Cinquecento: Art, Tècniques i Escoles del Renaixement Italià

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,04 KB

Cinquecento: L'Apogeu del Renaixement Artístic

El Cinquecento representa el període de màxima esplendor del Renaixement italià, especialment en l'àmbit artístic.

Artistes Clau del Cinquecento

  • Leonardo da Vinci
  • Miquel Àngel
  • Rafael Sanzio

En la pintura del Cinquecento es van utilitzar noves tècniques, com la pintura a l’oli d’origen flamenc, i nous suports, com la tela. Leonardo da Vinci va introduir el sfumato i la perspectiva aèria, revolucionant la representació de la llum i l'espai.

Un altre geni de l’art, Miquel Àngel, va aplicar el concepte de terribilità a la Capella Sixtina, dotant les seves figures d'una força i dramatisme inigualables. Per la seva banda, Rafael va treballar a les Estances Vaticanes, on va introduir solucions manieristes que serien continuades pel seu deixeble Giulio Romano al Palau del Te, a Màntua. Paral·lelament, va sorgir la disputa entre el dibuix i el color: el primer defensat pels pintors romans, florentins i parmesans, i el segon, pels pintors venecians.

El Canvi de Capital Artística: De Florència a Roma i la Diàspora

Roma va substituir Florència com a capital artística del moment. No obstant això, el saqueig de Roma va propiciar la diàspora de molts artistes, i Florència va tornar a ressorgir amb figures manieristes de la categoria de Parmigianino, Pontormo, Bronzino, entre d'altres.

Les Grans Escoles Artístiques del Cinquecento

  1. Escola Veneciana

    Una escola pictòrica molt peculiar, iniciada per Giorgione i definida per mestres com Ticià, Tintoretto i Veronese.

    • Pèrdua dels contorns del dibuix, a favor d’una unitat cromàtica més gran.
    • Exaltació de la riquesa: les pintures s’emmarquen en ambients palatins, amb personatges vestits amb grans vestidures, joies, etc.
    • Valoració del paisatge i utilització de l’arquitectura classicista com a marc.
    • Distorsió de les figures, situades de manera forçada dins de la composició.
    • Ruptura de la simetria renaixentista i utilització de perspectives (amb el punt de fuga fora del quadre).
  2. Escola Alemanya

    Es va introduir plenament en el Renaixement amb la figura de Dürer, pintor i gravador. L’expressivitat i el dramatisme nòrdics són presents en les obres de Grünewald, Cranach, Baldung Grien i Altdorfer. Hans Holbein mereix una menció a part i, juntament amb l’esmentat Dürer, es poden considerar dos dels millors retratistes del segle XVI.

  3. Escola Flamenca

    Flandes va iniciar, amb Brueghel, un tipus de pintura de gènere, no exempta de continguts morals, i va tenir en Patinir un precursor del paisatge.

Entradas relacionadas: