Les Ciutats Romanes a Hispània: Bàrcino, Ilerda i Emèrita Augusta

Bàrcino (Barcelona Romana): Fundació i Estructura

Fundació i Estructura Inicial

La ciutat de Bàrcino va ser fundada entre el 15 i el 5 aC, durant el govern de l’emperador August, com a part de la reorganització del nord-est de la península Ibèrica després de les seves campanyes militars. Es va situar al mont Tàber, un petit turó ja ocupat pels laietans, aprofitant la seva posició defensiva, la proximitat als rius Llobregat i Besòs, així com la seva connexió amb la Via Augusta.

Oficialment, la ciutat es coneixia com Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Malgrat la seva importància, era una colònia petita, d’unes 10 hectàrees i amb uns 2.000 habitants.

Evolució de les Muralles

• La primera muralla es va construir al segle I aC, però no tenia una funció defensiva destacada.
• Amb l’amenaça de les incursions bàrbares al segle IV dC, es va reforçar la muralla, que passà a tenir 3,5 metres de gruix, 9 metres d’alçada i unes 76 torres de defensa.

Estructura Urbana de Bàrcino

Bàrcino seguia l’urbanisme típic romà, amb una planta rectangular i dues vies principals:

• El cardo maximus (actuals carrers de la Llibreteria i del Call).
• El decumanus maximus (carrers del Bisbe i de la Ciutat).

Aquestes vies es creuaven al fòrum, ubicat a l’actual plaça Sant Jaume. L’organització urbana estava basada en un sistema de quadrícula amb illes de cases i carrers secundaris. Aquesta estructura ha influït en el desenvolupament posterior de la ciutat.

Espais i Edificis Destacats

El fòrum era el centre neuràlgic de Bàrcino i allotjava el gran Temple d’August, d’estil corinti, del qual es conserven quatre columnes visibles al Centre Excursionista de Catalunya. També es poden trobar restes de la Domus de Sant Honorat, una residència aristocràtica decorada amb mosaics i pintures.

Restes Arqueològiques

• Prop del fòrum, sota la plaça de Sant Miquel, es van descobrir termes romanes, encara que avui dia no són visibles.
• Al Jaciment Arqueològic de la Plaça del Rei es conserven restes de tallers i factories dedicades a la producció de ceràmica, orfebreria, i vi.
• L’aigua arribava a la ciutat a través d’un aqüeducte que venia del Besòs.
• Fora muralles, a la plaça Vila de Madrid, es troba la Via Sepulcral Romana, amb tombes de persones de baix estatus social dels segles I-III dC.

Economia i Importància

Bàrcino no era només una colònia residencial, sinó que també tenia una funció econòmica destacada. L’agricultura era una de les seves activitats principals, amb la vinya i els cereals com a productes estrella. La ciutat també aprofitava els recursos miners propers, com el ferro i la plata.

Resum Bàrcino

Fundació: Segle I aC, per August.
Muralles: Reforçades al segle IV dC.
Urbanisme: Planta rectangular, cardo i decumanus.
Edificis principals: Fòrum, Temple d’August, termes, aqüeducte.
Via Sepulcral: Tombes del segle I-III dC.

Ilerda (Lleida Romana): Orígens i Importància

Orígens i Estructura

Els orígens de Lleida es remunten a l’època ibèrica, quan era la capital de la tribu dels ilergets i es coneixia com Iltirta, situada al turó de la Seu Vella. Tot i això, la manca de proves arqueològiques d’aquesta època fa que no sigui del tot segura aquesta teoria.

El primer document escrit que esmenta els ilerdenses és el bronze d’Àscoli (segle I aC), confirmant que la ciutat ja era coneguda com Ilerda en època romana. Durant l’època d’August, Ilerda va obtenir l’estatus de municipium i va experimentar un procés de monumentalització.

Urbanisme Adaptat

La seva topografia dificultava que seguís l’estructura típica de les ciutats romanes, ja que la part alta era escarpada i la part baixa estava enclavada entre el promontori i els rius Segre i Noguerola.

Espais i Edificis Destacats

Els romans van construir una muralla que envoltava el turó de la Seu Vella i s’estenia fins a la part baixa de la ciutat, cobrint una superfície de 23 hectàrees. Un tram d’aquesta muralla es conserva encara avui.

Descobriments Arqueològics

• Durant la construcció de l’Auditori Enric Granados es van descobrir les restes d’una gran domus urbana, datada de finals del segle I dC, que constava de 27 habitacions.
• A la intersecció de dos dels carrers principals de la ciutat s’han trobat vestigis d’unes termes públiques que aprofitaven la proximitat del riu Noguerola per al subministrament i drenatge d’aigua.

Importància Estratègica i Fets Històrics

A més de ser un centre urbà, Ilerda era un punt clau per a les comunicacions entre la costa i l’interior de la península. Controlava les vies de comunicació entre Tàrraco i l’interior de la Hispània romana, cosa que la convertia en un lloc d’interès militar i comercial.

Fets Històrics Rellevants

Un dels esdeveniments més importants que va tenir lloc a Ilerda va ser la batalla entre Cèsar i Pompeu el 49 aC, en el marc de la guerra civil romana. Els generals pompeians Lluci Afrani i Petreu estaven establerts a Ilerda, però Cèsar els va derrotar i va recuperar la província Hispània Citerior. També cal destacar la revolta d’Indíbil i Mandoni, caps ilergets que van liderar una rebel·lió contra Roma durant la Segona Guerra Púnica.

Resum Ilerda

Orígens: Ciutat ilergeta, romanitzada al segle I aC.
Urbanisme: Estructurat en turó i part baixa, municipium romà.
Edificis principals: Muralles, domus, termes.
Guerra civil: Cèsar vs. Pompeu (49 aC). Revolta d’Indíbil i Mandoni contra Roma.

Emèrita Augusta (Mèrida Romana)

Fundació i Estructura

Mèrida va ser fundada l’any 25 aC per l’emperador August per allotjar veterans de guerra (emeriti). Estava situada al marge del riu Guadiana, en una posició estratègica que la connectava amb la costa Atlàntica i l’interior de la península.

Des de la seva fundació, va ser designada capital de la província de Lusitània, una de les tres províncies en què estava dividida Hispània en temps d’August. Amb l’estatus de Colonia Augusta Emerita, es governava segons les lleis romanes i va prosperar ràpidament en termes econòmics, urbanístics i monumentals.

Espais i Edificis Destacats

Mèrida tenia dos fòrums, el provincial i el municipal. També comptava amb edificis emblemàtics:

• El Temple de Diana.
• El Pont de Guadiana (segon més gran de l'Imperi).
• L’Aqüeducte de Los Milagros.
• El Teatre romà, l’Amfiteatre i el Circ.
• Les Termes d’Alange.

Importància en l’Imperi Romà

A partir del segle II dC, Emèrita Augusta va adquirir encara més rellevància gràcies a la influència dels emperadors hispans Trajà i Adrià, que van contribuir a la seva monumentalització. A més de ser la capital de Lusitània, va esdevenir un dels centres administratius i culturals més importants de la Hispània romana.

Esquema Emèrita Augusta

Fundació: 25 aC, per August.
Capital de la Lusitània, ciutat estructurada en quadrícula.
Muralles i defenses: Torres semicirculars.
Edificis principals: Fòrums, Temple de Diana, teatre, amfiteatre, circ.
Infraestructures: Pont de Guadiana, aqüeducte de Los Milagros, termes.