Cinema d'Animació: Tècniques i Recursos Expressius

Cinema d'Animació

Definició

L'animació és un adjectiu que s'utilitza per descriure les pel·lícules fetes amb elements no reals (dibuixos, animacions, plastilina...), que poden estar combinats amb elements reals i poden ser de gairebé qualsevol gènere (musical, ciència-ficció...). També és l'acció d'atorgar moviment i vida a alguna cosa inert. Igual que el cinema real pel que fa a enquadraments, la forma de narrar, els tipus de planificació i angulació, els recursos de la composició i del muntatge, els requisits de continuïtat i la majoria d'elements del guió.

Tècniques d'Animació

1. Dibuixos Animats

És la tècnica més utilitzada al llarg de la història, pel fàcil accés als materials i perquè és un art que admet des dels traços més senzills fins a la composició pictòrica més complexa.

2. Stop Motion

Consisteix a aparentar el moviment d'objectes estàtics capturant fotografies. No entren en la categoria de dibuix animat, és a dir, que no van ser dibuixades ni pintades, sinó que van ser creades prenent imatges de la realitat.

3. Animació de Modelatge (2D i 3D)

Les imatges en 2D han d'ajustar-se a les normes i recursos del dibuix animat, i les fetes amb tres dimensions (3D), a les d'animació amb ninots.

L'ordinador aporta mitjans tècnics que fan més precís i ràpid el treball de l'animació. Aquests mitjans afecten els aspectes següents:

4. Animació Multimèdia

El So al Cinema d'Animació

La captació imatge per imatge proporciona un control absolut de tots els elements de la narració i permet al creador de les pel·lícules treure el màxim partit de l'expressivitat de la unió entre material visual i sonor.

La Sincronització

Generalment, l'enregistrament del so és anterior a la creació de les imatges perquè aquestes s'ajustin perfectament a la música que crea l'ambient, a les veus dels personatges i als sorolls i altres efectes que es produeixen. El so enregistrat es cronometra i, en una plantilla, s'indica el número d'imatges necessàries per aconseguir la sincronització.

Les Veus

Per sincronitzar les veus amb el moviment de la boca dels personatges, s'ha de tenir en compte que cada so del llenguatge humà ha de correspondre amb una imatge dels llavis, la llengua i les dents.

Música

Element tradicional al cinema d'animació. S'utilitza per crear ambients i com a recurs expressiu amb les finalitats següents:

• Expressió de moviment: Acompanya de forma sincronitzada les accions dels personatges i reforça la sensació de moviment. Ràpida = vertiginós, lenta = tranquil·litat...
• Efectes sonors: S'utilitzen els instruments musicals per aconseguir efectes sonors. Triangle = gota, platerets = xoc...
• Expressió d'emocions i sentiments: Reforçar els gestos visuals dels personatges quan expressen emocions o sentiments.