Cinema de Postguerra: Avantguardes i Evolució

Clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,67 KB

Cinema de Postguerra (Anys 20)

França: L'Escola Impressionista

El cinema francès de postguerra estava estretament lligat a les avantguardes artístiques. El corrent principal es coneixia com a Escola Impressionista. Alguns dels seus representants més destacats van ser:

  • Louis Delluc: Teòric del cinema i director de diverses pel·lícules.
  • Germaine Dulac: Directora i tècnica del cinema, va desenvolupar el llenguatge de l'impressionisme.
  • Abel Gance: Innovador en la col·locació de càmeres i creador del sistema de polivisió (projecció en format panoràmic).

El cinema impressionista es distanciava del cinema clàssic. Es centrava en el món interior dels personatges, intentant expressar i explicar la seva part interna. Les seves característiques principals incloïen:

  • Efecte flou: Voltants de la imatge difuminats.
  • Cache circulars: Per centrar l'atenció de l'espectador en un punt concret.
  • Pantalles dividides: Per representar els pensaments d'un personatge.
  • Superposició d'imatges.
  • Música composta especialment per als films.

Surrealisme

El surrealisme cinematogràfic intentava representar el món dels somnis i del subconscient, influenciat per les teories de Freud sobre els processos inconscients. La temàtica principal era la luxúria.

Germaine Dulac va destacar per les seves innovacions, com ara la ruptura de negatius (un efecte especial) i l'ús de càmeres accelerades i desaccelerades. Va dirigir el que es considera el primer film surrealista el 1927. "Un perro andaluz" (1928), representava l'homosexualitat i es va inspirar en García-Lorca. Va ser una col·laboració entre Dalí i Buñuel.

Alemanya: L'Escola Expressionista

L'expressionisme alemany buscava expressar emocions, sentiments i el subconscient, donant lloc al gènere de terror. La primera productora alemanya important va ser la UFA.

Característiques:

  • Personatges fantàstics i robots (al final de l'expressionisme).
  • Col·laboracions entre pintors i cineastes.
  • Rodatge en interiors (espais irreals).
  • Personatges molt pentinats i maquillats.
  • Angulacions extremes.
  • Ús de ombres.

La primera pel·lícula expressionista alemanya va ser "El gabinet del doctor Caligari" de Robert Wiene. Una altra pel·lícula clau va ser "Nosferatu, el vampir" (1922) de F.W. Murnau.

El final de l'expressionisme alemany va arribar amb "Metropolis" (1926) de Fritz Lang. Aquesta pel·lícula és considerada la primera de ciència-ficció. Incorporava maquinària, rodatge en exteriors, efectes especials, personatges expressionistes i l'ús de l'efecte Schüfftan (combinació de maquetes, decorats i miralls per crear escenaris complexos).

Unió Soviètica: Cinema de Propaganda

El cinema soviètic era principalment de propaganda política, amb un estil documental basat en la Revolució Russa i inspirat en Griffith. Van innovar amb el muntatge rítmic (sense respectar el temps real), angulacions extremes, plans de detall, primers plans i metàfores visuals (relacionant imatges amb conceptes).

Figures destacades:

  • Sergei Eisenstein: "El cuirassat Potemkin".
  • Dziga Vertov: Cinema documental, amb gran importància de les càmeres i la superposició d'imatges. El seu cinema es coneixia com a "cinema-ull" (la càmera veu més que l'ull humà).
  • Lev Kuleshov: Va realitzar experiments fotogràfics, utilitzant el muntatge per influir en la percepció del públic sobre les accions i pensaments dels actors.

Cinema als Estats Units

Els guions sovint eren adaptacions de novel·les i es produïen llargmetratges, basats en l'obra de David Wark Griffith. Va aparèixer la panoràmica (desplaçament de la càmera sobre el seu propi eix). Griffith, tot i no introduir innovacions radicals, va ser el primer a incloure els noms dels actors als crèdits. Destaquen pel·lícules com "El naixement d'una nació" (1915), controvertida pel seu contingut racista, però innovadora en el llenguatge visual, amb un ús freqüent de plans curts.

Entradas relacionadas: