Ciment: Història, Tipus i Usos Essencials en la Construcció

Què és el Ciment? Definició i Usos

El ciment és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica. Quan es barreja amb aigua i àrids, forma el formigó; si es barreja amb sorra, es forma el morter.

Conglomerant:

Material capaç d'unir fragments d'un o més materials i donar cohesió al conjunt mitjançant transformacions químiques a la seva massa que originen nous compostos.

Història del Ciment: Orígens i Evolució

A l'antiga Grècia, quan van començar a usar-se pedres volcàniques extretes de l'illa de Santorí, els grecs van ser els primers a utilitzar ciments naturals.

El 1824, Joseph Aspdin i James Parker van patentar el ciment Portland, denominat així pel seu color gris verdós fosc.

Tipus de Ciment: Varietats i Aplicacions

Ciment amb Addicions:

Ciments Portland als quals s'han agregat altres substàncies, en proporció superior al 5%, per tal de millorar-ne les propietats o reduir-ne el cost. Les més habituals són el fíller calcari i les addicions formades per sílice en estat amorf.

Ciment d'Aluminat Càlcic:

Format per calcàries i bauxites. Adquireix resistència en un termini molt més breu que el ciment Portland, però aquesta resistència disminueix amb els anys.

Ciments Naturals:

Són ciments formats per clinkerització de roques en què el carbonat de calci i els silicats es troben barrejats de forma natural.

Ciment Natural Ràpid:

Endureix en qüestió de minuts. S'utilitza com un morter de poca resistència.

Ciments Naturals Lents:

Tenien propietats semblants al Portland, però amb molta menys qualitat i més econòmics.

Ciment Portland: Composició i Característiques

El ciment Portland és format per silicats i aluminats càlcics que han fet presa amb aigua. La seva resistència mecànica augmenta amb el pas del temps. S'obté a partir d'una barreja de roca calcària i argiles, moltes finament triturades, que se sotmeten al procés de clinkerització, consistent en la cocció a altes temperatures, amb fusió parcial.

Tipus de Ciments Portland: Usos Específics

Tipus I:

És el ciment Portland normal per a ús general. S'utilitza on el formigó no és exposat a un gran atac de sulfats de l'aigua o del sòl.

Tipus II:

S'utilitza en llocs on pugui existir un atac moderat de sulfats, com les estructures de desguàs.

Tipus III:

Aquest ciment és un tipus de ciment de resistència prematura que desenvolupa altes resistències en un curt període de temps.

Tipus IV:

És un ciment de baixa calor d'hidratació que s'utilitza quan la quantitat de calor ha de ser mínima.

Tipus V:

És un ciment que s'utilitza quan el formigó està exposat a elevats atacs de sulfats, com el formigó exposat a terres i aigües residuals amb alt contingut en sulfat.