Circulació Sanguínia: Doble, Tancada i Completa al Cos Humà

Circulació de la Sang

En els mamífers, la circulació sanguínia es caracteritza per ser doble, tancada i completa:

• Doble: la sang passa dos cops pel cor.
• Tancada: la sang no es comunica amb l'exterior.
• Completa: la sang arterial no es barreja mai amb la venosa.

La circulació sanguínia es pot dividir en:

• Circulació major
• Circulació menor

Circulació Major

És el recorregut que fa la sang des del ventricle esquerre fins l'aurícula dreta.

Circulació Menor

És el trajecte que realitza la sang des del ventricle dret fins arribar a l'aurícula esquerre.

Circulació Portal Hepàtica

Les característiques hepàtiques, juntament amb la seva localització anatòmica, juguen un paper important perquè es puguin desenvolupar correctament les funcions del fetge:

• Emmagatzematge
• Filtració de sang, metabolització, secreció i excreció

És essencial per al processament de nutrients i la detoxificació de substàncies estranyes. El fetge rep sang oxigenada per l'arteria hepàtica, i la sang que surt del tracte digestiu es dirigeix al fetge per la vena porta hepàtica. Això permet que la majoria dels nutrients que han sigut absorbits a l'intestí es dirigeixin directament al fetge per ser processats abans de ser alliberats a la circulació general.

Cicle Cardíac

El cicle cardíac comprèn la seqüència de fenòmens elèctrics i mecànics que es produeixen en el cor durant un batec i els canvis resultants en pressions, flux i volum de les diferents cavitats cardíaques. El cicle de fenòmens que es presenten en el cor succeeix de manera simultània en el cor dret i l'esquerre; la diferència entre els dos són les majors pressions que es presenten en el costat esquerre. És el període comprès entre el final d'una contracció i el final de la següent.

Inclou una fase de relaxació del miocardi anomenada diàstole i dues fases de contracció anomenada sístole:

• Sístole auricular: les aurícules, plenes de sang al inici del cicle, es contreuen. La contracció auricular fa augmentar la pressió a les aurícules i la sang passa als ventricles.
• Sístole ventricular: després es contrauen els ventricles (sístole ventricular) o augmenta la seva pressió interna. Ara es tanquen les vàlvules tricúspide i mitral per evitar que la sang reculi a les aurícules, que han entrat en diàstole. Quan la pressió als ventricles és més gran que a les artèries, s'obren les vàlvules semilunars i la sang surt del cor.
• Diàstole general: acabada la sístole, els ventricles també comencen a relaxar-se (diàstole ventricular) i la seva pressió interna baixa, motiu pel qual es tanquen les vàlvules semilunars. El cor queda en estat de repòs.

Resum del Cicle Cardíac:

1. Sístole auricular
2. Sístole ventricular (contracció)
3. Diàstole ventricular (relaxació)