Classes socials i moviments obrers durant la Revolució Industrial

Terratinents agraris:

Grans propietaris de terres, nobles i burgesos, que viuen dels beneficis obtinguts mitjançant les seues rendes agràries i no invertien en millorar la productivitat.

Proletariat:

Classe social que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seua força de treball a canvi d'un salari per a la seua subsistència.

Utopisme:

Proposta que pretenia l'organització de societats igualitàries, amb propietat col·lectiva i el repartiment equitatiu de la riquesa.

Societats mutualistes:

Organització d'ajuda mútua constituida voluntàriament per obrers amb l'objectiu de protegir als seus membres dels deutes que podrien tenir a causa de malaltia o vellesa.

Ludisme:

Moviment obrer que consistia en la destrucció de màquines noves ja que eren considerades responsables de la pèrdua de llocs de treball i de la baixada dels salaris.

Vagues de selfactines:

Primera vaga general a Espanya l'any 1855 com a reacció de la introducció d'unes noves màquines filadores que estalviaven mà d'obra i deixaren molts obrers en atur.

Oligarquia econòmica:

Quan el poder econòmic està en mans d'unes poques persones. Una de les característiques de l'economia espanyola durant el primer terç del S.XIX, el poder estava en mans de la burgesia, l'aristocràcia agrària, l'alta burgesia comercial/industrial/financera. El seu predomini polític i social també era indiscutible, eixe domini polític i les restriccions del sistema polític expliquen la conflictivitat que va esclatar en 1923 i 1931.

Societat de masses:

Aquest terme es refereix al conjunt de la societat, amb motiu de les tendències igualitaristes del període de la Revolució industrial. Més ampliament, el terme pot aplicar-se a qualsevol societat dominada per la cultura de masses, els mitjans de comunicació de masses, la societat de consum de masses i les institucions impersonals de gran escala.

Lliga Agrària:

Associació de propietaris cerealistes que van actuar com a grup de pressió per aconseguir un aranzel protector.

Fil·loxera:

Insecte que arribà d'Amèrica i atacava els ceps de la vinya, destruint un terç dels ceps espanyols, que van ser reemplaçats per altres varietats. A més, aquest insecte provocà un descens de la producció a França. Açò va tindre lloc durant la crisi de l'agricultura cerealista, en el segle XIX.

Llei de Silla:

Aprovada per Jose Canalejas el 1912. Consistia en que els empresaris de les fàbriques, empreses, tendes, comerços estaven obligats a tindre una cadira a disposició de cada dona treballadora. Això es va fer, perquè les dones patien moltes malalties per estar tantes hores de peu treballant.

Burguesia Financera:

Classe social els membres de la qual són propietaris dels mitjans de producció i viuen de les rendes del treball dels seus assalariats. També, és una classe social que acostuma a estar caracteritzada per posseir mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Crisi Agrària:

L'arribada massiva a Europa de productes agrícoles i ramaders procedents d'Austràlia, EEUU, Rússia, va provocar a finals dels S.XIX, una profunda crisi de l'agricultura europea, ja que els preus eren molt inferiors preus i dels beneficis, els productors agrícoles van pressionar als governs per a que aplicaren mesures proteccionistes, aranzels, impostos sobre els productes importats. A Espanya, la gran dependència respecte de l'agricultura cerealista i la ramaderia ovina va agreujar la crisi. També es va afegir la crisi de la vinya produïda per la fil·loxera.