Classes Socials i Vida Quotidiana a la Catalunya del Segle XIX
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,69 KB
Les Classes Populars i el Sorgiment del Proletariat
Grups Urbans i Artesans
- Bona part de les classes baixes es dedicaven als serveis, en especial les dones.
- El 1860 hi havia 1.200.000 artesans i aprenents. Els menestrals catalans simpatitzaren amb les causes progressistes.
Jornalers i Pagesos
- El nombre de jornalers va anar augmentant (el 1860 eren un 36% de la població, 2,6 milions).
- A finals de segle era difícil distingir els jornalers dels petits propietaris i arrendataris: tots passaven penúries.
- Els pagesos van continuar subjectes a relacions clientelars amb els vells i nous cacics.
El Camp Català: Diferències Regionals
Les diferències regionals no s’haurien de menystenir. Al camp català:
- Les desamortitzacions van convertir molts emfiteutes en propietaris.
- Els no propietaris treballaven sota contractes de masoveria, parceria o rabassa morta.
- L’augment demogràfic i la institució de l’hereu van afavorir l’emigració a la ciutat.
El Sorgiment del Proletariat
El proletariat estava constituït per la mà d’obra assalariada de les fàbriques. (Barcelona tenia 54.000 obrers el 1856).
- Les condicions de vida i de treball d'aquesta nova classe eren esgarrifoses.
Vida Quotidiana i Comportaments Socials
Estructura Social i Gust Burgès
- La societat isabelina es va estructurar com una simbiosi entre els poderosos del passat i els nous grups burgesos.
- Molts dels nous rics van voler ennoblir-se i viure de rendes.
- El gust burgès es va definir per l’ostentació.
Oci i Reunions Socials
- Les formes d’oci es van comercialitzar: estiuejar, teatre, òpera, jardins d’esbargiment, cabarets i casinos.
- Les festes religioses, misses i noces continuaven sent una part important de la vida social.
- Els treballadors es reunien a les tavernes. Anarquistes i socialistes van fomentar ateneus i cases del poble.
Les Dones en la Societat del Segle XIX
- L’estereotip femení assignava a la dona la responsabilitat de fer-se càrrec dels fills i atendre la casa.
- En l’àmbit rural, la dona va desenvolupar des de ben antic tota mena de tasques agrícoles.
- Va ser incorporada al treball industrial perquè cobrava menys que els homes. Patia una doble discriminació: laboral i social.
- Algunes dones van destacar en el moviment obrer de finals del segle XIX, especialment les dirigents anarquistes: Gertrudis Fau, Soledad Gustavo i, sobretot, Teresa Claramunt.