La Ciutadania: De l'Antiga Roma a l'Estat Modern

La Ciutadania en l'Antiga Roma: La Tradició Jurídica

• Per als antics romans, la ciutadania consistia sobretot en el reconeixement legal d’algunes persones com a membres de ple dret de la República.
• El ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions. El «civis» en llatí és diferent del «politès» grec: el ciutadà grec era sobretot un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de govern; a Roma, s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.
• En la història de Roma hem de distingir la fase de la República, en què els ciutadans podien elegir lliurement els representants del Senat, posterior a l'Imperi. Aquests drets de participació política van tenir cada vegada menys importància.

Limitacions de la Ciutadania Antiga

Hi ha tres limitacions dels primers models de ciutadania nascuts a Grècia i Roma:

• Es tractava d’una ciutadania excloent, no inclusiva. Eren ciutadans els homes adults que reunien certs requisits, quedant-ne sempre exclosos els nens, les dones, els estrangers residents i els esclaus.
• Només es considerava «lliures i iguals» els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans, i no a tot ésser humà pel sol fet de ser-ho.
• La condició de ciutadà en l’antiguitat proporcionava certs drets de participació política, però els drets individuals no estaven suficientment garantits.

La Doble Arrel de la Ciutadania Moderna

La noció de ciutadania de l’antiguitat encara perdura en la idea contemporània de ciutadania: la tradició de la participació política a través de la deliberació (d’origen grec amb idea republicana), i la tradició de la protecció legal dels drets de la persona (d’origen romà amb idea liberal).

Ciutadania i Estat

• El concepte actual de ciutadà prové sobretot dels segles XVII i XVIII, de les Revolucions Francesa, Anglesa i Americana, i del naixement del capitalisme.
• En l’Edat Mitjana, la noció dels «drets humans» per protegir aquests drets es va anar instaurant en la comunitat política: l’Estat nacional modern obliga a defensar la vida, la integritat i la propietat dels seus membres.
• L’actual concepte de ciutadania és el d’«Estat nacional»: Estat i nació.
• El terme «Estat» va ser utilitzat per primera vegada per Maquiavel per referir-se a l’organització estable, a l’aparell establert, amb els càrrecs o burocràcia i el seu governant, el príncep.
• Jean Bodin, amb el seu concepte de ciutadania, va dotar l’Estat absolutista dels segles XVI i XVII d’autonomia, neutralitat en l’ordre religiós i poder absolut.
• A l’Estat, són els ciutadans qui ostenten la nacionalitat d’aquest país, entenent per «nacionalitat» l’estatut legal pel qual una persona pertany a un Estat que hagi estat reconegut pel dret internacional i s’hi adscriu:
  • El dret de sòl (que estableix el reconeixement com a ciutadà de qui neix en aquest territori).
  • El dret de sang (que dona prioritat a la nacionalitat dels pares).