El Classicisme Musical: Compositors, Gèneres i Concerts Públics
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,73 KB
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Va néixer a la ciutat austríaca de *Salzburg*. Només tenia 5 anys quan va compondre la seva primera obra, un minuet i trio, i ja tocava molt bé el clavicèmbal i el violí.
El catàleg de les seves obres és molt extens i abraça tots els gèneres:
- Música de cambra
- Música sacra
- Música per a orquestra
- Música per a piano
- Lieder
- Òpera
També va escriure òperes buffes, com ara:
- *Les noces de Fígaro*
- *Don Giovanni*
- *Cosí fan tutte*
El Concert Públic al Segle XVIII
Al segle XVIII, la burgesia va començar a guanyar terreny davant de les dues classes dominants de sempre: la noblesa i el clergat. Els burgesos tenien els diners suficients per adoptar els gustos i els hàbits dels més poderosos. El seu esperit empresarial va afavorir el desenvolupament de la música instrumental, que va sortir de les esglésies i palaus per ser escoltada en sales de concert.
Per primera vegada se sentien obres del passat i del present fora del seu context i prescindint de la seva originalitat, simplement per al gaudi d'un públic aficionat que pagava una entrada. S'obrien sales de concert a grans ciutats europees. Les societats de concerts estrenaven les obres i sovint els músics mateixos feien d'empresaris.
La Sonata Clàssica i la Forma Sonata
La sonata barroca va derivar en la sonata clàssica. Es tractava d'una composició per a un o dos instruments, generalment el violí o el clavecí, i a partir de la segona meitat del segle XVIII, el piano. Els compositors del classicisme escrivien sonates per a piano i violoncel, piano i clarinet, etc.
La sonata estava formada per tres o quatre moviments:
- **Allegro**
- Lento
- Allegro
- Allegro
El primer moviment, l'**Allegro**, era el més important: estava estructurat en tres seccions i constava de dos temes principals de caràcter diferent per tal que es contrastessin.
La Simfonia Clàssica
La simfonia clàssica és com una gran sonata per a orquestra. A partir de l'estructura de la sonata, **Franz Joseph Haydn** va compondre més de 100 simfonies diferents, amb enginy i imaginació.
A les seves simfonies, els instruments de corda i d'arc eren els protagonistes i alternaven amb els instruments de vent i les timbales per contrastos de color. Haydn va ser una referència per als músics de la seva època, com Mozart, que en va ser un deixeble, i més tard, **Beethoven**, que sempre reivindicaria el coneixement de totes les regles per després poder-les transgredir. Les 9 simfonies de Beethoven van ser referència obligada per als grans simfonistes del segle XIX.