Cinema Americà (1903-1918): Edison, Porter i el Western

Cinema als Estats Units (1903-1918)

Edison controla les patents de les pel·lícules i té registrat en propietat l’ús del forat del cel·luloide. Obligava a qualsevol persona que fes una pel·lícula a enviar-li una còpia perquè les tingués registrades, per copiar-les i vendre-les com a seves per tots els Estats Units. Això canvia l’any 1902, quan els germans Lumière creen una sucursal als Estats Units. Així que Edison es veu obligat a produir els seus propis productes, però li encarrega a Edwin Stanton Porter (1870-1941). Porter prové del camp de la publicitat i entra en contacte amb el cinema quan li encarreguen que faci unes campanyes publicitàries per anunciar els primers passos de pel·lícules als Estats Units. L’any 1902, entra a treballar als estudis de Thomas Edison com a ajudant de càmera, però un any després ja és cap dels estudis, fins al 1910. Porter comença a copiar les pel·lícules de Meliès. Paral·lelament comença a fer les seves pròpies pel·lícules, que són interessants perquè Porter era un apassionat del cinema documental i va barrejar aquesta temàtica amb el cinema narratiu de Meliès. Fa historietes inspirades en la realitat. L'obra d'Edwin, “Life of an American Fireman” (1902), està molt ben considerada, però s’ha descobert que el que està ben considerat era una versió que es va fer posteriorment amb diferent muntatge. Es creia que era la primera pel·lícula que s’havia fet un muntatge paral·lel. Còpies recents i datades de l’època demostren que el plantejament és d’esquema + variació (planteja una escena, un succés, s’ensenya tot seguit, amb seqüències paral·leles. Un exemple clar és “Pulp Fiction”). “Life of an American Fireman” és interessant per barrejar el món fantàstic de Meliès amb el món documental. Quan s’inicia veiem un bomber que pensa en la seva família, això li dona un caràcter oníric. Visió frontal molt teatral. Hi ha un primer pla, que és narratiu, on truquen als bombers. La narració del temps no és lineal, ja que els bombers havien d’estar a baix quan surten els cavalls. Sempre es recorre al muntatge paral·lel. Es van intercalant imatges de l’interior amb l’exterior, semblant a la sortida de la fàbrica dels germans Lumière. És documental ja que era de veritat l’incendi i ell només ho va gravar. La variació és innovadora, perquè enriqueix la trama, ja que en la primera part de l’escena només es veu com un bomber rescata la dona i després el nen, però al segon cop es veu com el bomber ha de tornar a pujar a rescatar el nen perquè l’obliden.

L'obra mestra de Porter: "The Great Train Robbery" (1903)

L'obra mestra de Porter és “The Great Train Robbery” (1903). Porter aprofita que en aquests moments tenen molt d'èxit les històries violentes degut a la Penny Press. Associat amb això apareixen novel·les que tracten del salvatge Oest. Així que, aprofitant la tirada d’aquests temes, grava el primer western, doncs troba que té tot el necessari per triomfar, ja que parlarà de l’Oest i hi haurà violència perquè hi ha un robatori. És una producció ambiciosa, composada per vint escenes diferents on es combinen exteriors i interiors. És la primera pel·lícula d’acció i té molt d'èxit. Comença amb un pla fix, però hi ha una finestra on es veu un tren avançant i és una imatge pre-gravada que es projecta en l'escena (cinema dins del cinema). Veiem moltes escenes d’exterior i totes treballen amb punts de fuga (cosa que va fer evolucionar el cinema ja que donaven molt dinamisme) i contrasten molt amb els interiors, que són plans i amb càmera fixa. Fa servir el plantejament de càmera fixa per a l’exterior i un primer pla d’una escena de violència molt dramàtica perquè no s’havia vist fins ara. Hi ha un travelling que segueix els personatges. Però en realitat les dues històries, la dels lladres i la dels policies que ballen, és un esquema + variació. Mentre els lladres roben, una nena troba el cap d’estació, avisen a la policia i els aconsegueixen atrapar. Primer expliquen el robatori i després com una nena troba el cap d’estació, avisen a la policia i els aconsegueixen atrapar, i en realitat és un esquema + variació. El final va impactar molt.