La Classe Treballadora a Catalunya: Vida, Treball i Lluita Obrera

Condicions de Vida de la Classe Treballadora

La pobresa i la misèria formaven part de la condició vital dels treballadors industrials catalans. A mitjans del segle XIX, més de la meitat dels ingressos d'una família obrera, on treballaven tots els membres, es destinava a pagar l'alimentació bàsica: el pa. Aquesta despesa no incloïa aliments essencials com les mongetes, sardines, patates, oli, carn, etc.

En èpoques de crisi, els ajuntaments i les institucions de beneficència posaven a l'abast dels treballadors aturats l'"olla pública", en la qual podien menjar cada dia un plat de sopa i llegums. Així es frenaven les protestes populars que esdevenien revoltes contra les classes altes. Els obrers tenien una esperança de vida més curta a causa de la manca d'higiene, els mals habitatges i la mala alimentació.

Condicions de Treball Industrial

El desenvolupament industrial va provocar molts canvis en les condicions laborals. Els treballadors treballaven moltes hores i es van adonar que les màquines eren molt més valorades que ells. La industrialització va comportar la incorporació massiva al treball de dones i nens, que cobraven sous més baixos que els homes. Hi havia molta explotació infantil; els nens començaven a treballar als 7-8 anys.

En la indústria tèxtil, moltes vegades es treballava a preu fet, és a dir, un preu per peça produïda. Hi havia molts accidents de treball, especialment entre els infants, a causa de les condicions perilloses.

Organització del Moviment Obrer Català

Una de les primeres formes de protesta va ser la destrossa de màquines (el ludisme), ja que es considerava que la seva introducció comportava l'atur. Però els treballadors es van adonar que aquesta no era la solució i van començar a associar-se per sectors per reivindicar millores.

Les associacions de treballadors es mobilitzaven en funció de reivindicacions concretes segons les urgències, i recorrien sovint a la vaga. Davant les reivindicacions, l'Estat actuava de manera repressiva i amb la prohibició de l'associacionisme obrer. Durant una bona part del segle XIX, el moviment obrer va ser clandestí i, en aquest context, es van difondre els ideals de l'associacionisme, el socialisme i l'anarquisme.

Marxisme i Anarquisme a Catalunya

El contacte amb l'obrerisme europeu va canviar totalment la trajectòria dels moviments obrers a Catalunya. Aquests es van acostar a les idees del moviment obrer internacional, principalment el marxisme i l'anarquisme.

• El marxisme era majoritari i s'implicava en el PSOE.
• L'anarquisme optava per l'acció sindical i renunciava a l'acció política.

Sota la Restauració, es van prohibir les associacions i la premsa obrera. Per tant, el moviment obrer va tornar a la clandestinitat. En algunes situacions, els dos moviments es van mostrar units, però treballaven de manera dividida, la qual cosa els va afeblir davant la forta repressió governamental.

Hi va haver alguns atemptats terroristes. Aquests es van iniciar a Jerez, quan una societat secreta, «Los Desheredados», va començar a fer propaganda a favor de l'acció violenta contra els rics i capellans. Barcelona va ser una de les ciutats més afectades per atemptats anarquistes, com la bomba llançada al Liceu o l'atemptat del Dia del Corpus.