Classicisme Musical: Periodització, Compositors i Formes Clau

Periodització i Context Històric del Classicisme

Dues Formes de Perioditzar el Classicisme

• Una proposta situa l'inici l'any 1750, amb la mort de J.S. Bach, i el final el 1827, quan mor Beethoven.
• Una altra opció també comença el 1750, però acaba l'any 1800, coincidint amb l'inici del romanticisme literari a Alemanya.

L'Etapa de la Il·lustració i l'Exaltació de la Raó

Es creia fermament que la ciència i la cultura podien transformar i millorar la societat.

El Despotisme Il·lustrat

"Tot per al poble, però sense comptar amb el poble".

• Els reis i dirigents, teòricament, treballaven pel benestar del poble, però aquest no tenia cap veu ni vot.

La Revolució Francesa (1789)

• Aquesta revolució marca la fi del poder de la noblesa i l'ascens polític i social de la burgesia.
• A partir d'aquí, el músic deixa de tenir el rol de servent per esdevenir un creador independent que viu del seu art.

L'Escola de Mannheim

Mannheim era un petit territori alemany governat pel príncep Carl Theodor. Amb l'objectiu de tenir la millor orquestra del continent, va encarregar-ne la direcció a Johann Stamitz.

La Situació Social dels Compositors Clàssics

Franz Joseph Haydn (1732-1809)

• Músic austríac del segle XVIII, amic proper de Mozart i professor de Beethoven, reconegut com el pare del Classicisme musical.
• Va començar la seva carrera acompanyant un mestre de cant, però el seu primer lloc destacat va ser com a director musical de l'orquestra de la família Esterházy.
• Haydn va viure sempre com a servent, i ho va assumir amb naturalitat. Quan el seu patró va morir i el nou príncep li va permetre viatjar a Anglaterra, ell va seguir presentant-se com a criat, amb l'uniforme inclòs, en tots els concerts.
• A Anglaterra, Haydn va estrenar les seves darreres grans composicions:
  • Simfonies "Londres"
  • Oratoris: La Creació, Les Estacions

Durant la seva estada a Anglaterra, Haydn va compondre les cèlebres Simfonies "Londres" i els oratoris més destacats de la seva carrera: La Creació i Les Estacions.

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

• Compositor austríac del segle XVIII. Va iniciar la seva trajectòria professional a la cort del príncep-arquebisbe de Salzburg, igual que el seu pare, Leopold Mozart, que era violinista i compositor.
• En arribar a l'edat adulta, Mozart va tenir desavinences amb l'arquebisbe i va decidir abandonar el seu lloc, traslladant-se a Viena per viure com a artista autònom.

A Viena, Mozart es proposa sostenir-se econòmicament a través de tres fonts d'ingressos:

1. Acceptant encàrrecs musicals de l'emperador, com era habitual per als compositors destacats.
2. Donant classes privades a alumnes.
3. Organitzant concerts per subscripció, una pràctica habitual a l'època.

Encara que inicialment els seus plans funcionen, aviat cau en l'oblit del públic, cosa que el porta a una greu crisi econòmica. Va morir amb només trenta-cinc anys, arruïnat, i va ser enterrat en una fossa comuna.

Entre les seves últimes grans creacions hi trobem:

1. El Concert per a clarinet
2. L'òpera La Flauta Màgica
3. El Rèquiem, que va deixar inacabat

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Músic alemany que viu entre finals del segle XVIII i principis del XIX. És considerat el pont entre el classicisme i el romanticisme musical. Va viure com a compositor lliure, sense dependre de cap noble.

Malgrat la seva independència, tres factors van afectar greument la seva estabilitat econòmica:

1. La seva sordesa, que el va obligar a deixar d'actuar i de dirigir concerts.
2. El conflicte amb el seu nebot, que li va consumir cinc anys de la seva vida sense que compongués noves obres.
3. Les guerres napoleòniques, que van arruïnar els nobles que l'havien estat mantenint i van provocar una greu crisi econòmica general.

Durant la guerra, l'economia del país va descendir significativament.

La Forma Allegro de Sonata i les seves Aplicacions

És el descobriment més important del Classicisme musical. El seu objectiu és donar força i evolució dramàtica a una obra purament instrumental.

Parts de la Forma Allegro de Sonata

Exposició

• Introducció: Fragment lliure que s'interpreta al principi, abans dels temes.
• Tema A: Més enèrgic i agressiu. Més rítmic que no pas melòdic.
• Tema B: Més dolç i més suau, més melòdic que no pas rítmic.
• Tema A.
• Tema B.

Desenvolupament

• L'autor juga amb els dos temes, barrejant-los i sotmetent-los a tota mena de canvis, fins i tot, canvis de to.

Reexposició

• Tema A'.
• Tema B'.
• Coda: Fragment lliure que sona després dels temes per arrodonir el final.

Aplicacions de la Forma Allegro de Sonata

Sonata (1 o 2 instruments sense orquestra)

• 1r Moviment: Allegro (ràpid) → forma allegro de Sonata.
• 2n Moviment: Lent.
  • Adagio (lent).
  • Andante (ritme de passeig).
  • Forma ternària: A B A.
  • Tema amb variacions: A A1 A2 A3 …
• 3r Moviment: Ràpid.
  • Allegro (ràpid).
  • Presto (molt ràpid).
  • Rondó: A B A C A.

Concert (1 o 2 instruments amb orquestra)

• 1r Moviment: Allegro (ràpid) → forma allegro de Sonata.
• 2n Moviment: Lent.
  • Adagio (lent).
  • Andante (ritme de passeig).
  • Forma ternària: A B A.
  • Tema amb variacions: A A1 A2 A3 …
• 3r Moviment: Ràpid.
  • Allegro (ràpid).
  • Presto (molt ràpid).
  • Rondó: A B A C A.

Simfonia (orquestra)

• 1r Moviment: Allegro (ràpid) → forma allegro de Sonata.
• 2n Moviment: Lent.
  • Adagio (lent).
  • Andante (ritme de passeig).
  • Forma ternària: A B A.
  • Tema amb variacions: A A1 A2 A3 …
• 3r Moviment:
  • Minuet (lent) - forma ternària A B A.
  • Scherzo (ràpid) - forma lliure.
• 4t Moviment: Ràpid.
  • Allegro (ràpid).
  • Presto (molt ràpid).
  • Rondó: A B A C A.