El Classicisme Musical (1750-1800): Idees Clau, Formes i Compositors

1. El Classicisme (1750-1800): Idees Clau

Comprèn la segona meitat del segle XVIII (1750-1800).

Els grans monarques europeus exerceixen un poder absolut, que és qüestionat per primera vegada per la burgesia en la Revolució Francesa de 1789.

Neix un moviment en el si de la burgesia anomenat Il·lustració, que promou la igualtat i el benestar d'una part més gran de la població a través de l'educació i el coneixement.

Arts Plàstiques

Agraden la simetria, la bellesa i l'equilibri. S'anomena estil neoclàssic.

Música

És un període curt, de cinquanta anys, però amb molts canvis musicals.

• Funció: La música és un entreteniment agradable per a la societat acomodada: pels prínceps i els nobles, als seus palaus, i també la burgesia, la classe mitjana, als teatres de concerts (l'òpera).
• Estil: La música clàssica és elegant, enginyosa i simple. Sona molt clara i organitzada.
• Centres musicals: Les ciutats més importants van ser Mannheim i Viena.
• El paper del músic: El compositor encara no és reconegut socialment, continua sent un servent. Al final del període clàssic ja és lliure.

Franz Joseph Haydn (1732-1809)

Encara que va ser servit molt temps de la cort, era un gran servent de la família Hofmann. Tinc un gran sentit de l'humor. Va treballar per al príncep Esterházy, però esdevingué una persona respectada. Les meves composicions són molt equilibrades i elegants. Mozart m'admira.

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Soc una persona divertida i molt treballadora. La meva música combina claredat i equilibri i gràcia del llenguatge clàssic amb una especial profunditat emotiva molt personal. Haydn diu que soc un geni!

2. Simfonies, Concerts i Música de Cambra

Formes musicals

S'organitza el primer moviment de les simfonies i dels concerts de manera que tingui com un argument, seguint la forma sonata.

La Forma Sonata

L'orquestra clàssica

Es compon molta música per a una orquestra estructurada. És una orquestra mitjana, amb director. Es comença a parlar de música simfònica.

• Avenços: Les millores tècniques dels instruments afavoreixen el desenvolupament de l'orquestra.
• Desaparicions: Desapareixen de l'orquestra alguns instruments que quedaven del Barroc com les flautes dolces, els llaüts, les violes de gamba, així com el clavicèmbal i l'orgue.

Les Simfonies i els Concerts

• Primer moviment: (amb personalitat, ràpid) → Forma sonata: exposició, desenvolupament, reexposició.
• Segon moviment: (lent i amable) → Forma ternària ABA.
• Tercer moviment: (el més aristocràtic) → Minuet de forma ternària ABA, és 3/4 en les simfonies. No hi ha minuet en els concerts.
• Quart moviment: (el més ràpid i vital) → Rondó ABACADA. També tema amb variacions.

Música de Cambra 🎼

Són les primeres sonates per a instruments solistes o per a petits grups reduïts (quartets, quintets...). El primer moviment té forma sonata, igual que la simfonia i el concert.

• Haydn va escriure quartets de corda en els quals els instruments dialoguen entre ells, donant vida i vivacitat frenètica a la melodia.
• S'acompleix el nou gust.
• Mozart va escriure quintets.
• Luigi Boccherini va ser un refinat compositor i violoncel·lista italià que va venir a viure a Espanya. Les seves obres són estimades; es va inspirar en la seva cultura i va introduir instruments com la guitarra o les castanyoles. Aquest compositor va treballar en temps de Carles IV, el rei que va dissenyar el Madrid actual.

Nota: El quartet és un grup de 4 instruments.

3. Música Vocal Clàssica

En el Classicisme s'escrivia música vocal religiosa. Haydn és famós pels oratoris i Mozart per les misses.

Missa per als Difunts (Rèquiem)

Un Rèquiem és una missa per a un difunt. Hi ha rèquiems famosos, però el de Mozart és el més conegut i bonic. És l'última obra que va escriure aquest geni compositor. Va quedar inacabat a causa de la seva mort. Era el seu propi rèquiem?

El Rèquiem és una obra per a orquestra, amb solistes vocals.

La instrumentació inclou els instruments greus per enfosquir el color sonor de l'orquestra: elimina els més aguts i inclou tres trombons.

Com en tota música religiosa, Mozart alterna fragments de textures clares amb melodia i acompanyament, amb altres fragments en els quals recupera el contrapunt barroc.

Mozart, que ja estava greument malalt, es va anar obsessionant amb l'encàrrec. El misteri del desconegut que li deuria ensenyar que era d'un comte, un ric aristòcrata, el va aficionar a la música que preferia, enganyant tot Viena i fent passar per companya seva l'obra composta per Mozart.

Mozart va morir sense deixar el Rèquiem inacabat. Un alumne i col·laborador seu el va completar per encàrrec de la vídua de Mozart. Es va fer públic i es va interpretar a l'enterrament de Haydn.

«Les meves idees es tornen fosques. Només amb molta dificultat aconsegueixo concentrar-me. No deixo de pensar en aquell desconegut que em demana insistentment que acabi la partitura, i la continuo perquè em fatiga menys compondre que estar de braços plegats. Pel que fa a la resta, no em fa por res. Soc conscient que ha arribat la meva hora. Estic acabat abans d'haver pogut gaudir del meu talent. Era tan bonica la vida i va començar amb tantes promeses de felicitat...!»