El Classicisme Musical (1740-1820)
Clasificado en Música
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,58 KB
El Classicisme (1740-1820)
Compositors
- Beethoven
- Haydn
- Boccherini
- Mozart
Canvis
- Predomini de la música instrumental sobre la vocal.
- Canvi total en la concepció de l'artista.
- Aparició del pianoforte.
- Nous gèneres: música de cambra, lied (poema cantat acompanyat per un piano).
La Il·lustració
Renovació de les ciències, la filosofia, la política i la societat (segle XVIII). La música havia de ser entretinguda, expressiva, clara i amb referències al contrapunt. Havia de ser universal, sense fronteres. "L'essencial de la música és commoure."
Preclassicisme
Període de transició entre el Barroc i l'estil plenament clàssic.
El Rococó
Terme que prové de l'arquitectura. Neix a França (1730). Decoració molt carregada, formes ondulades, petxines... En la música, no hi trobem molta profusió d'ornaments, però sí una diversitat poques vegades superada (François Couperin).
Galant
Tècnica compositiva caracteritzada per escriure música lleugera, clara, agradable i dolça. Contraposada al contrapunt amb moltes veus.
Sentimental
Moviments lents, melancòlics i apassionats. Girs sorprenents de l'harmonia i cromatismes amb contrastos rítmics (Bach).
La Música Instrumental
Concert
(3 moviments: Ràpid-Lent-Ràpid)
Sonata
(2/4 moviments)
Simfonia
(4 moviments)
Música de Cambra
La Forma Sonata
Manera d'elaborar i estructurar el material musical. Bipartida (T-D, D-T). Tripartida (1-2-3). El naixement i desenvolupament de la forma sonata està íntimament relacionat amb els grans canvis que va experimentar la societat al segle XVIII: consolidació dels concerts públics, música instrumental més important, trencament dels esquemes preestablerts per sorprendre l'oient.
Escoles del Classicisme
Mannheim (1740)
Johann Stamitz va crear un grup de grans instrumentistes. Van crear el concepte de dinàmica (pp-mf). Importància dels instruments de vent.
Escola de Berlín
Frederic el Gran. Més textura contrapuntística. Més simfonies.
Escola de Viena
Estava oberta a totes les novetats que procedien d'altres països.
L'Òpera
Òpera Seria
Temes mitològics i grans tragèdies històriques. Es representaven amb gran aparatositat.
Intermezzi
Petites relacions burlesques i satíriques.
Òpera Buffa
Caràcters populars i minoritaris. Espectacles exuberants.