Ciutats romanes importants a la península Ibèrica

Barcino

Entre l'any 15 i 5 aC, època de l'empire august, després de vèncer els càntabres i asturs, es funda Barcino a la plana entre costa i serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, va rebre el nom de colonia. Seguia el traçat urbà de les colònies romanes. Tenia una planta rectangular amb angles retallats i una extensió de 10 ha delimitada per muralles amb torres i 4 portes, de les quals sortien el cardo maximus i el decumanus maximus. A l'encreuament estava el fòrum, situat a l'angle nord-est de l'actual plaça de Sant Jaume. Al voltant del fòrum s'estenia una quadrícula de carrers secundaris, els cardines i decumani minores, amples i amb clavegueres. Mai va tenir la població ni el poder de Tarraco, però gaudia d'un fòrum en el qual s'alçava un gran temple dedicat a l'empereur August, construït després de la fundació de la ciutat. L'edifici tenia una planta rectangular, envoltat de columnes decorades amb capitells coríntis. La muralla, feta en el segle I, no tenia finalitat defensiva, sinó de prestigi, cosa que va canviar quan es va adossar una nova muralla amb 76 torres. No es conserva sencera, ja que es va aprofitar per construir cases i palaus. Les 4 portes d'accés a la ciutat tenien un pas central per a carros i mercaderies i dos laterals per a vianants. Per abastir-se d'aigua, tenia un aqüeducte que es desdoblava en arribar a la ciutat, obtenint aigua de les fonts del Besòs. Fora de les muralles, hi havia una via sepulcral romana on s'enterraven persones de classe popular.

Iltirta

Ciutat ibèrica important que es deia Iltirta, habitada pels ilergets. Situada al turó de la Seu Vella, prop del Segre (Sicoris), amb un emplaçament estratègic per a les comunicacions tant fluvials com terrestres. Per això, tenia molt d'interès pels romans, que la van conquerir al segle I aC. Després va prendre el nom d'Ilerda, i en temps de l'emperador August va adquirir el títol de municipium. Va ser escenari de l'oposició a l'ocupació romana per part dels cabdills Indíbil i Mandoni, i de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. La muralla havia d'abastar tot el turó i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola. La difícil topografia va condicionar que l'estructura no seguís el traçat urbanístic habitual d'altres ciutats romanes. El punt neuralgic era a l'encreuament del cardo i el decumanus, on hi havia termes públiques, l'edifici més important descobert fins ara a Lleida, amb una superfície de 1800m2 dividida en una zona de banys i una palestra.

Emerita Augusta

Fundada l'any 25 aC per l'emperador August. El nom indica que era un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la península: l'adjectiu emeriti vol dir retirat amb honor. També com a homenatge a l'emperador August. Emerita estava al marge del riu Guadiana, anomenat Anas en aquella època. Enmig del riu hi havia una illa natural on hi havia un pont llarg que era el principal accés a la ciutat. Per aquest punt passaven vies de comunicació com la Via de la Plata. Era un lloc envoltat de turons que servien com a protecció natural. Va ocupar una extensió d'unes 80 hectàrees i va arribar a tenir al voltant de 50000 habitants. Capital de la Lusitània, tenia l'estatus de colonia, colonia Augusta Emerita, que significava governar-se amb les mateixes lleis que Roma.

Característiques i edificis de la ciutat

Presentava un model de planta hipodàmica amb dos carrers principals, el cardo i el decumanus, a partir dels quals s'organitzava la resta de la ciutat. La ciutat estava envoltada per una muralla perquè estava rodejada de pobles indígenes en contra de la romanització. La muralla, de tram irregular per raons topogràfiques, tenia torres semicirculars de defensa i quatre portes a les sortides dels dos carrers principals. Paral·lels al cardo i decumanus estaven la resta de carrers, formant una quadrícula. Hi havia dos fòrums: el fòrum provincial, accessible per l'arc de Trajà, on hi havia edificis destinats a l'administració de la província, i el fòrum municipal, on es resolien els assumptes locals. Es trobava a l'encreuament dels dos carrers principals i estava pavimentat amb lloses de marbre. Hi havia una basílica destinada a afers judicials i un temple, erròniament dit temple de Diana, perquè es creu que era de culte imperial.

La ciutat va anar prosperant ràpidament, i prova d'això són les restes de domus senyorials de grans dimensions. La Casa de l'Amfiteatre tenia un peristil amb 18 columnes amb un pou central. Les habitacions principals estaven pavimentades amb mosaics, dibuixos geomètrics, escenes de verema o escenes del mar amb peixos. La Casa del Mitreu tenia un atri central delimitat per columnes sobre les quals hi havia el compluvi que anava a parar al impluvi recobert de marbre. Al costat de l'atri hi havia una habitació amb un gran mosaic, el mosaic cosmologic, on es personifica la concepció i l'evolució del món. També hi havia unes termes privades de les quals es conserva un caldari amb banyeres decorades amb mosaics geomètrics i florals. També hi ha unes estances subterrànies amb pintures murals magnífiques que eren dormitoris d'estiu.

Edificis destinats a l'espectacle

El teatre roma és el més ben conservat de la península, amb un aforament de 6000 persones. La part més espectacular del teatre és la scaenae frons amb dues columnes corínties. Davant hi havia l'escenari (pulpitum) de fusta. A la part posterior de l'escena hi havia les cambres pels actors amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen a les grades a la cavea. Els senadors i les màximes autoritats que anaven al teatre ocupaven l'orchestra, un espai semicircular pavimentat amb marbres de color blau i blanc. Els romans eren aficionats a les lluites de gladiadors, així que tenien un amfiteatre amb capacitat de 15000 espectadors inaugurat l'any 8 aC. L'edifici format per una pista central, arena, de forma el·líptica. Al centre, una gran fossa amb forma de creu que servia de magatzem. L'arena estava envoltada per unes grades, però només ha quedat la inferior.

El circ, edifici més gran destinat a espectacles, sobretot a curses de cavalls, va ser construït al principi del segle I aC, fora del recinte de la muralla. La spina central dividia la pista en dues parts iguals.

La ciutat també tenia nuclis termals, tant públics (thermae) com privats (balneum). A 18 quilòmetres de la ciutat hi ha les termes d'Alange, a les quals acudien la gent d'alta societat romana de Mèrida.

Tres aqueductes: Sant Llatzer, que canalitzava rierols subterranis del nord de la ciutat; Aqua Augusta, que portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres; i l'Aqueducte dels Miracles, que transportava l'aigua de l'embassament de Prosèrpina situat a 5 km de Mèrida. Encara hi ha 35 pilars i arcs gegantins de granit i mao. Finalitza amb un castellum aquae, a partir del qual es distribuïa l'aigua per la ciutat. Encara existeix com si d'un miracle es tractés. D'aquí ve el nom.

Pont roma: sobre el riu Guadiana, segon pont més llarg de l'Imperi. Tenia 800 metres i 60 arcs. Considerat la gran porta de la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus. Punt de recolzament en una petita illa que hi havia enmig del riu. Construït amb carreus de granit amb arcs de mig punt amb petites voltes de mig punt amb la funció que l'aigua no augmentés amb pressió d'empenta sobre el pont en les crescudes del riu. Estava proveït d'uns tallamars que tallaven el corrent i desviaven la pressió de l'aigua.

Per evacuar les aigües brutes, hi havia un sistema de clavegueram que seguia el mateix itinerari que els carrers i desembocava directament al Guadiana. Mèrida també tenia una necròpolis on enterraven els seus morts, prop de les vies que accedien a les portes de la muralla. Hi havia tombes i columbaris amb cavitats per posar les cendres dels difunts. Al columbari de la família Voconi, s'han conservat frescos de retrats dels difunts. Vestigis de cultura material es conserven actualment al Museu d'Art Romà de Mèrida.