La Ciutat Romana: Urbanisme i Vida Quotidiana

La Ciutat Romana

Els romans, en conquerir i colonitzar un territori, l'ampliaven i l'adaptaven a la seva forma de viure. Construïen ciutats de nova planta a prop dels nuclis habitats pels indígenes. Aquestes ciutats seguien el model de Roma, com a continuació de l'assentament militar, i eren edificades pels soldats de les legions que hi tenien un campament.

Condicions per a la Fundació d'una Ciutat

Per escollir l'emplaçament d'una ciutat, s'havien de tenir en compte les següents condicions:

• Estar envoltada de camps per cultivar.
• Poder disposar d'aigua i de terrenys fàcilment drenables.
• Evitar les inundacions i malalties.
• Condicions climàtiques favorables.
• Bona comunicació.

Barcino va tenir en compte la seva situació privilegiada, entre els rius Besòs i Llobregat, que proporcionaven aigua potable, i la proximitat a la Via Augusta. La ciutat es va edificar dalt d'un turó anomenat Mont Tàber, que ajudava a sanejar l'indret, ja que permetia que les aigües no es quedessin estancades.

Disseny Urbà: Cardo i Decumanus

Les ciutats de nova creació tenien un disseny rectangular dividit per dos carrers perpendiculars: el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus. Aquests carrers, de traçat rectilini, servien de línies de referència per dividir el territori cultivable dels voltants. Es delimitaven 50 hectàrees de camp conreable, tasca que duien a terme els gromatici, que utilitzaven un instrument anomenat gnoma.

A partir de l'encreuament entre els dos carrers principals, se'n traçaven d'altres en paral·lel, formant una retícula en creuar-se en angle recte. Aquest disseny es coneix com a disseny hipodàmic, que implica una divisió regular de la ciutat, simètrica i amb simplicitat al traçat.

Ritual de Fundació d'una Ciutat

El ritual per fundar una ciutat constava de tres parts:

1. Inauguratio: Consulta als déus.
2. Limitatio: Traçar un solc amb una arada arrossegada per una vedella i un brau al voltant d'un cercle establert prèviament. Això delimitava el perímetre de la ciutat i la línia que seguiria la muralla, d'acord amb l'òrbita del Sol.
3. Consecratio: Cerimònia on s'oferia un sacrifici.

Parts de la Ciutat Romana

La ciutat romana es dividia en tres parts:

• Àrea privada: Cases unifamiliars (domus) i illes o edificis d'habitatges de pisos (insulae).
• Àrea religiosa: Temples.
• Àrea pública: Dedicada a satisfer les necessitats dels ciutadans com a col·lectiu.

L'Àrea Pública: El Fòrum

A l'encreuament del Cardo Maximus i el Decumanus Maximus, es trobava el fòrum. Aquest espai, que es deixava lliure en traçar la xarxa viària, era el centre del comerç, de l'intercanvi, de l'administració de justícia i de la vida social.

El Fòrum de Pompeia

El fòrum de Pompeia era un rectangle amb els costats llargs envoltats per un pòrtic de dos pisos. En un extrem hi havia el temple principal, i en l'altre, la cúria i els edificis dels magistrats. A banda i banda, hi havia la basílica, el mercat i altres edificis públics. La decoració incloïa representacions del Vesuvi. A l'entrada, hi havia arcs de triomf on es col·locaven estàtues.

El Fòrum d'Empúries

A Empúries, en arribar a la ciutat, es podia veure, a través de la porta d'entrada de les muralles, la façana del temple principal que presidia la plaça pública. Els magistrats instal·laven el seu tribunal per administrar justícia a la basílica, on van fixar la seva seu.