Cinema Expressionista i Surrealista
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,12 KB
EXPRESSIONISME
El gabinet del Dr. Caligari (Robet Wiene, 1919)
Amb aquesta pel·lícula s’inaugura l’estil expressionista
caracteritzada per la distorsió de la realitat en vestuari i maquillatge
Ús de picats, contrapicats i estranyes angulacions de càmera i sobretot agressiu disseny de decorats. (angles, asimetries, perspectives impossibles).
El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
És barreja amb gènere fantàstic i de terror
Inspirada en una llegenda de la comunitat jueva de l’àrea germànica, on un rabí jueu dóna vida a una monstruosa estàtua de fang de 2 metres d’alçada, per defensar el call jueu de Praga d’un atac antisemita.
Nosferatu ( F. W. Munrau, 1922)
F.W. Munrau és possiblement un dels millors directors expressionistes.
Destaca per aquesta pel·lícula de terror, considerada una de les grans obres mestres d’aquest estil.
Es tracta d’una adaptació de la novel·la gòtica (El comte Dràcula) que destaca per la seva il·luminació tenebrosa, maquillatge, disfresses i deformacions de personatges.
Metròpolis ( Fritz Lang, 1926)
Fritz Lang ( i la seva dona Thea von Harbou, guionista de molts dels seus films) és un altre director expressionista molt important, i en fama sobrepassava a la seva dona
Moltes pel·lícules estan en mig del camí entre l’expressionisme i nova objectivitat.
La seva gran obra mestra Metròpolis (1926) és una mítica pel·lícula de gènere futurista.
Destaca pels clarobscurs, els decorats premonitoris de les megalòpolis del segle XXI, els efectes especials o la creació d’estereotips de cine fantàstics i futurista com el científic boig o l’androide (robot humanoide).
Entr'acte (René Clair, 1924)
El cinema surrealista s'inicia amb aquesta pel·lícula
És una obra de caràcter dadaista i surrealista, on les seqüències es van succeint de manera inconnexa i incoherent.
Està composta per un muntatge d'imatges que ens condueixen fins a una ballarina que es transforma en un home barbut i vehicle fúnebre que circula pel raïl d'una muntanya russa.
Un gos andalús (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1929)
Considerada com la pel·lícula més surrealista de tots els temps.
Recreació d'escenes oníriques i imatges simbòliques.
Lliure associació d'idees per la creació del guió (Buñuel-ull tallat, Dalí-formigues mà)
L’Estrella de Mar (Man Ray, 1928)
Man Ray realitza en el 1928 la seva pel·lícula + coneguda “L’Étoile de mer” a partir d’un poema de Robert Desnos.
El resultat és una història de tall oníric, dimensió que el realitzador subratlla amb filtres de gelatina
La sang d’un poeta (Jean Cocteau, 1932)
És una experimental i surrealista òpera
Jean va ser novel·lista i autor teatral, que es va sentir atret pel cinema d’avantguarda, retracta a un personatge amb les pors i obsessions d’un poeta, la seva relació amb el món que l’envolta i la preocupació de la mort.
Pel·lícula molt aclamada per part de la crítica però també egocèntrica.