El Classicisme Musical: Història, Estils i Formes Clau

El Classicisme Musical: Simplicitat i Puresa

El classicisme retorna la simplicitat i la puresa, inspirat en els ideals grecoromans. En les arts visuals, es coneix com a neoclassicisme, però en la música es va considerar que no hi va haver un renaixement propi i es va anomenar classicisme. Aquesta època de transició entre l'Edat Moderna i la Contemporània va veure la creació d'un estil a Viena de la mà de tres compositors. Es parla de preclassicisme i classicisme.

Característiques Històriques del Classicisme

• La Il·lustració: nous ideals de llibertat i cultura.
• Voluntat de dissoldre les tenebres de la ment amb la llum de la raó.
• La monarquia absoluta perd credibilitat.
• Desenvolupament científic i tècnic.
• Priorització de la figura humana i el pensament racional.
• Tràfic d'esclaus.

Estil Preclàssic: La Transició Musical

Aquesta etapa de transició veu compositors que utilitzen elements barrocs, però amb una sonoritat ja clàssica.

Estil Galant o Rococó (França)

Molt ornamentada, amb una melodia simple i dolça amb acompanyament.

Estil Sensible (Alemanya)

Relacionat amb el Sturm und Drang, és un antecedent del Romanticisme. Molt expressiu, amb sentiments i emotivitat, i canvis de textura i dinàmica.

Centres Culturals: Mannheim

Johann Stamitz va crear un estil propi i va buscar una sonoritat específica per a la seva orquestra. És considerat el pare de l'orquestra simfònica, on s'utilitzen els crescendos i diminuendos, i es busquen nous timbres.

Estil Clàssic: Perfecció i Harmonia

S'adopten els cànons i ideals grecoromans, símbols de perfecció i harmonia. S'inicia la popularització entre les classes adinerades, posant l'art a l'abast del públic que paga. Es consolida la idea del concert públic perquè es volia que l'art arribés a tothom.

Els compositors eren servents i rebien sous igual que un criat. Aquesta situació implicava:

• Sense llibertat creativa.
• Les obres del músic eren del senyor.
• Els senyors les podien reclamar quan volguessin.
• Sou segur.
• Experimentació.
• Podien comprar instruments.

Però els músics es van anar independitzant (Mozart va ser el primer) i es van convertir en artistes, buscant arribar a un nou públic. Va ser un pas de la música antiga a la moderna, amb canvis significatius:

• S'abandona el baix continu.
• Harmonia tonal.
• S'abandona la sonoritat barroca.
• Concepte de frase i tema.

Característiques Musicals del Classicisme

• Forma: Elaboració tema-motiu, estructura clara, sol ser tripartida i perfecta.
• Melodia: Clara i senzilla, s'organitza en frases musicals. Les frases formen temes i solen acabar en cadències.
• Ritme: Segueix la naturalitat de la música, sense influències de dansa i gradual.
• Harmonia: Tonal, no hi ha modes eclesiàstics. Les més utilitzades són (I), (IV) i (V) amb modulacions.
• Textura: La més habitual és la melodia acompanyada amb Baix d'Alberti (desplega l'acord i acompanya). L'homofonia també és habitual perquè és la més vertical, i el contrapunt és menys utilitzat.
• Dinàmica: S'escriuen indicacions, amb bastants crescendos i diminuendos.

La música instrumental és molt més important que la vocal.

Formes Vocals del Classicisme

Degut al canvi religiós i a la davallada de producció (a causa de la raó), la idea de Déu suprem es canvia per la de Déu creador. Tenen un caràcter laic. Les formes més cultivades són l'Oratori i la Missa.

L'Òpera Clàssica

L'òpera era l'entreteniment preferit del moment, però es va adequar a l'estil clàssic. Es produeix la segona reforma operística de Gluck, que la reorganitza i estructura amb els següents punts clau:

• Disminueix les exigències dels cantants.
• Més importància per a l'orquestra.
• Estableix una obertura amb relació als temes.
• Reordena els textos dels llibrets.

L'òpera clàssica es divideix en:

Òpera Seriosa

Temes de mitologia i estil més recarregat i espectacular.

Òpera Còmica

Estil més lleuger, temes propers, escrita en la llengua de cada país i crítica a l'aristocràcia.

Tipus d'Òpera Còmica segons la Zona

• Itàlia: Opera buffa, en italià, amb personatges de la commedia dell'arte.
• França: Opéra comique, en francès, crítica amb diàlegs parlats.
• Anglaterra: Ballad opera, en anglès.
• Alemanya: Singspiel, en alemany, amb recitatius parlats i dialogats.
• Espanya: La tonadilla, en espanyol, senzilla.

L'Òpera de Mozart

Les característiques principals de l'òpera de Mozart inclouen:

• Dona més importància a la música que al text.
• Caracteritza musicalment i dona coherència als personatges.
• Àries més líriques i dramàtiques.
• Gran treball de grups (trios, duos...).
• Simbolisme profund.