La ciutadania a la Grècia Clàssica

CIUTADÀ:és l’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país,el terme «ciutadà» prové del llatí Civís, comparteix la mateixa arrel que civitas («ciutat»). En el dret ROMà, el terme Civís  estava reservat solament a aquells membres de la comunitat que reunien certs requisits:- Ser home.- No esclau.- Major edat.- Nascut de pares romans.La resta de la població (dones, esclaus, estrangers..) no eren considerats ciutadans, tenien reconeguts menys drets que els ciutadans.En Grècia i Roma el ciutadà era algú dotat d’un conjunt de drets i deures, amb independència del nivell econòmic, i es destacava especialment el deure de defensar-la.Ser ciutadà significava participar activament en la política, en les tasques de govern de la polis.El ciutadà tan si era ric com pobre, tenia la responsabilitat d’asistir a l’Assemblea.La majoria dels càrrecs públics s’assignaven per sorteig per exercitar-se durant un l’any.L’edat mínima per ser admès com a ciutadà estava fixada en trenta anys El ciutadà gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i institucions.CIUTADANIA Hi han dos Característiques de ciutadania: -La pertinença com una comunitat política-un país- que s’estableix d’un mode permanent en un territori.-La possibilitat de participar en les tasques de govern de la pròpia comunitat política, de forma directa o indirecta. Cada ciutat (polis) era un petit estat independent que procurava ser econòmicament autosuficient. Tres principis regien la participació a l’Assemblea:-Isonomia o igualtat davant la llei: tot ciutadà tenia els mateixos          drets i deures bàsics que qualsevol altre.-Isegoria o igualtat de paraula: tot ciutadà tenia el mateix dret que qualsevol altre a fer ús de la paraula i a expressar l’opinió davant l’Assemblea.-Koinonía o comunitat de cooperació  per aconseguir el bé públic.Per als antics romans la ciutadania consistia en el reconeixement legal d’algunes persones com a membres de ple dret de la república i més tard, de l’Imperi.

DRETS POLÍTICS:Al llarg dels segles XIX i XX es van generalitzar les declaracions de drets com a part de la constitució de la majoria dels països occidentals i es van anar obrint poc a poc, la inclusió de drets  que no s’havien tingut en compte anteriorment, com els drets de participació política, tals com el dret d'associació política, el sufragi universal per als barons i els drets de la dona al vot i a ocupar els càrrecs públics.Es pot destacar:La ciutadania social inclou els drets socials com el treball, l’educació, l’habitatge, la salut i les prestacions socials en els casos vulnerabilitat especial. La protecció d’aquests drets vindria garantida per l’estat nacional, entès ara com a estat social de dret, i no només com a estat liberal de dret..Justícia i pertinença:La noció de ciutadania ha estat restringida a l’àmbit polític durant segles. Sembla haver-se separat històricament de la dimensió econòmica de la vida humana, ignorant la dimensió pública de l’economia, com si les activitats econòmiques no necessitessin una legitimació social.Aquest reconeixement implica prendre’s seriosament una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses, posant en pràctica una ètica del consum just.L’ètica intercultural consisteix a no acontentar-se a assimilar les cultures relegades a la triomfant, ni acceptar tampoc la simple coexistència dels grups culturals en guetos separats, sinó a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que es respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tots uns principis de convivència justa i felíç.-Consisteix en construir un món on tothom es consideri ciutadà.Limitacions de la ciutadania antiga-Ciutadania excloent:sol ciutadans homes adults amb requisits..-Només es considerava «lliures i iguals» els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans, i no a tot ésser humàpel sol fet de ser-ho.-La condició de ciutadà en l’antiguitat proporcionava certs drets de participació política, però els drets individualsno estaven suficientment protegits davant de possibles abusos de les autoritats. Existència de diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Estat:-Concepció liberal, manté una separació entre les llibertats civils-Concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.Al llarg dels segles XVI,XVII i XVIII, la influència de les idees iusnaturalistes es va propagar per diversos països occidentals i va provocar diversos canvis polítics.