Ciències Naturals i Ciències Socials

CIÈNCIES NATURALS

Parteixen de l'observació dels fets de l'experiència, aporten informació sobre el món. Enunciats que afirmen o neguen alguna cosa sobre els fets que passen al món. Són generalitzacions de l'experiència. Els enunciats no són universals ni necessaris. L'experiència sempre és particular i contingent. Els enunciats s'anomenen de fet o a posteriori. Es formen a partir de l'experiència. S'utilitza sobretot la inducció, però també amb el mètode científic (anomenat hipoteticodeductiu) té moments de deducció. La inducció és un raonament d'on obtenim una conclusió universal/general a partir d'una sèrie de casos particulars coneguts per l'experiència. Estructura de la inducció: 2 classes completa i incompleta.

Problema de la inducció:

Des del punt de vista lògic el raonament inductiu no és vàlid perquè es passa d'una premissa particular a una conclusió universal. La ciència es basa en enunciats de caràcter general (lleis), que pretenen ser vertaderes respecte a tots els individus d'una mateixa classe, però ningú ha observat tots els individus d'una classe. S'observen alguns casos i es formula una llei universal per a tots els casos. Amb quin dret concloem que tots els individus d'una classe posseeixen certa propietat a partir del fet observat de que la tenen alguns? Amb quin dret passad'algun a tots? La inducció és lògicament injustificable.

Justificació de la inducció:

La ciència recorre a una premissa implicita generalitzadora, que és el principi d'uniformitat de la naturalesa: tots els individus pertanyents a una classe es comporten igual. Com aquest principi no és demostrable, és un cercle viciós. Té una justificació pràctica per a viure més tranquils i segurs, creurem que els esdeveniments naturals seguiran el mateix curs en el futur que en el passat, això permet la supervivència de l'individu millorada. És pràctic i sensat que continuem raonant inductivament.

CIÈNCIES SOCIALS

Característiques:

• La capacitat de predicció és menor que en les ciències naturals perquè intervé la llibertat.
• La capacitat de generalitzar és menor que en les ciències naturals perquè allò que és vàlid per a un individu pot no ser-ho per a un altre.
• No neutralitat valorativa, l'objectivitat que pretenem serà sempre relativa perquè l'investigador no és independent de l'objecte investigat. (interpretació guerra).

Sorgeix el plantejament d'un problema clàssic:

Si ha de ser el mètode de les ciències socials igual que el mètode de les naturals. Ens basem en la diferència fonamental de Dilthey. Expliquem la naturalesa, comprenem l'esperit (home).

• L'objecte de la ciència natural (fenomen natural, pedra que cau) requereix explicació coneixent les causes que provoquen el fet (utilitzen lleis).
• L'objecte de les socials són accions i productes humans, comprensió, captem el sentit, ja que és intencionada hem de conèixer el sentit.