Classes Socials a l'Antiga Roma: Patricis, Plebeus i Esclaus

Les Classes Socials a l'Antiga Roma

La societat romana estava constituïda per homes lliures i esclaus.

Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini) sense drets.

Patricis i Plebeus

Els patricis es consideraven els primers habitants de Roma. Però els plebeus van anar aconseguint drets i es van anar igualant davant la llei.

Els Tribuns de la Plebs

Eren magistrats amb grans prerrogatives i inviolables, encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus.

La Llei de les Dotze Taules

Les lleis romanes es van gravar sobre dotze taules de bronze i es van exposar al fòrum per ser visibles.

Llei Canuleia

Permetia als plebeus casar-se legalment amb els patricis.

Llei Hortènsia

Els plebeus van aconseguir que les assemblees fossin presidides tant per plebeus com per patricis.

Ordo Senatorius

Constituït per patricis i plebeus els avantpassats dels quals havien exercit magistratures del cursus honorum, o plebeus que havien arribat a edil, fundant així la nobilitas.

Ordo Equester

Burgesia rica dedicada a l'economia i als judicis. Es van dedicar al comerç a gran escala, al cobrament d'impostos i a la contractació d'obres públiques.

Els Clients

Ciutadans lliures que voluntàriament es posaven sota la protecció d'un ric, amb una relació íntima i sagrada. Però durant l'Imperi es va convertir en una relació de lloguer, una figura mal pagada.

Els Esclaus

Roma tenia una economia esclavista, amb l'esclavitud com a mitjà principal de producció. Els esclaus eren propietat absoluta de l'amo. La condició d'esclau s'adquiria per naixement d'esclava o per dret de conquesta (presoners).

Feien tasques domèstiques o productives, moltes activitats per a l'amo.

Podien penjar un collaret que deia: "Deteniu-me si m'escapo i torneu-me al meu amo". L'emperador Dioclecià era fill d'un esclau que havia comprat la seva llibertat.

Els Lliberts

Els esclaus podien obtenir la llibertat. Les maneres de manumissió eren:

• En morir, alliberaven un esclau per rebre un enterrament d'home lliure.
• En morir l'amo, les clàusules contenien l'alliberament de l'esclau.
• Comprant la seva llibertat. Podien tenir un petit capital (peculi).
• Per declaració davant un magistrat. Amo i esclau defensaven la llibertat. Bastó, cap i llibertat.

Nomenclator

Esclau que s'encarregava d'apuntar el nom dels nombrosos esclaus o d'assignar el triclinium quan hi havia convidats.

El nomenclator també xiuxiuejava a l'amo el nom de les persones que es creuaven al passejar, així quedava com un senyor. Nomenclàtor en català vol dir "llista o catàleg ordenat de noms".

L'adjectiu Cruel procedeix del llatí crudelis, crudele, derivat de cruor, cruoris "sang". És la sang de la carn crua. Més endavant, el terme es va aplicar a actes de carnisseria i matança.

Cruel té inconscientment valors metafòrics, referent a la sang. Crudus significava "sagnant". Després, cru s'aplicava però quan estigués sense coure.

Genuí del llatí genu "genoll". D'origen veritable. Els etruscos, quan naixia un nen, el pare era reconegut com a tal posant el nascut sobre els genolls, declarant-lo legítim o genuí. Està present en la forma que indica agenollar-se.