Ciutadania: Arendt vs. Aristòtil
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,38 KB
La condició de persona i ciutadà
En el context dels Estats-Nació i els totalitarismes descrits per Hannah Arendt, la possibilitat de ser persona sense ser ciutadà és negada, a diferència del context de l'obra aristotèlica, on no ser ciutadà no implicava no ser persona. El concepte de ciutadà és clau en l'obra d'ambdós autors, però la seva definició ha canviat notablement al llarg de la història. A causa dels diferents contextos històrics, les definicions de ciutadà que plantegen ambdós autors presenten grans distincions.
La definició aristotèlica de ciutadà
Per a Aristòtil, "el ciutadà es defineix, principalment, per la seva participació en l'administració de justícia i en el govern" (Aristòtil, p.18). Això estableix una unió entre ciutadà i política que exclou l'estranger d'aquesta esfera, però no de la societat. L'estranger pot conviure amb els ciutadans i, tot i no participar en la funció deliberativa de la polis, se li permet viure en ella i establir relacions amb els ciutadans.
La qüestió dels drets humans en Arendt
En canvi, en el context de l'obra d'Arendt, tot i l'establiment dels drets humans —drets inalienables a tota persona pel sol fet de ser-ho—, aquests no es van aplicar a totes les persones per igual, deixant fora de tot dret a aquells que no formaven part de la ciutadania. Arendt posa de manifest que la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789, que pretenia establir drets inalienables, en realitat corresponien als drets del ciutadà, excloent apàtrides, immigrants i refugiats. Aquests no van ser assimilats en cap territori i els seus drets no van ser respectats, ja que els Estats no van considerar en la seva formulació aquells que no formaven part de cap territori ni tenien un govern que els donés suport. Sense un marc legal que els protegís, havien de viure al marge de la llei. El camp de concentració es convertia, doncs, en "l'únic país que el món podia oferir a l’apàtrida".
La distinció entre persona i animal en Aristòtil
Per a Aristòtil, hi ha una distinció essencial entre persona i animal: la paraula, o lógos, que l'ésser humà posseeix i que el diferencia dels animals, que només tenen veu. És també la comunitat la que permet a l'home aconseguir la finalitat última de la seva vida: la felicitat.