El Classicisme Musical: Característiques i Conceptes Clau

Característiques de la música del Classicisme

Melodia, harmonia i textura

Melodia: Els compositors del classicisme volien que la seva música causés impressió de naturalitat. Per això, les melodies acostumen a tenir una estructura molt clara formada per frases quadrades. Les línies melòdiques són clares i amb poca ornamentació; s'hi incorpora l'ús del crescendo i el diminuendo.

Harmonia: Està basada en la tonalitat a partir de les funcions tonals bàsiques (acords). Els compositors exploren els recursos que ofereix la tonalitat creant efectes harmònics interessants. Presenta seccions musicals llargues i un respecte rigorós per les formes i les normes de composició.

Textura: Es caracteritza per ser transparent i lleugera. Predomina la melodia acompanyada per damunt del contrapunt. S'utilitza sovint el disseny d'acompanyament anomenat baix Alberti.

Conceptes fonamentals de la teoria musical

• Frase: Línia musical construïda per motius que pot considerar-se com un element de rang superior al motiu i inferior al període.
• Modulació: Tonalitat de passar d'una modalitat o tonalitat a una altra.
• Llibret: Text utilitzat en una obra musical per al teatre, com l'òpera, l'opereta o la sarsuela.
• Luthier: Artesà que fabrica i repara instruments musicals de corda.
• Mandolina: Instrument musical de la família del llaüt.
• Motet: Composició polifònica de caràcter religiós sobre textos de la Sagrada Escriptura.
• Obertura: Peça d'orquestra tocada al començament d'una suite, d'una òpera o d'altres gèneres.

Compositors i obres destacades

Chopin: Considerat el millor compositor polonès de la història i el gran mestre del piano.

El clavecí ben temperat: Nom de dos cicles de figures compostes el 1722 i 1740 per Johann Sebastian Bach.

Música vocal profana: Gluck intenta establir les bases del que podria anomenar-se l'òpera moderna. Entre les seves aportacions destaquen el lligam melòdic, l'establiment d'un màxim de quatre actes i la introducció d'escenes corals, com es veu a Orfeu i Eurídice.

Concert: Idea d'establir un diàleg musical entre un instrument solista i l'orquestra. Quan els instruments solistes són dos o tres, el concert s'anomena doble concert o triple concert.

Anàlisi d'obres representatives

Simfonia núm. 40 de Mozart

Es tracta d'una obra instrumental, pura, civil i funcional del Classicisme escrita per a orquestra. El seu caràcter és Allegro molto, alegre i estructurada en forma sonata. Utilitza un compàs binari amb una melodia clara. Va ser composta el 1788.

Orfeu i Eurídice de Gluck (Che farò)

Aquesta peça és vocal i instrumental, de caràcter funcional i descriptiu, pròpia del Classicisme. Presenta una veu acompanyada amb un tempo Allegretto i un sentiment trist en forma de rondó. Utilitza un compàs quaternari amb anacrusi i una melodia clara. Originalment, els intèrprets eren castrati.