La Ciutat Romana d'Empúries: Vida i Declinació

La Ciutat Romana d'Empúries

Habitatges i Vida Quotidiana

Els espais inferiors estaven ocupats per botigues o tallers que també s’aprofitaven com a habitatges per a la gent que hi treballava.

Ubicada a la zona residencial hi havia una de les cases més importants de la ciutat, que els arqueòlegs han anomenat Domus 1.

S’articulava al voltant d'un pati central (atri) al qual s’accedia des de l'entrada a través d'un passadís. L’atri era un espai obert que també servia per donar llum a les cambres del voltant. Aquestes solien tenir el terra pavimentat amb mosaics i les parets s'arrebossaven amb calç que posteriorment es pintava amb escenes vistoses.

Aquesta casa també disposava d'una altra zona, més senzilla, amb unes estances més petites i no tan ben decorades, on treballaven i vivien els servents.

Edificacions Públiques per a l'Oci

Empúries es va dotar també d'edificacions de caràcter públic destinades al temps d'oci dels habitants. Entre aquestes destacaven:

• L'amfiteatre: Construït fora del recinte emmurallat, tenia capacitat per a 3.000 espectadors asseguts en una graderia de fusta. Disposava d'una arena ovalada on se celebraven lluites de gladiadors i simulacions de caceres d'animals, entre altres espectacles.
• La palestra o gimnàs: Situada al costat de l'amfiteatre, era un espai on es podien practicar tota mena d'exercicis físics i tenir cura del cos.

La Necròpoli Romana

Pel que fa al cementiri, podem parlar d'una gran necròpoli situada en els vessants oest i sud de la ciutat. Aquí els romans dipositaven les urnes amb les cendres dels seus difunts en petites fosses.

Decadència i Abandó

A partir del segle I dC, Empúries va patir una lenta decadència propiciada per diferents factors:

• La progressiva inutilització del port pels sediments aportats pel riu Fluvià.
• Els consegüents canvis dels fluxos comercials en les rutes marítimes.
• La pèrdua d'importància davant el creixement de ciutats properes com Tàrraco (Tarragona) o Bàrcino (Barcelona).

Tant la ciutat romana com la Neàpolis grega es van anar despoblant. Finalment, la població es va replegar de nou en el petit promontori de l'actual Sant Martí d'Empúries. Aquesta nova ciutat fou seu episcopal durant tota l'antiguitat tardana. Els seus habitants van utilitzar l'àrea nord del que havia estat la Neàpolis grega com a cementiri, motiu pel qual s'hi han trobat restes d'una capella funerària.