La ciutadania moderna: tres generacions de drets humans
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,24 KB
La ciutadania moderna: tres generacions de drets
Origen del concepte de ciutadania
La ciutadania moderna. Especial referència a les tres generacions de drets humans
En l'actualitat, el concepte de ciutadania que tenim prové dels segles XVII i XVIII. Al llarg de l'Edat Mitjana es va forjar la noció de «drets naturals» propis de tot ésser humà. Per protegir aquests drets es va anar instaurant un nou tipus de comunitat política: l'estat modern. Amb l'aparició d'aquest estat es va formar l'actual concepte de ciutadania, lligat en principi als dos costats de l'expressió «estat nacional».
L'estat i la nacionalitat
El terme «estat» fa referència a l'organisme encarregat de dirigir un país. Els membres de ple dret d'un estat són els ciutadans, encara que existeixin altres formes de pertinença, com el permís de residència o la figura del refugiat.
Els ciutadans són els qui ostenten la nacionalitat d'aquest país, entenent per «nacionalitat» l'estatut legal pel qual una persona pertany a un Estat que hagi estat reconegut pel dret internacional i s'hi adscriu. Cada país prioritza diferents característiques personals per reconèixer la nacionalitat a cada nounat. Aquestes característiques poden ser, per exemple, el reconeixement com a ciutadà de qui neix dins del territori nacional o la transmissió per ser fill o filla de pares que ja tenen la nacionalitat d'aquell país.
En l'actualitat és important la voluntat del subjecte per conservar o canviar de nacionalitat, però també compta la voluntat d'altres agents d'aquell estat per permetre o denegar aquest canvi.
Les tres generacions de drets humans
El que és característic de la noció moderna de ciutadania és l'establiment d'una sèrie de drets individuals que intenten frenar els possibles abusos de l'Estat i mantenir un àmbit de llibertat per a cada ciutadà.
En una primera etapa (ss. XVI-XVIII) els drets que es reconeixien als ciutadans eren els drets civils. En els ss. XIX i XX es van generalitzar les declaracions de drets com a part de la constitució de la majoria dels països occidentals i es va anar obrint pas la inclusió de certs drets que no s'havien tingut en compte anteriorment, com els drets de participació política, tals com el dret d'associació política o el sufragi universal (inicialment per als varons).
Primera generació: drets civils i polítics
Aquests drets civils i polítics són els que formen la primera generació dels drets humans, ja que són les llibertats i drets que es van reivindicar a les revolucions liberals.
Segona generació: drets econòmics, socials i culturals
La segona generació està formada pels drets econòmics, socials i culturals. Aquests s'aconseguiren gràcies als moviments obrers dels ss. XIX i XX. Els primers drets que es van reconèixer foren, per exemple, el dret a l'educació, el dret a la vaga i el dret a condicions d'higiene i seguretat en el treball.
Tercera generació: drets col·lectius i globals
En la tercera i última generació dels drets humans s'inclouen tots aquells que tracten de viure en un món net, en pau, i del desenvolupament dels països del tercer món.