La Civilització Romana: Història, Art i Monuments Emblemàtics

La Civilització Romana: Origen i Evolució

La civilització romana es va desenvolupar al voltant de la Mediterrània. Les conquestes van estendre la cultura romana per bona part d'Europa, el Nord d'Àfrica i Orient. Això va posar en contacte els romans amb grans civilitzacions antigues com la grega i l'egípcia.

Etapes de la Història de Roma

• Monarquia (753-509 a.C.): Roma va ser governada per reis, majoritàriament d'origen etrusc.
• República (509-27 a.C.): Els romans van iniciar les seves conquestes, destacant les Guerres Púniques contra els cartaginesos.
• Imperi (27 a.C.-476 d.C.): Octavi (August) va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi, en què tots els poders civils i militars es concentraven en mans de l'emperador. L'emperador era el centre de la vida política: era el primer senador, nomenava funcionaris, s'encarregava dels afers estrangers, comandava l'exèrcit i era el cap religiós. Els successors d'August van consolidar el poder de l'emperador. Al llarg del segle I d.C., l'Imperi va continuar creixent, incorporant territoris com Hispània, la regió del Rin, Orient i Mauritània. L'Imperi es va organitzar en 50 províncies. Durant els segles I i II d.C., la Pax Romana va propiciar una gran expansió i prosperitat. Van prosperar les activitats econòmiques, el comerç i les arts. Roma es va convertir en la capital del món, on es van construir ports i grans infraestructures. La ciutat era el centre econòmic i polític, i s'hi van aixecar grans edificis i infraestructures: teatres, aqüeductes, etc. Al segle III d.C., van començar els problemes que van afeblir l'Imperi davant els bàrbars o germànics.

Monuments i Art Romà Destacats

Maison Carrée

Aquest temple el va fer construir Agripa, mà dreta d'August, qui es va encarregar d'organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia (vies i aqüeductes), així com l'administració i el sistema de tributs. És una mostra del gran procés de romanització que es va produir a la Mediterrània. A Roma, Agripa va erigir el primer edifici del Panteó.

Colosseu

Després de Neró —deposat i suïcidat el 68 d.C.—, l'any 69 d.C. Vespasià va instaurar una nova dinastia (la Flàvia, amb Vespasià, Titus i Domicià, els seus fills):

• Vespasià (69-79 d.C.): Va concentrar el poder en mans de l'exèrcit, va recuperar l'economia de Roma, va reformar el Senat, va impulsar la construcció de grans obres públiques (com el Colosseu), va reforçar les fronteres en territoris perillosos i va sufocar la Revolta Jueva (comandada per Titus, amb la destrucció de Jerusalem i el trasllat dels símbols jueus a Roma, com el candelabre de set braços i l'Arca de l'Aliança).
• Titus (79-81 d.C.): Va inaugurar el Colosseu i va viure dos desastres: la destrucció de Pompeia pel Vesuvi i l'incendi de Roma.
• Domicià (81-96 d.C.): Molt autoritari, va ampliar el Colosseu i va organitzar espectacles. Va ser víctima d'una conspiració contra la seva vida i assassinat.

Panteó

L'any 27 a.C. Marc Agripa va edificar un temple dedicat als déus de la gens Júlia. L'any 80 d.C. va quedar afectat per un incendi i Domicià el va reconstruir. Adrià va fer un nou temple dedicat a tots els déus, però va conservar la inscripció de la façana, en record d'Agripa. Adrià (117-138 d.C.), successor de Trajà, va néixer a Itàlia. Volia la pau amb les fronteres segures i va signar la pau amb territoris envaïts. Va reestructurar l'administració i va codificar el codi civil. Era un emperador culte i cosmopolita, amb gran admiració per la cultura grega. Va afavorir ciutats gregues (com Atenes). Destaquen el Panteó i la Vil·la Adriana (Tívoli).

Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona)

Roma va arribar a Tàrraco durant la Segona Guerra Púnica (218 a.C.) quan Gneu Corneli Escipió va atacar un campament cartaginès. Era la principal base d'hivernada dels exèrcits romans i es va situar damunt d'un turó que seria la futura ciutat, envoltada per una muralla. Roma la va monumentalitzar per donar-li prestigi i propaganda imperial: primer es van reformar el fòrum i el teatre; després, el circ, un nou fòrum i l'edificació de l'amfiteatre. No es coneix la data de l'aqüeducte, però coincideix amb el creixement de Tàrraco. Va funcionar fins a l'Edat Mitjana. Va ser restaurat al segle X (pel Califa Abd al-Rahman III) i al segle XVIII.

August de Prima Porta

Després de les guerres civils, Octavi va portar una pau duradora (la Pax Romana, que va durar dos segles) i els romans van acceptar un nou sistema polític, la fi de les llibertats republicanes. Es van produir canvis en l'escultura: mentre la República es caracteritzava pel realisme, l'Imperi va mostrar influència grega, amb retrats d'emperadors idealitzats, amb virtuts, com a éssers excepcionals i dignes. Va ser representat com a cap militar, Pontifex Maximus, senador i pretor. Tiberi, fill de Lívia (la seva esposa), el va succeir, i per això és representat a la cuirassa d'aquesta escultura.

Columna de Trajà

Trajà (98-117 d.C.) era d'origen hispà i pertanyia a la dinastia Antonina. L'any 101 d.C. va tenir lloc la primera guerra contra els Dàcis, que els romans van guanyar. Entre el 105 i el 106 d.C., en la segona guerra Dàcia, els romans van annexionar Dàcia com a província de l'Imperi. Aquestes guerres van donar lloc a la Columna de Trajà, que s'aixeca juntament amb el fòrum per honorar la victòria. Va conquerir el regne dels Nabateus, portant l'Imperi a la seva màxima expansió. Va morir al Mar Negre durant la seva última campanya i va deixar el tron al seu nebot Adrià.

La Civilització Etrusca

La civilització etrusca es va desenvolupar al centre de la península Itàlica, al segle VIII a.C. Va rebre influències gregues (jòniques). Al segle VI a.C. va viure el seu esplendor artístic i civilitzador. Entre els segles IV i III a.C. van ser sotmesos al poder de Roma. Va ser una cultura religiosa que donava importància als ritus funeraris. Enterraven els morts en tombes decorades amb pintures al fresc de temes alegres de la vida dels difunts. Esculpien les figures dels difunts en posicions de repòs.

Arquitectura Etrusca

• L'arc i la volta (d'origen mesopotàmic) eren elements clau.
• Els edificis més destacats eren les tombes a les necròpolis.
• Els temples tenien planta rectangular, aixecats sobre un podi alt i amb un pòrtic de columnes.
• Darrere hi havia tres portes dedicades a divinitats.
• Es donava importància a la façana, amb una escala d'accés.
• Utilitzaven columnes d'ordre toscà.

Escultura Etrusca

• Era principalment funerària, feta de bronze i terracota.
• Reproduïa els difunts amb gran veracitat.
• Presentava aspectes de l'escultura arcaica grega: somriure forçat, ulls ametllats, geometria, hieratisme.
• El retrat era popular, així com l'escultura d'animals mítics o fantàstics.

Pintura Etrusca

• Era funerària i decorava les parets de les tombes.
• Eren acolorides i representaven el comiat del mort, balls i música.
• Allargaven els peus i els dits de les mans per donar sensació de moviment.