Ciutats Romanes a Catalunya: Tàrraco, Barcino i Ilerda

Tàrraco: Fundació, Esplendor i Declivi Romà

Tàrraco va ser fundada l'any 218 aC, un any després d'Empúries, quan Escipió hi va establir un campament militar en un terreny prèviament habitat pels cesetans. Aquest lloc va ser escollit estratègicament pel seu port natural, el turó que facilitava la defensa i la proximitat a la Via Augusta. Així, es va convertir en la base principal durant la Segona Guerra Púnica. A més, el port i les muralles van contribuir significativament al desenvolupament de la ciutat.

Evolució i Estructura Urbana

El 45 aC, sota Juli Cèsar, Tàrraco va obtenir l'estatut de colònia amb el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Posteriorment, va passar a ser la capital de la província de la Hispània Citerior i, amb la reforma d'August al segle I dC, de la Tarraconense. La ciutat va viure una època de plenitud fins a mitjans del segle III dC, quan les guerres van conduir al seu declivi.

La ciutat comptava amb dues àrees importants: els dos fòrums, un provincial i un local. També hi havia termes, un circ, un teatre, un amfiteatre, un aqüeducte, una necròpolis i un museu. Pel que fa a la seva estructura urbana, Tàrraco ocupava unes 70 hectàrees, amb una població aproximada d'entre 25.000 i 30.000 habitants.

Estava formada per tres terrasses principals: la primera era un temple dedicat a August; la segona, el fòrum provincial; i la tercera, el circ.

Govern i Monuments Destacats

El govern de la ciutat estava basat en una assemblea de decurions, i només els homes rics podien ser escollits. Els duumvirs, dos homes que actuaven com a caps de la ciutat, eren acompanyats per edils i qüestors en les tasques governamentals.

Entre els monuments del casc urbà destaquen les muralles, construïdes en dues fases: la primera va crear una forma rectangular amb tres torres de vigilància (Minerva, Cabiscol i Arquebisbe), mentre que la segona fase va ampliar el recinte. El circ, dedicat a les curses de carros, tenia capacitat per a uns 20.000-25.000 espectadors i es va construir al segle I dC, sota l'emperador Domicià. Pel que fa a l'amfiteatre, dins seu hi havia un temple, i al segle XII s'hi va construir una església. Els dos fòrums, el provincial i el de la colònia, eren punts centrals de la vida comercial i administrativa, amb nombroses botigues.

Monuments als Voltants de Tàrraco

Als voltants de Tàrraco es poden trobar diversos monuments importants. L'Arc de Berà, situat al traçat de la Via Augusta, destaca com a monument commemoratiu. També hi ha la Torre dels Escipions, un monument funerari. A més, l'Aqüeducte de les Ferreres, conegut popularment com a Pont del Diable, va ser construït per portar aigua del riu Francolí. Finalment, la Pedrera del Mèdol subministrava pedra per a la construcció de la ciutat.

Barcino: La Fundació de Barcelona Romana

Barcino, l'actual Barcelona, es trobava a la costa mediterrània, envoltada per la muntanya de Montjuïc, la serra de Collserola i els rius Besòs i Llobregat (antic Rubricatus). Aquesta ubicació proporcionava recursos naturals i protecció. Abans dels romans, la zona estava habitada pels laietans, un poble iber que vivia en poblats fortificats.

La seva fundació es va produir entre els anys 15 aC i 5 aC, durant l'època de l'emperador August (27 aC - 14 dC). Després que August vencés els càntabres i els asturs, va reestructurar el nord-est de la península Ibèrica i va fundar Barcino com a part d'aquesta reorganització. El nucli de la ciutat s'ubicava en un petit turó, ocupat anteriorment pels laietans. Aquest emplaçament era ideal per a la defensa, i les terres al seu voltant eren fèrtils i riques en recursos com les mines. A la part superior del turó s'hi trobava un temple dedicat al culte imperial. A més, Barcino estava situada a la Via Augusta, comptava amb un port i tenia una pedrera pròpia.

Estatus i Urbanisme de Barcino

Pel que fa al seu estatus, Barcino era una colònia de dret llatí amb el nom oficial de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Tenia una superfície d'unes 10 hectàrees i una població aproximada de 2.000 habitants. El traçat de la ciutat seguia el model hipodàmic, amb carrers en quadrícula, i estava envoltada de muralles amb quatre portes que connectaven amb els principals eixos de la ciutat, el cardo i el decumanus.

Vida Quotidiana i Monuments de Barcino

Al fòrum, situat on ara es troba la Plaça de Sant Jaume, hi ha l'actual Ajuntament i el Palau de la Generalitat. Al voltant del fòrum es trobaven domus (cases particulars), insulae (edificis d'apartaments) i tabernae (botigues).

Dins del fòrum es destacava un temple dedicat a l'emperador August, així com les termes romanes properes, on es poden trobar mosaics ben conservats. Al Museu Arqueològic de Barcelona es poden veure aquests mosaics, procedents del jaciment arqueològic de la Plaça del Rei. Barcino també tenia un barri industrial amb tallers i fàbriques, incloent-hi tallers dedicats a tenyir roba. A més, la producció de garum, una salsa de peix molt valorada a l'època, es va convertir en un producte "gourmet" de gran importància per a la ciutat.

Les muralles de Barcino, tot i ser un element de prestigi més que de protecció real, van ser aprofitades en èpoques posteriors per construir-hi a sobre. La ciutat comptava també amb un aqüeducte que portava aigua des del riu Besòs per cobrir les seves necessitats.

Fora de les muralles es trobava la via sepulcral romana, una via secundària on s'hi enterrava la gent d'estatus baix. A més, també hi havia una necròpoli, o cementiri, situada fora de la ciutat, seguint el costum romà d'enterrar els morts fora dels límits urbans.

Encara es poden veure restes com les muralles, el temple d’August i parts del clavegueram. Aquests vestigis mostren la importància de Barcino com a nucli fundacional de Barcelona.

Ilerda: La Ciutat Romana de l'Interior

Ilerda, coneguda pels ibers com a Illirta, ja existia abans de l'arribada dels romans. Tot i que s'han trobat poques restes arqueològiques, els romans hi van arribar al segle I aC. Durant aquest període, el Triumvirat, format per Juli Cèsar, Cras i Pompeu, va tenir un paper destacat. Després de la mort de Cras, Cèsar i Pompeu van disputar el poder.

Els romans van intentar aplicar el traçat hipodàmic a Ilerda, però la difícil topografia de la zona va fer que no fos possible. A diferència d'altres ciutats romanes, Ilerda no estava situada a la costa, i la zona més habitada era l'extrem est, ja que era més plana. Durant l'època d'August, la ciutat va obtenir l'estatut de municipi, tot i que no va ser fàcilment romanitzada, els romans van aconseguir finalment imposar la seva influència.

Estructura Urbana i Restes Arqueològiques d'Ilerda

La ciutat estava emmurallada, ocupant unes 23 hectàrees, i es trobava entre els rius Noguerola i Segre. Entre les poques restes arqueològiques destacades es troben una domus i dos eixos viaris principals. A més, s'han descobert unes termes majestuoses situades davant del riu, amb espais com el vestibulum (recepció) i l’apodyterium (vestuari). Les termes incloïen el frigidarium (bany fred), el tepidarium (bany tèbi) i el caldarium (bany calent), aquest últim amb un forn subterrani que permetia escalfar l'aigua.

Fets Històrics Rellevants a Ilerda

En termes de fets històrics, Ilerda va ser testimoni d'una batalla crucial entre Cèsar i Pompeu l'any 49 aC. Tot i que Pompeu va guanyar inicialment, Cèsar va recuperar el control més tard. A més, el poble d'Ilerda es resistia a la romanització, com demostren les revoltes d'Indíbil i Mandoni al segle III aC, provinents del context de les Guerres Púniques. En honor a aquests dos líders, es va erigir una escultura commemorativa.