Civilitzacions Precolombines: Inques, Maies i Asteques

Inques: Imperi Andí

L'Imperi Inca va ser el més extens d'Amèrica. Es va estendre per la part occidental de Sud-amèrica, abastant els Andes, Xile, Equador i Perú.

Política

El govern era hereditari. L'Inca era el màxim governant. El Willaq Umu era el sacerdot principal. Disposaven d'un element d'unificació: la llengua, el quítxua, i tenien professors per a ensenyar-la.

Societat

La societat estava dividida en:

• Nobles
• Sacerdots
• Camperols
• Esclaus

Economia

L'agricultura, dirigida per l'estat, era la base de l'economia. Els principals conreus eren la patata i el blat de moro. També conreaven fesols, carbassa, quinoa i cotó. Van desenvolupar la ramaderia d'alpaques i llames, que s'utilitzaven com a animals de transport. El comerç es basava en l'ayllu, una parcel·la de terra que l'estat atorgava a cada família. La mida de l'ayllu variava segons el nombre de membres de la família. Utilitzaven l'intercanvi com a sistema de comerç.

Religió

Creien en el déu Sol (Inti), la Lluna i altres elements naturals. Creien en tres mons: inferior, mitjà i superior. Adoraven un déu creador (Viracocha) i creien en la vida després de la mort.

Art i Ciència

L'art inca incloïa un conjunt de tècniques innovadores en àmbits com la tèxtil, la ceràmica, la pedra i l'orfebreria. Tenien un calendari solar de 360 dies, dividit en 18 mesos de 20 dies. També tenien un sistema matemàtic basat en el quipu, un sistema de cordes amb nusos que permetia registrar informació numèrica.

Caiguda

L'imperi va caure a causa de la conquesta espanyola liderada per Francisco Pizarro entre 1530 i 1540.

Maies: Ciutat-Estat de Mesoamèrica

Els Maies habitaven el sud de Mèxic i el nord d'Amèrica Central.

Política

Tenien un emperador (Halach Uinic). El territori estava dividit en petits regnes governats per governadors que exercien de caps militars, legisladors i sacerdots. Hi havia guàrdies a les zones públiques.

Societat

La societat es dividia en:

• El govern i la noblesa, que incloïa sacerdots, guerrers i comerciants.
• Artesans i camperols, que pagaven un terç de la seva producció a la noblesa com a tribut.
• Esclaus, que eren presoners de guerra i realitzaven treballs físics.

Economia

L'agricultura era la base de l'economia. Conreaven blat de moro, cotó, fesols, iuca i cacau. Practicaven l'intercanvi de productes com plomes, metalls i cacau. Tenien una indústria tèxtil i metal·lúrgica desenvolupada.

Religió

Eren politeistes. Els seus temples estaven relacionats amb la natura: el cel, la mort, el sol i el blat de moro. Feien sacrificis i els governants eren considerats descendents dels déus.

Art i Ciència

L'art maia inclou arquitectura, escultures de pedra, peces de fusta, pintures murals, llibres, ceràmica i pedres precioses. Construïen piràmides. Tenien un calendari molt precís, coneixements d'enginyeria i matemàtiques avançades, incloent l'ús del zero.

Caiguda

La civilització maia va caure a causa de problemes interns.

Asteques: Imperi del Centre de Mèxic

Els Asteques habitaven l'actual Mèxic i part d'Amèrica Central.

Política

Era una monarquia electiva. El governant era anomenat Huey Tlatoani.

Societat

La societat asteca es dividia en:

• Nobles: controlaven el govern i la religió. Pagaven tributs i tenien terres pròpies.
• Pagesos.
• Gent comuna: artesans, comerciants i camperols.
• Esclaus.