El Classicisme Musical (1740-1820)

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,58 KB

El Classicisme (1740-1820)

Compositors

  • Beethoven
  • Haydn
  • Boccherini
  • Mozart

Canvis

  • Predomini de la música instrumental sobre la vocal.
  • Canvi total en la concepció de l'artista.
  • Aparició del pianoforte.
  • Nous gèneres: música de cambra, lied (poema cantat acompanyat per un piano).

La Il·lustració

Renovació de les ciències, la filosofia, la política i la societat (segle XVIII). La música havia de ser entretinguda, expressiva, clara i amb referències al contrapunt. Havia de ser universal, sense fronteres. "L'essencial de la música és commoure."

Preclassicisme

Període de transició entre el Barroc i l'estil plenament clàssic.

El Rococó

Terme que prové de l'arquitectura. Neix a França (1730). Decoració molt carregada, formes ondulades, petxines... En la música, no hi trobem molta profusió d'ornaments, però sí una diversitat poques vegades superada (François Couperin).

Galant

Tècnica compositiva caracteritzada per escriure música lleugera, clara, agradable i dolça. Contraposada al contrapunt amb moltes veus.

Sentimental

Moviments lents, melancòlics i apassionats. Girs sorprenents de l'harmonia i cromatismes amb contrastos rítmics (Bach).

La Música Instrumental

Concert

(3 moviments: Ràpid-Lent-Ràpid)

Sonata

(2/4 moviments)

Simfonia

(4 moviments)

Música de Cambra

La Forma Sonata

Manera d'elaborar i estructurar el material musical. Bipartida (T-D, D-T). Tripartida (1-2-3). El naixement i desenvolupament de la forma sonata està íntimament relacionat amb els grans canvis que va experimentar la societat al segle XVIII: consolidació dels concerts públics, música instrumental més important, trencament dels esquemes preestablerts per sorprendre l'oient.

Escoles del Classicisme

Mannheim (1740)

Johann Stamitz va crear un grup de grans instrumentistes. Van crear el concepte de dinàmica (pp-mf). Importància dels instruments de vent.

Escola de Berlín

Frederic el Gran. Més textura contrapuntística. Més simfonies.

Escola de Viena

Estava oberta a totes les novetats que procedien d'altres països.

L'Òpera

Òpera Seria

Temes mitològics i grans tragèdies històriques. Es representaven amb gran aparatositat.

Intermezzi

Petites relacions burlesques i satíriques.

Òpera Buffa

Caràcters populars i minoritaris. Espectacles exuberants.

Entradas relacionadas: