La Ciutat Romana: Organització, Edificis i Funció Social

1. CIUTAT

Estava composta per una sèrie de mòduls iguals, distribuïts ordenadament (paral·lels i equidistants) i separats per carrers, envoltada per una muralla perimetral amb torres de vigilància. El carrer de nord a sud es deia cardo maximus i d'est a oest decumanus; eren amples i acabaven a la porta de les muralles. A l'encreuament d'aquests carrers es trobava el fòrum i el mercat. També hi havia edificis públics com l'amfiteatre, el teatre o les termes.

• Muralles: Eren fonamentals per a protegir-se de la guerra. Estaven formades per dos paraments paral·lels de carreus (opus quadratum) grans, entre els quals es posava un farciment de morter, pedres o formigó romà. De vegades hi havia torres on se situaven armes defensives i llancívoles.
• Fòrum: Eren centres socioculturals, habitualment es trobaven a l'encreuament de cardo maximus i decumanus. Consistia en una gran plaça porticada al voltant de la qual hi havia edificis com temples de culte imperial, escoles, basíliques o mercats amb botigues. Podia estar connectat amb altres edificis com termes o edificis d'espectacle. El carrer principal on estava situat es deia Via Sacra.
• Edificis judicials:
  • La Cúria: Estava situada a una part del fòrum, on es reunia el senat, destinat a les assemblees ciutadanes.
  • Curia Hostilia: El rei Tullius Hostilius, l’any 52 aC, va ser destruïda per un incendi quan la gent va cremar el cos de Clodi, enemic de Ciceró, amb mobles i fusta de la cúria.
  • Curia Julia: Va ser construïda per Juli Cèsar.
  • La Basílica: Era un centre social on es comerciava, es feien reunions polítiques i judicis.
• Edificis religiosos: Els temples, que eren dedicats als déus.
• Edificis commemoratius:
  • Columnes: Commemoraven algun fet o personatge rellevant. Sobre un podi s’aixecava un fust de grans dimensions decorat amb bandes de baixos relleus que cobrien tota la seva superfície, i a l’extrem superior, a manera de pinacle, s'hi podia alçar una figura o estàtua.
  • Arcs triomfals: Commemoraven els triomfs de l’exèrcit romà.
• Edificis de diversió:
  • Teatre: Hemicle molt gran tancat per una paret d’escena gegantina (frons scaenae). L'entrada era oberta a tothom, els ciutadans havien de portar toga. La distribució del públic era de forma jeràrquica (cavea): la primera IMA CAVEA pels cavallers i senadors, la segona MEDIA CAVEA pel poble i la tercera SUMMA CAVEA per a esclaus i estrangers. El públic preferia espectacles amb posades d’escena espectaculars, animals rars i històries lleugeres i comprensibles, mentre que el públic més lletrat s'estimava un teatre més literari.
  • Amfiteatre: Per a espectacles de gladiadors, combats de feres o espectacles nàutics. Es dividia en l'arena (central de contorn el·líptic) i la cavea (en forma d’anell al seu voltant, graderia de pedra). Circulaven a través de passadissos o escales que sortien a grans portes. Estaven cavats a una muntanya aïllats a la plana o enfonsats a terra. La seva forma és perquè així els lluitadors es poguessin desplaçar per tot els llocs i la gent s'hi concentrés (era relativament petit).
  • Circ: Per a curses de carros. Era un edifici rectangular molt allargat amb una capçalera en forma de semicercle. La spina estava situada a la pista, era un mur llarg i baix decorat amb monuments com obeliscos, torres amb merlets, estàtues de déus i set ous grossos o dofins, que marcava cada cursa. A cada extrem hi havia una metae que assenyalava el punt de girar per als carros.
• Termes: Era un lloc per a la distensió dels músculs després de l'exercici físic. Hi havia privades per als rics i públiques gratuïtes o barates. La calefacció i l'aigua calenta de les termes procedien d'un aire calent que s’escampava per sota del paviment mitjançant l'hypocaustum. Hi passaven tardes després d'haver estat tot el matí treballant. Dones i homes estaven separats.
• Aqüeductes: Passava per fonts, estanys, banys i latrines públiques i cases de rics. Fluïa per la gravetat de l'aigua, que era disposada en tancs distribuïts en diversos punts de la xarxa. Eren de maó o pedra.