Ciutats Romanes a Hispània: Tàrraco, Ilerda, Mèrida i Més

Tàrraco: Capital Romana a Hispània

Motius de la Fundació

• Disposaven d’un port natural.
• Hi havia un turó rocallós que oferia característiques perfectes per a la defensa.

Tàrraco va ser la base principal de les campanyes militars durant la Segona Guerra Púnica.

Acabada la guerra, es va convertir en una ciutat i s'hi van fer importants obres públiques:

• Construcció del port.
• Recinte fortificat.

Aquestes obres van afavorir un ràpid desenvolupament de la ciutat.

• 45 aC: Concessió de l’estatus de colònia de dret romà per Juli Cèsar.
• Nom oficial: Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco (nom decidit per August).

Es va convertir en la capital de la Hispània Citerior i, posteriorment, de la Tarraconense.

L'emperador August s’hi va instal·lar entre el 27 i el 25 aC per dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els àsturs. Durant aquest període, Tàrraco va esdevenir temporalment la capital de facto de l’Imperi Romà i la ciutat va ser embellida amb noves construccions.

A partir del segle III dC, Tàrraco va iniciar un procés de recessió com a conseqüència de la crisi general de l'Imperi i de les primeres onades d’invasors germànics, marcant la decadència de la ciutat.

Tàrraco va ser un centre neuràlgic durant l'època daurada de l’Imperi Romà, i conserva alguns dels seus millors monuments d'aquell període.

Estructura de Tàrraco

• Superfície: Aproximadament 70 hectàrees.
• Població estimada: Entre 25.000 i 30.000 habitants.
• El difícil relleu geogràfic va provocar que la ciutat no seguís estrictament el model urbanístic romà estàndard (planta hipodàmica).

Organització Política i Magistrats

La base del govern local requeia en una Assemblea de 100 persones, els decurions, escollits de manera vitalícia entre els ciutadans més rics (calia tenir una fortuna familiar mínima per ser elegible).

• Duumvirs: El consell escollia dos decurions per actuar com a caps de la ciutat durant un any, evitant així l'acumulació de poder.
• Edils: Elegits pels decurions, eren els encarregats de les obres públiques, del proveïment i dels mercats.
• Qüestors: Elegits pels decurions, s'encarregaven de les finances de la ciutat.

Cada cinc anys, els duumvirs realitzaven el cens de la ciutat, registrant el nombre d’habitants i la seva riquesa per poder cobrar els impostos corresponents.

Monuments al Casc Urbà

Muralla

La ciutat va ser emmurallada des del començament. Hi va haver dues fases principals de construcció:

• 1a fase (segle III aC): 4 metres d’amplada i 6 metres d’alçada, reforçada amb torres de planta rectangular anomenades Minerva, Cabiscol i Arquebisbe.
• 2a fase (segle II aC): Es va ampliar durant les campanyes militars del cònsol Cató contra les revoltes de les tribus indígenes, assolint 6 metres d’amplada i 12 metres d’alçada.

Circ

Destinat a les curses de cavalls i carros, estava situat dins la ciutat, entre la Via Augusta i el fòrum provincial. Va ser construït al segle I dC sota el mandat de l'emperador Domicià.

Amfiteatre

Construït fora de la muralla, al segle II dC. Els seus elements fonamentals eren:

• Arena: On es desenvolupaven els espectacles (lluites de gladiadors, caceres d'animals).
• Cavea: On se situava el públic.
• Vomitoria: Portes que connectaven amb els diferents sectors de les grades.
• Capacitat: Aproximadament 14.000 espectadors.
• Planta: El·líptica, de 130 x 102 metres.
• L'any 259 dC, hi va tenir lloc el martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.
• Al segle XII, s'hi va construir una església romànica, Santa Maria del Miracle.

Teatre

Construït a la zona del port, aprofitant el pendent natural del terreny per construir la cavea. Es conserven els tres elements estructurals bàsics:

• Cavea: Grades per al públic.
• Orchestra: Espai semicircular destinat a persones d’alt rang.
• Scaena: Escenari on actuaven els actors. S’ha conservat parcialment el mur del fons (scaenae frons).

Fòrum Provincial

Centre administratiu i religiós on es resolien els assumptes de la província Tarraconense. Estava estructurat en diversos espais:

• Terrassa superior: Una gran plaça porticada amb un temple dedicat al culte imperial (a l'emperador August).
• Terrassa mitjana: Una plaça de grans dimensions amb pòrtics que acollia la seu del govern de la província (Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris) i diversos edificis administratius.
• Als extrems d'aquesta estructura hi havia la Torre de l'Audiència i la Torre del Pretori.

Fòrum Colonial

Centre de la vida pública local on es resolien els assumptes propis de la ciutat (colònia).

• Es trobava a la part baixa de la ciutat.
• Inicialment, hi havia un temple dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).
• Més tard, va patir una transformació urbanística i s'hi va annexar una nova plaça amb una basílica (edifici per a afers judicials i comercials) de tres naus i una estàtua d’August.

Monuments a les Rodalies

Arc de Berà

• Situat en el traçat de la Via Augusta.
• Sembla construït en època d’August (finals segle I aC) i possiblement restaurat a principis del segle II dC.
• Marcava els límits territorials de Tàrraco.

Torre dels Escipions

• Monument funerari (no relacionat amb els Escipions malgrat el nom).
• Té planta quadrada amb tres cossos superposats i decreixents.
• Presenta dues figures en relleu que representen Attis, una divinitat funerària d'origen oriental.

Aqüeducte (Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres)

• Construït per cobrir les necessitats bàsiques d’aigua de la ciutat.
• La seva funció principal era salvar un fort desnivell del terreny en el recorregut de la canalització que portava aigua des del riu Francolí fins a Tàrraco.

Pedrera del Mèdol

• Antiga pedrera romana d'on s'extreia la pedra calcària local (lumaquel·la) utilitzada en molts edificis de Tàrraco.
• Destaca l'Agulla del Mèdol, una columna de roca de 16 metres d’alçada que indica el nivell original de la pedra abans de l'explotació.

Ilerda (Lleida): La Resistència

Lleida és una ciutat amb un llegat històric considerable que va sucumbir a l’ocupació romana.

En època ibèrica, era la capital de la tribu dels ilergets i es deia Iltirta, situada al turó de la Seu Vella.

El primer document que conté la denominació ilerdenses és el Bronze d’Àscoli (segle I aC). Això evidencia que a partir d’aquesta data la ciutat rep el nom d’Ilerda.

Traçat Urbà d'Ilerda

La difícil topografia del nucli urbà va condicionar el seu desenvolupament:

1. Part alta escarpada (turó de la Seu Vella).
2. Part baixa enclavada en el marge entre el promontori i els dos rius (Segre i Noguerola, aquest darrer avui desaparegut).

No segueix l’estructura típica romana per:

• El relleu accidentat.
• El fet d'estar construïda sobre una ciutat ibèrica preexistent.

Tenia un emplaçament estratègic per a les comunicacions fluvials i terrestres, situada en un turó i a prop del riu Segre. Era una important ciutat de pas entre la costa i l’interior de la península.

Zona més habitada: L'extrem est de la ciutat, on el terreny era més pla. Allà hi devia haver la cruïlla dels dos carrers principals: Cardo maximus i Decumanus maximus. El Fòrum, en canvi, sembla que era a l’altre extrem de la ciutat, a l'actual plaça de Sant Joan.

Estatus: Va rebre l'estatus de municipium en època de l’emperador August. Pertanyia al districte judicial (conventus iuridicus) de Cesaraugusta (actual Saragossa).

Espais i Edificis Romans

Moltes construccions es van fer sobre les estructures ibèriques anteriors.

Muralla

Abastava el turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l’antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió aproximada de 23 hectàrees.

• Longitud estimada: Variable segons el tram.
• Amplada mitjana: Uns 2,5 metres.

Domus Urbana

Una casa senyorial romana dividida en 27 espais, datada probablement a finals del segle I dC. Es va descobrir durant la construcció de l’Auditori Enric Granados (1984-1987).

Termes

Localitzades a la cantonada entre dos dels principals eixos viaris de la ciutat romana, davant l’antic curs del riu Noguerola. El seu emplaçament prop del riu afavoria la captació d’aigües i el desguàs posterior.

• Superfície: Aproximadament 1.800 metres quadrats.
• Distribució: Incloïa una palestra (pati per a exercicis) i la zona de banys pròpiament dita.
• Espais documentats: Vestibulum (entrada), apodyterium (vestidor), frigidarium (sala de banys freds), hypocaustum (sistema de calefacció subterrani, encara en procés d’excavació).

Fets Històrics Importants

1. Batalla d'Ilerda (any 49 aC): En el marc de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Aquest episodi apareix descrit pel mateix Cèsar en el seu llibre De bello civile. La província romana Citerior havia passat a mans de Pompeu, i Cèsar va voler recuperar-la. Va lluitar contra els generals pompeians Lluci Afrani i Petreu, establerts a Ilerda. Cèsar els va vèncer i va recuperar el control de la província.
2. Revolta d’Indíbil i Mandoni (segle III aC): Contra la dominació romana. Durant la Segona Guerra Púnica, els generals romans Publi i Gneu Corneli Escipió van ser derrotats pels cartaginesos. El general cartaginès Asdrúbal va exigir als ilergets diners i el lliurament com a ostatges de la dona de Mandoni i les filles d’Indíbil. Aquests ostatges van caure en mans dels romans quan aquests van conquerir Cartago Nova (Cartagena). Escipió l'Africà els va tractar amb respecte i els va alliberar, fet que va propiciar que els dos cabdills ilergets canviessin de bàndol i s'aliessin amb Roma. No obstant això, més tard (206-205 aC), Indíbil i Mandoni van liderar una revolta general dels ilergets i altres tribus aliades contra els romans, però van ser derrotats. Indíbil va morir en la lluita, mentre que Mandoni va fugir, però va ser capturat, entregat als romans i executat.

Emèrita Augusta (Mèrida): Capital de Lusitània

Va ser fundada l’any 25 aC per l’emperador August. El nom de la colònia, Emerita Augusta, feia referència a un assentament destinat als soldats veterans (emeriti: retirats amb honor) de les guerres càntabres i àsturs al nord de la Península, i també era un homenatge al primer emperador de Roma, August.

Motius de la Fundació

• Situada estratègicament al marge del riu Guadiana.
• Enmig del riu hi havia una illa natural que facilitava la construcció del llarg pont que esdevindria l’eix principal d’entrada a la ciutat.
• Per la ciutat passaven vies de comunicació importants, com la Via de la Plata.
• Era un lloc envoltat de turons que servien de protecció natural.
• La seva ubicació responia a motius estratègics, econòmics i administratius, ja que servia per romanitzar el sud-oest peninsular.

• Superfície: Aproximadament 80 hectàrees.
• Població estimada: Fins a 50.000 persones en el seu apogeu.
• Estatus: Colònia (Colonia Augusta Emerita). Els seus habitants gaudien de la ciutadania romana i es governaven amb les mateixes lleis de Roma.

La ciutat es va anar enriquint econòmicament, urbanísticament i monumentalment, un procés que es va accelerar a inicis del segle II dC gràcies a la influència dels emperadors hispans Trajà i Adrià. Va esdevenir la capital de la província de Lusitània.

Estructura i Edificis

Presentava un model de planta hipodàmica, organitzada a partir dels dos carrers principals: cardo maximus (nord-sud) i decumanus maximus (est-oest).

Muralla

Es va construir perquè la ciutat estava envoltada de pobles indígenes que no sempre acceptaven la romanització. Tenia un traçat irregular adaptat al relleu, amb torres semicirculars de defensa i comptava amb quatre portes d’entrada principals, corresponents a les sortides dels dos carrers principals.

Fòrum Provincial

S'hi accedia per l’anomenat Arc de Trajà. Acollia els edificis destinats a l’administració de la província de Lusitània. S’hi han trobat restes d'un temple dedicat al culte imperial.

Fòrum Municipal

Era el centre de la vida local, on es resolien els assumptes propis de la colònia. Es trobava a l’encreuament dels dos carrers principals (cardo i decumanus maximus) i estava pavimentat amb lloses de marbre. Hi havia una basílica destinada als afers judicials i comercials, i un temple dedicat a la deessa Diana (conegut com a Temple de Diana).

Teatre

Situat dins la ciutat, és un dels teatres romans més ben conservats de la Península Ibèrica, amb un aforament estimat de 6.000 persones.

• La part més espectacular és el front escènic (scaenae frons), format per dos cossos de columnes corínties.
• L’espai entre les columnes estava guarnit amb escultures.
• Pulpitum: Plataforma elevada on actuaven els actors.
• Darrere l'escenari hi havia cambres utilitzades pels actors, un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial.
• Cavea: Grades on seia el públic.
• Orchestra: Espai semicircular als peus de la cavea, on seien els senadors i les màximes autoritats.
• Amb l'arribada del cristianisme i la prohibició dels espectacles pagans, el teatre va quedar en desús durant segles. Actualment, s'utilitza cada estiu per al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida.

Amfiteatre

Situat dins la ciutat, just al costat del teatre. Tenia capacitat per a uns 15.000 persones i va ser inaugurat l’any 8 aC.

• Arena: Espai central on es duien a terme els espectacles (lluites de gladiadors, caceres).
• Al centre de l'arena hi havia una gran fossa amb forma de creu, probablement utilitzada com a magatzem o per a la maquinària dels espectacles.
• Al voltant de l'arena hi havia les grades (cavea).

Circ

Situat fora de la ciutat a causa de les seves grans dimensions: uns 400 metres de llargada i 100 metres d’amplada, amb una capacitat estimada per a 30.000 espectadors. Va ser edificat a principis del segle I dC i va tenir diverses restauracions fins al segle VI dC.

Termes d’Alange

A uns 18 quilòmetres de la ciutat, era un important conjunt termal d'origen romà al qual acudien els membres de l'alta societat d'Emèrita Augusta. Encara avui funcionen com a balneari.

Aqüeductes

• Aqüeducte de Sant Llàtzer: Canalitzava l’aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. Actualment, només en queden tres pilars i dos arcs d’unió del tram elevat.
• Aqüeducte d’Aqua Augusta: Portava aigua a la ciutat des d'una font situada a uns 16 km.
• Aqüeducte dels Miracles: Construït a principis del segle I dC, portava aigua des de l’embassament de Proserpina (situat a uns 5 km de la ciutat). Finalitzava en un castellum aquae (torre d'aigua) per distribuir l'aigua dins la ciutat.

Pont Romà sobre el Riu Guadiana

Considerat un dels ponts més llargs de l'Imperi Romà (originalment prop de 800 metres de longitud i 60 arcs). Era la gran porta d’entrada sud a la ciutat i una prolongació del decumanus maximus.

• Construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt.
• Presenta petites obertures (també amb arcs de mig punt) sobre els pilars, anomenades alleujadors, la funció de les quals era disminuir la pressió de l’aigua sobre l'estructura durant les crescudes del riu.

Clavegueram

Una xarxa subterrània per evacuar les aigües residuals que generava la ciutat. Solia seguir el mateix itinerari dels carrers i desembocava directament al riu Guadiana.

Necròpolis

Zones destinades a enterrar els morts, ubicades fora de la muralla, a prop de les vies d'accés a la ciutat. Es conserva, per exemple, l'àrea funerària dels Voconis.

Empúries: Porta d'Entrada de la Cultura Clàssica

Període Pre-Romà (Indigets)

Durant l'Edat del Bronze final i la primera Edat del Ferro, la zona estava habitada pels indigets, un poble ibèric amb una cultura i economia basades en una agricultura i ramaderia de subsistència. Vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre els aiguamolls de la desembocadura dels rius Fluvià i Ter.

Durant el segle VII aC, van començar les primeres relacions comercials amb navegants fenicis i grecs.

Empòrion Grega

Cap al 600 aC, van arribar els primers navegadors grecs a les costes catalanes, provinents de Focea (una ciutat grega a l'Àsia Menor). Van crear un seguit de colònies i factories al llarg de la costa mediterrània occidental.

Objectiu: Ampliar les seves relacions comercials i colonitzar noves terres.

Van desembarcar a Empúries, un lloc estratègic situat entre l’antiga desembocadura del riu Fluvià i una fondalada litoral que constituïa un port natural.

• Era un emplaçament segur i fàcil de defensar.
• Els grecs van establir relacions generalment pacífiques amb les tribus indígenes locals.
• Primer assentament: Palaiàpolis (ciutat antiga), situat en un petit illot (actual Sant Martí d'Empúries).

Durant la segona meitat del segle VI aC, es va consolidar l’antic enclavament i l’augment de la població grega va fer necessari buscar un assentament més gran al continent.

• Nou assentament: Neàpolis (ciutat nova).
• Funció principal: Port comercial (Emporion significa 'mercat' o 'lloc de comerç' en grec).

Emporion es va desenvolupar gràcies a la prosperitat de l’activitat comercial amb els pobles ibèrics de la Península. Va esdevenir una veritable ciutat portuària.

• Superfície de la Neàpolis: No superava les 4 hectàrees.
• Muralla: Es va aixecar al segle II aC, en un moment de gran prosperitat.
• Talaia: Possiblement una torre alta que permetia vigilar els voltants.
• Asklepíeion: Centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina, Asclepi. Constava de tres temples i un edifici per als malalts (abaton), on experimentaven un somni sagrat que els sacerdots interpretaven per després receptar tractaments. S'hi va trobar una famosa estàtua de marbre del déu Asclepi.
• Serapíeion: Santuari d’origen egipci dedicat a les divinitats Isis i Zeus-Serapis, indicant contactes comercials i culturals amb l'Orient hel·lenístic.
• Àgora: Plaça pública central on se situaven els edificis polítics, religiosos i comercials més importants.
• Estoa: Edifici porticat, probablement un centre comercial, possiblement de dos pisos.
• Factoria de salaons: Instal·lació on es processava i salava el peix per a la seva conservació i comerç.
• Macellum: Petit mercat, potser d'aliments, articulat al voltant d’una gran cisterna d’ús públic.

L'abastament d’aigua era un problema important per als grecs en aquesta zona de pluges escasses. Calia recórrer a l’ús de cisternes públiques i privades on s'emmagatzemava l’aigua de la pluja. Un cop utilitzada, l’aigua passava per un sistema de clavegueram que la canalitzava fins al mar.

La Ciutat Romana d'Emporiae

L'any 218 aC, en el context de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió va desembarcar al port d’Empúries. El seu objectiu era tallar el pas per terra a les tropes cartagineses d'Anníbal, que avançaven cap a Itàlia.

L'any 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar estable a Empúries per controlar les tribus ibèriques locals durant les seves campanyes de conquesta.

Els romans van guanyar la guerra contra els cartaginesos i van enfortir les seves posicions a la Mediterrània. El campament militar proper a Emporion es va convertir gradualment en una ciutat romana. En època de l’emperador August (finals segle I aC), la ciutat grega (Neàpolis) i la romana es van unir física i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.

Estructura i Edificis Romans

La ciutat romana seguia un traçat ortogonal, amb carrers que es creuaven perpendicularment:

• Nord-Sud: Cardo Maximus.
• Est-Oest: Decumanus Maximus.

Muralla Romana

Envoltava la ciutat romana. Era un mur recte, sense torres defensives prominents, amb dues parts ben definides:

• Part inferior: Feta amb grans blocs de pedra regulars.
• Part superior: Construïda amb una mena de formigó romà (opus caementicium) format per calç, sorra i pedres petites.
• S’observen forats regulars (forats de bastida) que servien per encaixar bigues de fusta transversals sobre les quals es dipositaven els taulons de l'encofrat durant la construcció del mur.

Altres edificis importants de la ciutat romana incloïen un fòrum, termes, domus (cases) amb mosaics, i un amfiteatre situat fora muralles.

Bàrcino: La Barcelona Romana

Barcelona és una ciutat amb més de dos mil anys d’història. La colònia romana de Bàrcino es va fundar al segle I aC, entre l’any 15 aC i el 10 aC aproximadament, en època de l’emperador August. Després de vèncer els càntabres i els àsturs, August va projectar la reestructuració administrativa i urbana del nord-est de la Península Ibèrica, fundant diverses ciutats, entre elles Bàrcino.

El nucli romà estava situat estratègicament en un petit turó, el Mons Taber (actual centre del Barri Gòtic), on probablement hi havia hagut un antic assentament ibèric ocupat pels laietans.

Motius de la Fundació

• Bones possibilitats defensives gràcies a la lleugera elevació del Mons Taber.
• Terres fèrtils als voltants, aptes pel conreu de cereals i especialment de la vinya.
• Recursos miners propers: possible explotació de ferro i plata a les serralades veïnes.
• Control de l'artèria fluvial del Llobregat (Rubricatus), que permetia la sortida de productes locals (vi, ceràmica) i l’entrada d’importacions.
• Situada a prop de la Via Augusta, la principal calçada romana que enllaçava Roma amb el sud de la Península a través del litoral mediterrani.
• Disposava d’un port marítim natural (encara que modest inicialment) i tenia una pedrera propera (Montjuïc) per a la construcció.

• Estatus: Colònia (amb dret romà).
• Nom oficial: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
• Era una ciutat relativament petita en comparació amb Tàrraco o Emèrita Augusta:
• Superfície: Unes 10 hectàrees (100.000 metres quadrats).
• Població estimada: Uns 2.000 habitants inicialment.

Estructura Urbana

Presentava característiques urbanes similars a altres colònies romanes:

• Planta: Aproximadament rectangular (més aviat octogonal), amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Estava delimitada per una muralla amb quatre portes principals.
• Carrers principals: Dos eixos creuats: Cardo maximus (N-S, actuals carrers Llibreteria/Call) i Decumanus maximus (E-O, actuals carrers Ciutat/Bisbe).
• Fòrum: En l'encreuament dels carrers principals es trobava el fòrum, la plaça pública central de la ciutat (situat a prop de l'actual plaça de Sant Jaume).
• Organització interna: Al voltant del fòrum, la ciutat s’organitzava en illes de cases (insulae), seguint el model hipodàmic, amb carrers secundaris (cardines i decumani menors).

Espais i Edificis Significatius

Fòrum i Temple d'August

Al fòrum s’alçava un gran temple dedicat al culte imperial, probablement a l'emperador August divinitzat, construït a finals del segle I aC o principis del I dC. Era un edifici de planta rectangular, envoltat per columnes amb capitells d’estil corinti. Se'n conserven quatre impressionants columnes al carrer Paradís, dins la seu del Centre Excursionista de Catalunya. El temple estava construït damunt d’un pòdium elevat, del qual també se'n conserva una part.

Domus de Sant Honorat

Situada molt a prop del temple, és un exemple de casa senyorial (domus) de grans dimensions. Es conserva el viridarium: un gran jardí interior amb elements ornamentals, que estava emmarcat per un peristil (pòrtic de columnes) amb un estanyol central.

Termes

S'han localitzat restes de banys públics (termes) a l’actual plaça de Sant Miquel. Després de ser parcialment excavades, es van tornar a cobrir i actualment no són visibles directament. Entre les restes trobades cal destacar alguns mosaics, que es poden veure al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).

Barri Industrial

S'han trobat evidències d'un barri amb tallers i factories destinats a activitats artesanals i de transformació. Entre les restes documentades hi ha:

• Dues instal·lacions dedicades a rentar i tenyir la roba (fullonica i tinctoria).
• Una factoria on s’elaborava la salaó de peix i el garum (una popular salsa de peix fermentat).
• Instal·lacions relacionades amb la producció de vi (premses, cellers).

Muralla

La primera muralla va ser construïda al segle I aC, poc després de la fundació. Tenia una finalitat més de prestigi i delimitació que estrictament defensiva, i no era gaire fortificada inicialment. En el segle IV dC, època de crisi i amenaces d'invasions bàrbares, es va reforçar considerablement. Aquesta segona muralla feia uns 3,5 metres de gruix i uns 8 metres d’alçada, i estava flanquejada per unes 76 torres que garantien una defensa eficaç, permetent llançar projectils als enemics i col·locar-hi maquinària de guerra. Es va construir amb pedra de Montjuïc i aprofitant tota mena de materials reciclats (làpides, elements arquitectònics) provinents d'edificis i necròpolis exteriors abandonades.

Aqüeducte

Bàrcino obtenia aigua principalment del riu Besòs a través d'un aqüeducte. Sembla que es desdoblava en arribar a la ciutat per disminuir la força del cabal d’aigua i facilitar-ne la distribució. Restes d'aquest aqüeducte són visibles a la Plaça Vuit de Març.

Via Sepulcral Romana

Situada a la Plaça de la Vila de Madrid, era una via secundària que sortia de la ciutat. A banda i banda d'aquesta via, entre els segles I i III dC, s’hi enterraven personatges d’un estatus social mitjà o baix, com indiquen els tipus de tombes trobades (principalment cupae): unes caixes de pedra semicilíndriques amb un espai reservat per posar-hi una inscripció en memòria del difunt.

Llatinismes i Expressions Llatines

Expressions d’Origen Morfològic Divers (Sintagmes Nominals)

• Accèssit (un): (En un concurs) Recompensa o reconeixement de qualitat atorgat a qui no ha obtingut el premi principal però s'hi ha apropat per mèrits. Exemple: En el concurs d’aparadors florals, la meva mare va rebre un accèssit perquè el jurat va voler reconèixer la qualitat del seu treball tot i que no hagués obtingut un dels premis.
• Addenda (una): Nota o text addicional al final d’un escrit o llibre, per completar-lo o corregir-lo. Exemple: Com a homenatge al seu pare difunt, el cèlebre escriptor ha publicat una carta que el seu pare li havia escrit feia uns anys, col·locada com una addenda en la nova edició del seu llibre més famós.
• Àlies / Alias (un): Per altre nom, sobrenom o pseudònim amb què és coneguda una persona. Exemple: La Maria va guanyar el premi de literatura sota l’àlies “L’escriptora”.
• Alter ego (un): “L’altre jo”; persona de tanta confiança que pot substituir a un mateix; amic íntim en qui es confia plenament. Exemple: L’Anna, la directora executiva, és l’alter ego del president de la companyia.
• Esnob (un): Persona que admira i imita de manera afectada tot allò que considera distingit o de moda, sovint amb menyspreu per allò que considera vulgar o inferior. Exemple: Vaig confirmar que aquell noi era un esnob quan va negar-se a venir amb nosaltres a l’obra de teatre perquè considerava que tant el director com els actors eren mediocres i inferiors al seu estàndard.
• Ex-libris (un): Marca, segell o inscripció que algú posa als llibres de la seva biblioteca per indicar que li pertanyen. Exemple: Em van regalar un llibre fantàstic que portava un ex-libris del seu antic propietari.
• Lapsus (un): Error o relliscada que es comet per inadvertència parlant (lapsus linguae) o escrivint (lapsus calami). Exemple: Va tenir un lapsus de memòria quan va haver de respondre aquella pregunta de l’examen que tant s’havia estudiat.
• Maremàgnum (un): Literalment “mar gran”; gran confusió, desordre, abundància caòtica de coses. Exemple: El meu despatx és un maremàgnum de papers i documents. / Es va generar un maremàgnum d’informacions contradictòries l’11 de setembre amb l’atemptat terrorista.
• Ínterim (l'): Interval de temps entre dos fets; període transitori. Sovint en l'expressió ad interim: provisionalment. Exemple: Com a conseqüència de la baixa del General, el Coronel assumirà el comandament de l’exèrcit ad interim.
• Memoràndum (un): Nota destinada a recordar alguna cosa; document breu que recull informació essencial o punts clau sobre un tema o reunió. Exemple: La secretària de l’escola de música anava redactant un memoràndum de la reunió del consell escolar mentre aquesta transcorria.
• Plus (un): Més; quantitat o qualitat que s'afegeix; un extra. Exemple: Citar i referenciar correctament dona un plus de qualitat als treballs acadèmics. / Vam pagar un plus pels bitllets d’avió per poder seure tots cinc junts.
• Postdata (una): “Després d’allò donat”; allò que s’afegeix a una carta després d'haver-la signat i datat (sovint abreujat P.D.). Exemple: El professor, després d’escriure als alumnes un correu amb els continguts de l’examen, el va tancar amb una postdata que els recordava que l’endemà es trobarien de manera online per fer una classe de repàs.
• Quid (el): El punt essencial o la clau d’una qüestió. Exemple: El quid de la qüestió era com era possible que aquell malalt d’Alzheimer recordés la seva vida només a partir dels seus poemes preferits.
• Quòrum (el): Nombre mínim de membres presents en una assemblea, consell o junta necessari perquè els acords que s'hi prenen siguin vàlids. // Nombre mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid. Exemple: La qüestió no va poder ser votada per manca de quòrum.
• Rictus (un): Contracció dels músculs de la cara que dona l'aspecte d'un somriure forçat o una ganyota, sovint expressant un estat d’ànim (dolor, amargor, ironia). Exemple: Tenia els ulls tristos i un rictus fred als llavis.
• Súmmum (el): El grau més alt al qual pot arribar una cosa; el màxim exponent. Exemple: M’ha encantat com has cuinat. Si portés una mica més de sal i pebre, ja seria el súmmum. / Per a mi, el súmmum de la bellesa femenina és la cantant X.
• Vis còmica (la): “Força còmica”; capacitat o talent especial per fer riure. Exemple: Aquella actriu era tan bona perquè destacava per la seva vis còmica.
• Ultimàtum (un): Condicions definitives que una part (sovint un estat) posa a una altra en una negociació, la no acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions o l'adopció de mesures dràstiques. Exemple: L’ONU dona al món un ultimàtum sobre el canvi climàtic.

Expressions Llatines Usades com a Sintagmes Nominals

(Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen en àmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina)

• Casus belli (un): Esdeveniment que dona motiu o pretext a una declaració de guerra; causa o motiu d’enfrontament. Exemple: L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria l’any 1914 a Sarajevo va ser el casus belli que va iniciar la Primera Guerra Mundial.
• Conditio sine qua non (una): Condició sense la qual no; requisit imprescindible. Exemple: La claredat és una conditio sine qua non d’un bon estil periodístic.
• Modus operandi (un): Manera d’actuar; procediment concret de fer alguna cosa, especialment referit a patrons de conducta (sovint en l'àmbit criminalístic). Exemple: El modus operandi de moltes companyies per guanyar clients és oferir els seus serveis gratuïtament durant els primers mesos.
• Modus vivendi (un): Manera de viure; mitjà de vida; manera de guanyar-se la vida. Exemple: El modus vivendi dels habitants d’aquesta regió és l’agricultura i la pesca. / El seu modus vivendi és el periodisme, però la seva vocació real és l’ensenyament.
• Opera prima (l'): Primera obra (artística, literària, etc.) d'un autor. Exemple: L’escriptor va estar ahir a la Casa del Llibre signant molts exemplars de la seva opera prima.
• Primus inter pares (un): “El primer entre iguals”; persona que, tot i tenir la mateixa condició o dignitat que altres, ostenta una posició de preeminència o lideratge dins del grup. Exemple: El rei era el president de la Cort, tot i que legalment era considerat un primus inter pares entre els nobles.
• Quid pro quo (un): Una cosa a canvi d’una altra; intercanvi. // També pot significar un malentès o confusió, prendre una cosa per una altra. Exemple: Els negociadors van pactar un quid pro quo amb els segrestadors per alliberar els ostatges.
• Rara avis (una): Literalment “ocell rar”; persona o cosa excepcional, poc comuna, que surt de la norma. Exemple: Els matrimonis duradors són una rara avis avui en dia. / Els polítics honrats són rara avis al nostre país.
• Statu quo (l'): L’estat actual de les coses; la situació existent en un moment determinat. Exemple: La pressió de l’Europa de l’Est posa a prova l’statu quo comunitari.
• Vox populi (la): “La veu del poble”; rumor popular; opinió generalitzada o coneixement comú. Exemple: Ja és vox populi el secret que tan bé intentaven guardar.

Expressions d’Àmbit General amb Sentit Adverbial Temporal

• A posteriori: Després; més tard; basant-se en l'experiència o en els fets observats (oposat a a priori). Exemple: Van emetre un comunicat a posteriori, després de conèixer els resultats.
• A priori: Abans; prèviament; basant-se en la teoria o la hipòtesi, sense comptar amb l'experiència (oposat a a posteriori). Exemple: A priori semblava una proposta massa ambiciosa, però després van demostrar que amb esforç i dedicació era la millor opció que tenien.
• Ab illo tempore: Des d’aquell temps; des de fa molt de temps. Exemple: Les modes tornen, ara són tendència peces de roba que ja es portaven ab illo tempore.
• a. m. (ante meridiem): Abans del migdia. Exemple: Cada dia entre setmana, el despertador em sona a les 7:15 a.m.
• In articulo mortis: En el moment de la mort; a punt de morir. S'usa especialment en dret canònic per a actes realitzats en aquesta circumstància (testaments, matrimonis, absolució).
• In fraganti (sovint incorrectament 'in fraganti', prové de in flagranti delicto): En el moment mateix de cometre un delicte o una acció reprensible; amb les mans a la massa.
• Ipso facto: Immediatament; en l'acte; com a conseqüència directa. Exemple: No m’ho esperava, però quan vaig anar a viure sola a Barcelona vaig fer amics ipso facto.
• p. m. (post meridiem): Després del migdia. Exemple: Acostumo a anar a dormir a les 11:30 p.m.
• Sine die: Sense data concreta; indefinidament; sense fixar un termini. Exemple: La reunió s'ha ajornat sine die.

Expressions d’Àmbit General amb Sentit Adverbial Modal

• Ad hoc: Per a això; fet o preparat expressament per a una finalitat concreta; adequat per a l'ocasió. Exemple: Van crear una comissió ad hoc per investigar l'incident.
• Ad nauseam: Fins a la nàusea; fins a l’avorriment; repetidament de manera excessiva. Exemple: Han repetit l'argument ad nauseam.
• Bis: Dues vegades; per segona vegada. S'usa per indicar repetició (en música, en numeracions, etc.). Exemple: El públic va demanar un bis al final del concert.
• Ex aequo: Amb igual mèrit; en igualtat de condicions. S'usa sovint per indicar un empat en premis o classificacions. Exemple: Els dos finalistes van rebre el premi ex aequo.
• In albis: En blanc; sense saber res d'un tema; ignorant. Exemple: Em va preguntar sobre física quàntica i em vaig quedar in albis.
• In crescendo: Anant a més; augmentant gradualment d'intensitat (sovint en música, però també en sentit figurat). Exemple: La tensió durant la reunió va anar in crescendo.
• In extenso: Amb tota extensió; completament; sense abreujar. S'usa per indicar que es reprodueix o es tracta un tema de manera detallada. Exemple: El discurs del president es va publicar in extenso al diari.
• In mente: En la ment; tenir la intenció o el propòsit de fer alguna cosa, encara que no s'hagi expressat o dut a terme. Exemple: Tinc in mente fer un viatge a Àsia l'any que ve.
• Lato sensu: En sentit ampli; per extensió (oposat a stricto sensu). Exemple: El terme 'cultura', lato sensu, inclou totes les manifestacions humanes.
• Motu proprio: Per pròpia iniciativa; espontàniament; voluntàriament, sense que ningú ho demani. Exemple: Va decidir disculpar-se motu proprio.
• Sic: “Així”; s'escriu entre parèntesis [sic] per indicar que una paraula o expressió que pot semblar incorrecta o sorprenent es reprodueix textualment com apareix a l'original.
• Stricto sensu: En sentit estricte; literalment; en el seu significat més precís (oposat a lato sensu). Exemple: Stricto sensu, un referèndum no és el mateix que una consulta popular.
• Volens nolens: Ho vulguis o no; tant sí com no; per força o voluntàriament. Exemple: Hauràs d'acceptar la decisió, volens nolens.

Expressions Usades Principalment en l’Àmbit Jurídic

• De facto: De fet; en la pràctica, encara que no sigui oficial o legal. Exemple: Encara que no hi havia govern oficial, existia un poder de facto.
• De iure: De dret; segons la llei; oficialment (oposat a de facto). Exemple: De iure, el territori pertany a aquest país, però de facto està controlat per un altre.
• Dura lex, sed lex: La llei és dura, però és la llei. Expressa la necessitat d'acatar la llei, encara que sigui severa.
• Pacta sunt servanda: Els pactes han de ser respectats. Principi fonamental del dret contractual que estableix que els acords són vinculants per a les parts.
• Persona non grata: Persona no desitjable; persona que no és benvinguda (especialment en l'àmbit diplomàtic). Exemple: L'ambaixador va ser declarat persona non grata i expulsat del país.
• Sub iudice: Sota judici; pendent de decisió judicial. Indica que un assumpte està essent examinat per un tribunal i no se'n pot parlar lliurement o prendre decisions definitives. Exemple: El cas està sub iudice, no podem fer declaracions.

Expressions Usades Principalment en l’Àmbit Mèdic

• Coitus interruptus: Coit interromput abans de l'ejaculació.
• Delirium tremens: “Deliri tremolós”; estat de psicosi tòxica aguda, associat principalment a l'abstinència en l'alcoholisme crònic, caracteritzat per al·lucinacions (sovint terrorífiques), tremolors, ansietat i desorientació.
• In vitro: “En vidre”; procés biològic (experiment, fecundació, etc.) realitzat en un medi artificial de laboratori (com una proveta o placa de Petri), fora d'un organisme viu. Exemple: Fecundació in vitro.
• Placebo: Substància inactiva que s'administra com si fos un medicament, generalment per a estudis clínics (per comparar amb l'efecte del fàrmac real) o per a tranquil·litzar psicològicament el malalt (efecte placebo).
• Rigor mortis: Rigidesa de la mort; estat de rigidesa muscular que apareix en un cadàver hores després de la mort. Utilitzat en medicina forense per estimar l'hora de la defunció.

Termes Llatins en l'Àmbit Econòmic i Estadístic

• Dèficit: Falta; mancança; situació en què les despeses superen els ingressos. Exemple: Dèficit pressupostari.
• Per capita: Per cap; per persona; per habitant. S'usa per expressar mitjanes relatives a la població. Exemple: Renda per capita.
• Prorrata / Prorrateig (de pro rata parte): A prorrata; en proporció a la part que correspon a cadascú. Distribució proporcional d'una quantitat entre diverses parts. Exemple: El pagament de les despeses es farà a prorrata entre tots els veïns.
• Ràtio / Ratio: “Càlcul, compte, raó”; quocient entre dues magnituds o quantitats que són objecte de comparació; relació numèrica. Exemple: La ràtio alumnes/professor és molt alta en aquesta escola.
• Referèndum: Procediment pel qual se sotmet a votació popular una decisió política o una llei per a la seva ratificació o rebuig.
• Superàvit: Sobrant; excés dels ingressos sobre les despeses. Exemple: El pressupost de l'any passat va tancar amb superàvit.

Expressions d’Origen Cristià Usades en Àmbits Generals

• INRI: Sigla de la inscripció llatina Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum (Jesús Natzarè, Rei dels Jueus), que segons els Evangelis va ser col·locada a la creu de Jesús. S'usa sovint en l'expressió 'per a més inri', significant 'per a més burla' o 'per acabar-ho d'adobar'.
• Mea culpa: Per culpa meva. Expressió per reconèixer la pròpia responsabilitat en un error o falta. Sovint s'usa l'expressió 'entonar el mea culpa'.
• Peccata minuta: Faltes lleus; errors o assumptes de poca importància.
• Per saecula saeculorum: Pels segles dels segles; per sempre; eternament. Usat en litúrgia i també en sentit hiperbòlic.
• Rèquiem: Missa de difunts que demana pel descans etern. // Composició musical basada en el text d'aquesta missa. // Per extensió, pot significar 'comiat' o 'final'. Exemple: Aquest va ser el rèquiem d'una època daurada.
• RIP (Requiescat in pace): Descansi en pau. Inscripció habitual en làpides.
• Urbi et orbi: “A la ciutat (Roma) i al món”. S'aplica a la benedicció papal solemne i, per extensió, a qualsevol informació o decisió que es fa pública a tot arreu.

Expressions Referides Generalment a l’Àmbit Universitari

• Cum laude: Amb lloança; amb elogi. Màxima qualificació acadèmica (excel·lent cum laude) que es pot obtenir en una tesi doctoral.
• Honoris causa: Per causa d'honor; a títol honorífic. Doctorat o altre títol universitari concedit a una persona eminent en reconeixement dels seus mèrits, sense necessitat d'haver cursat els estudis corresponents. Exemple: Va ser investit doctor honoris causa per la universitat.

Expressions Usades per Referir-se a Tòpics Literaris

• Aurea mediocritas: “Daurada mitjania”; elogi de la moderació i de la vida senzilla, allunyada dels excessos de riquesa o poder, i també de la pobresa extrema. Tòpic popularitzat pel poeta Horaci.