Ciutadania, Civisme i Valors: Guia Essencial

Ciutadania i civisme: respecte polític i moral

A part de ser ciutadans d’una nació, som ciutadans del món. Per això existeixen uns drets universals que requereixen coherència en la nostra actuació.

Què és el civisme?

El civisme és l’expressió lliure dels deures socials i polítics del ciutadà, que en el fons són deures morals que afecten els altres. Aquests deures parteixen de l’elecció de certs valors, normes i principis, així com de la convicció que és millor obrar atenent les necessitats dels altres, defensant la llibertat pròpia i l’aliena, i promovent un tracte just i digne.

L'actuació cívica pot basar-se en:

• Convenció: Actuar seguint les normes establertes.
• Convicció: Actuar per iniciativa pròpia, segons les pròpies creences i valors.

La ciutadania activa inclou les obligacions i compromisos amb els altres.

Ciutadania i moral: la moral cívica

La relació dels individus amb la comunitat de la qual formen part adquireix matisos morals, ja que s’ha d’ajustar a normes relatives al que està bé o malament. Aquests són els valors fonamentals de la ciutadania, que constitueixen la moral cívica.

Valors fonamentals de la ciutadania

1. Llibertat

   Es pot entendre de diverses maneres:

   • Com a participació: Dret a participar en actes públics i a prendre decisions que afecten la comunitat política.
   • Com a independència: Respecte a les intromissions en la vida privada.
   • Com a autonomia: Capacitat de decidir per si mateix.

2. Igualtat

   Inclou diferents aspectes:

   • Igualtat jurídica: Tots els ciutadans són iguals davant la llei.
   • Igualtat d’oportunitats: Accés equitatiu a recursos i possibilitats.
   • Igualtat social: Reducció de les desigualtats socials i econòmiques.

   Aquests tipus busquen garantir un tracte just i equitatiu per a tothom.

3. Solidaritat

   És el valor que consisteix a sentir-se unit a altres persones o grups, compartint interessos i recolzant-se mútuament. Es manifesta en diferents àmbits:

   • Àmbit privat: Solidaritat amb els més pròxims (família, amics).
   • Àmbit públic: Defensa de l’interès comú per damunt dels interessos privats o particulars.
   • Àmbit universal: Compromís amb valors com la justícia, la llibertat i la igualtat per a tots els éssers humans.

4. Tolerància

   És la disposició cívica a conviure en harmonia amb persones de creences, formes de vida o costums diferents dels propis.

5. Diàleg

   Reconeixement que ningú no posseeix la veritat absoluta. Dialogar és cercar de manera compartida allò que és vertader i just.

Ciutadania i educació cívica

La ciutadania es pot entendre com un procés a través del qual la persona desenvolupa la consciència de pertinença a una comunitat. En aquest procés, aprèn valors (els valors cívics) i normes que possibiliten la convivència i fa seus els interessos de la comunitat. Les interpretacions de la ciutadania com a estatus i com a procés estan relacionades, ja que ambdues s’adquireixen i es desenvolupen en societat.

Educar en els valors cívics significa aconseguir que les persones els interioritzin i els posin en pràctica en la seva vida quotidiana.

El poder polític

El poder polític és la capacitat dels individus, els grups o les institucions per fer alguna cosa o per aconseguir que d’altres ho facin.

Tipus de poder segons Max Weber

Max Weber distingia tres tipus de poders: polític, econòmic i ideològic. Segons Weber, tots tres comparteixen la capacitat de sotmetre els altres per aconseguir obediència.

Autoritat vs. Poder

Les diferències principals entre autoritat i poder són:

• L'autoritat es reconeix (legitimitat), mentre que el poder s'exerceix i, de vegades, es pateix.
• L'autoritat és la capacitat d'exercir el poder de forma legítima i reconeguda.
• El poder polític, en concret, és la capacitat de dirigir i governar les situacions socials.

Elements del poder polític

Aquest poder polític es basa en tres elements principals:

• Coerció: Capacitat d’obtenir obediència a través de l’amenaça o la privació (de llibertat, propietat, etc.).
• Persuasió: Capacitat de convèncer els altres perquè modifiquin el seu pensament o comportament.
• Retribució: Capacitat d’obtenir obediència a través de l’intercanvi o la recompensa (oferint alguna cosa a canvi).