Cinema Primitiu, Soviètic i Surrealista: Anàlisi i Característiques
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB
Cinema Primitiu (mut)
Cinema soviètic, cinema surrealista, expressionisme alemany.
Cinema Sonor
- Neorealisme italià, nouvelle vague, free cinema, cinema d’autor, dogma 95.
Cinema Soviètic
Al cinema soviètic no hi ha protagonistes, els personatges són anònims i el protagonista és el poble. Té importància a la dècada dels anys 20, quan acaba la 1a Guerra Mundial i la Revolució Russa. Aquest cinema és mut fins als anys 30. Neixen les avantguardes. Tota la producció cinematogràfica estava controlada per l’Estat, i és un cinema de propaganda política, d’exaltació patriòtica i bolxevic (comunista). Propaga idees comunistes com l’anticapitalisme, la industrialització, el progrés…
És un tipus de cinema documental que rememora la Revolució Russa (octubre de 1917): la història del país.
Es basa en el muntatge, que domina el llenguatge cinematogràfic.
·Lev Kuleshov: experimenta amb el muntatge i demostra la connexió entre els plans i el significat que té segons la seva relació.
·VGIK: 1a escola de cinema. Crea una cultura entorn a una idea cinematogràfica.
Cineastes:
·Sergei M. Eisenstein: “La Vaga (1924)”, “El cuirassat Potemkin (1925)”, “Octubre (1927)”.
·Vladimir Pudovkin: “La Mare (1926)”
·Dziga Vertov: “L'home de la càmera (1929)”
- És el creador del Kino-Glaz: “cinema ull” à gravava a la gent, el que feia al seu dia a dia, que no sabien que els estaven gravant. Capta la vida d’una manera imprevista a través de la càmera (no hi ha actors, ni estudi, ni vestuaris, ni atrezzo, ni focus lumínics…)
Cinema Surrealista
Es desenvolupa a la dècada dels anys 20, en un període d’entreguerres.
És vanguardisme basat en la teoria psicoanalítica de Freud, que relaciona subconscient, realitat, somnis, desig, sexe i repressió.
André Bretón és considerat el pare del surrealisme perquè va fer el primer manifest surrealista a l’any 1924, establint així les seves característiques.
- Desafiament d’allò lògic.
- Revisa els valors establerts fins a aquell moment i es qüestiona totes les reformes educatives, socials i filosòfiques.
- Utilització de metàfores mitjançant els somnis i els símbols.
- Es rebutgen valors com la família, la religió, l’honor, la pàtria…
- Automatisme psíquic pur (escriptura automàtica, dibuix automàtic, el primer que se’ls acudeix…)
- Transforma la realitat mitjançant el muntatge, destruint la lògica amb un muntatge que no té sentit (trenca l’ordre cronològic i espacial).