Classes Socials: Anàlisi de Wright, Goldthorpe i el Funcionalisme

Classificació de Classes segons Wright

Wright classifica les classes segons la posició ocupada en el sistema productiu capitalista en funció del seu paper en el conflicte de classe.

B(burgesia)/PB(petita burgesia)/NCM(nova classe mitjana)/CT(classe treballadora)

Separa la propietat (inversions i què produir) i la possessió (procés i com produir).

Propietat dels mitjans de producció → capacitat de control (4 graus) i decisió sobre:

• força de treball (dirigir)
• aparell físic de producció (decidir com treballar)
• inversions (controlen què s'inverteix)

Posicions contradictòries (diferent grau de poder en els diferents factors):

• Directius+supervisors vs. B+CT (explotats però amb control sobre el treball)
• Empleats semi-autònoms vs. CT (condició assalariat) + PB (certa autonomia del propi treball)
• Petites empreses vs. B i PB

Explotacions múltiples (4 fonts d'explotació):

• treball
• mitjans de producció
• béns d'organització
• béns de qualificació

Goldthorpe: Desitjabilitat de les Ocupacions

Desitjabilitat de les ocupacions (gradacional).

Posició basada en:

• riquesa material (propietat/control recursos)
• prestigi social
• poder polític

Criteris:

• situació de mercat + situació de treball = situació d'ocupació (i posició de classe)

Classes:

• Servei (alta, subalterna) → (professionals superiors (+25), professionals de nivell mig-baix, directius petits)
• Intermèdia (coll blanc, petita burgesia, classe treballadora alta = supervisors de treball) → (executius, serveis personals i seguretat, petits propietaris amb empleats, sense empleats, agricultors, pescadors, supervisors de treballs, tècnics inferiors)
• Treballadora (qualificada, no qualificada) → (manuals qualificats, semi-qualificats, agraris manuals)
• Elitista: no important

Afegim criteris (Erikson):

• propietat (control mitjans productius)
• prestació de serveis amb major/menor autonomia
• treball manual amb diversos graus de qualificació

Funcionalisme: Davis i Moore

"El fet social cobreix necessitats socials".

Estratificació i no estructura de classe.

Harmònic, sistema (si alguna cosa falla és patologia).

• Estatus: posició en termes de prestigi (adscrit o adquirit)
• Rol: paper en funció de l'estatus (es desenvolupa)

Principal necessitat funcional = existència de mostrar motivacions individuals (posicions més importants ocupades per persones més capacitades).

La societat premia amb prestigi (més diners) com a motivació per potenciar el talent.

Mecanismes vinculats amb el prestigi:

• importància social de l'estatus i el rol
• quantitat de talent i entrenament necessari per ocupar el rol
• quantitat de persones en un estatus

Estructura Funcional

Fets socials com a sistema.

Parsons

Acció social (interaccions socials entre individus):

• societat integrada per normes i valors compartits
• pautes d'acció (comportament), sistema d'interacció social

Posicions en termes de prestigi i derivades de l'estatus ocupacional.

Estatus familiar (divisió dins de la família en termes de prestigi) → sorgeixen classes socials.

Merton

Funció i disfunció social (relacions que no satisfan necessitats).

Anomia: incongruència entre objectius i mitjans per aconseguir-los → crea comportaments disfuncionals: (conformistes, apàtics, rebels, revolucionaris).

Crítiques al Funcionalisme

• posicions individuals i no de grup
• equilibri i harmonia per sobre de dominació, força, explotació
• difícil mesurar posicions per prestigi
• no vàlid per a qüestions històriques (estructures estàtiques, no procés de canvi)
• no analitza el conflicte ja que no atén al desordre

Capitalisme Regulat

El mercat perd importància, la guanya l'estat i la societat civil (regulen el mercat).

Keynesianisme (augment de la demanda efectiva, inversió, regulació del mercat, proteccionisme, incentivació, polítiques redistributives, regulacions laborals i conflictes).

Plena ocupació + millors condicions de vida + augment del consum.

Concentració de capital + divisió del capital en accions + internacionalització del capital.

Més indústria, menys agricultura, més serveis.

Capitalisme Desregulat

La societat civil es fragmenta.

Explotació il·limitada de recursos.

Canvis en el paper de l'estat (canvia la base garantista, la incertesa predomina, l'estat té un paper desregulador, no keynesià) → promou l'augment de la desigualtat i la pobresa.

Reducció de la importància del treball i l'ocupació (ara té valor instrumental).

Fragmentació dels assalariats (atur, precarietat, externalització, reducció de costos).

Canvis en l'estructura d'ocupació (terciarització, burocratització, polarització, varietat de condicions contractuals).

Processos Dualitzadors

Conseqüències de la fragmentació (reducció de la capacitat col·lectiva, activitats defensives, valors consumistes, afebliment de la solidaritat de classe) → globalització.

Nous Moviments Socials (NMS) (cerca de sortides individuals) → formes d'acció col·lectiva que no tenen relació amb la classe (degut a noves demandes i nous valors post-materials).

Pobresa Multidimensional

Pobresa multidimensional (debilitat de recursos + deficiències en camps de sociabilitat, educació) → mecanismes d'exclusió social (inclosos i exclosos).

Pobre (ingressos per sota del 60% de la mitjana, baixa taxa d'intensitat d'ocupació <20%/dia, privacions de serveis).