és el seu ideal de com s'hauria de governar. Ara, es busca més seguir un model de corroborar teories, i confirmar-les amb dades objectives. Aquesta direcció cap al caire científic es dóna en part a partir de la Il·lustració (Segle XIX), i ve donada per les ciències naturals i matemàtiques. Això requereix de 3 elements importants:

• Descripció objectiva dels fets.
• Explicació causal (si faig A, passa B).
• Fer l'experiment i contrastar-ho (empirisme).

Era una mica el que la ciència política intentava importar. El positivisme busca lleis universals o naturals. Quan això es prova per primera vegada en ciència política, es veu que hi ha dificultats: tots formem part d'això que estem investigant, ja que entenem la política com una raó social que té múltiples variants. La impossibilitat de fer experiments fa que ens haguem d'atendre a altres mètodes. Les lleis que s'extreguin sempre seran més fàcilment criticables, no universals (no generals però amb alta probabilitat, no seran lleis deterministes sinó probabilístiques) comparant-les amb les ciències naturals. Tot i així, tenim certs mètodes que ens poden ajudar, com l'estadística.

Enfocaments en Ciència Política

En base a aquest rigor científic comencen a sortir escoles o enfocaments de la ciència política. Són moviments que no comparteixen el mètode a utilitzar en l'estudi de la ciència política. Un enfocament en ciència política, o una escola, no és més que una preferència sobre què estudiem i com ho estudiem. La CP la podem abordar des de molts àmbits. Alguns prefereixen la metodologia quantitativa, i d'altres la qualitativa. Aquestes podran intentar explicar el mateix des de punts de vista diferents. Al final no hi ha una explicació vàlida, sinó que és la suma de totes les diverses, i dependrà del context quina pugui resultar més adequada.