Les Primeres Civilitzacions: Escriptura, Societat i Cultura a Mesopotàmia i Egipte

Les Primeres Civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

Les primeres civilitzacions complexes van sorgir a les regions de Mesopotàmia, amb la seva escriptura cuneïforme, i Egipte, amb la seva escriptura jeroglífica.

L'Origen de l'Escriptura

L'escriptura va néixer amb les tauletes d'argila, que s'utilitzaven humides per gravar-hi els signes. A Egipte, els escribes coneixien fins a 5.600 dibuixos o signes, tot i que en feien servir habitualment uns 600. L'escriptura jeroglífica representava una idea exacta del que volien expressar. Els egipcis escrivien amb una mena de tinta i ho feien en papir o en rotlles, on dibuixaven els seus caràcters.

Un descobriment clau per desxifrar els jeroglífics va ser la Pedra Rosetta. Trobada pels soldats de Napoleó, aquesta pedra, que va ser estudiada per Jean-François Champollion, va ser traslladada a França i va permetre entendre finalment l'antiga escriptura egípcia.

Mesopotàmia: Terra entre Rius

El terme Mesopotàmia significa literalment "Terra entre dos rius", referint-se als rius Tigris i Eufrates, que van ser fonamentals per al desenvolupament d'aquesta civilització.

La Llei del Talió

Una de les lleis més conegudes de Mesopotàmia és la Llei del Talió, que s'expressava amb la frase: "ull per ull, dent per dent". Aquesta llei estava escrita en cuneïforme i formava part de codis legals importants.

Els Jardins Penjants de Babilònia

Els famosos Jardins Penjants de la ciutat de Babilònia van ser construïts pel rei Nabucodonosor II. Es diu que els va fer edificar per la seva esposa, que estava trista i va trobar la felicitat amb aquesta meravellosa construcció.

L'Antic Egipte: Vida, Mort i Poder

La Concepció Egípcia de l'Ultra-tomba

Els egipcis creien que, en morir, el cos se separava de l'ànima, anomenada Ka. Aquesta Ka viatjava per un camí que la portava al Judici d'Osiris. Allà, se li feien unes preguntes i, si les respostes eren correctes, l'ànima entrava a la vida d'ultratomba; si no, no. Per ajudar en aquest viatge, els difunts eren acompanyats pels Llibres dels Morts.

El Nil: Font de Vida per a Egipte

Heròdot, un important historiador grec, va definir Egipte com "un do del riu Nil". Aquesta frase subratlla la importància vital del riu, ja que sense el Nil, la civilització egípcia no hauria pogut existir ni prosperar.

La Unificació d'Egipte i el Faraó

Al 5è mil·lenni a.C., les tribus nòmades de la regió es van acostar a la vora del riu Nil i es van convertir en sedentaris. Posteriorment, un rei de la zona, anomenat Narmer, va unificar l'Alt Egipte i el Baix Egipte, convertint-se en el primer faraó que unificaria tot el territori.

El Poder Absolut del Faraó

El faraó era el rei d'Egipte i posseïa un poder absolut. Concentrava el poder polític, el poder religiós (era considerat la reencarnació del déu Horus i fill del déu Ra) i el poder militar. Per ajudar-lo a governar, hi havia diversos personatges, com els governadors.

L'Estructura Social Egípcia

La societat egípcia estava clarament jerarquitzada:

• Faraó
• Privilegiats:
  • Escribes
  • Governadors
  • Alts funcionaris
  • Alts sacerdots
  • Alts militars/generals
• No privilegiats:
  • Camperols
  • Comercials
  • Artesans
  • Esclaus