Clàssics de la Sociologia: Comte, Marx, Durkheim i Weber

Clàssics de la Sociologia

Aquesta secció resumeix les aportacions fonamentals dels principals pensadors clàssics de la sociologia.

Auguste Comte: El Pare del Positivisme

Comte és considerat el pare de la sociologia, tot i que la seva influència real pot ser menor de la que es pensa. Va ser el primer a utilitzar el terme sociologia per referir-se a la ciència que estudia la societat com un nou progrés basat en el coneixement racional.

• La ciència forma part de la maduresa de l'home.
• Permet un major desenvolupament de la societat.
• La seva màxima: "La raó ens emancipa".

Entén la sociologia com un coneixement científic enfocat a la millora de la societat.

Karl Marx: Materialisme Històric

Marx va condicionar el pensament de les ciències socials amb la seva teoria del materialisme històric.

Materialisme Històric

Aquesta perspectiva sosté que:

• L'home té necessitats materials com a base de la seva existència.
• La història s'explica partint d'aquesta base i de la necessitat de satisfer aquestes necessitats en un marc material de la societat.

Aquesta visió condiciona profundament la nostra manera d'entendre la societat i les seves estructures.

Emile Durkheim: El Fet Social

Durkheim, també positivista, va utilitzar un mètode quantitatiu i va tenir una gran influència en el desenvolupament de la disciplina. Considera que l'objecte d'estudi de la sociologia són els fets socials observables, amb independència de la subjectivitat de cada individu.

Fet Social

Són els fenòmens socials pròpiament dits, definits com a maneres de pensar, sentir i obrar, que són independents de l'individu i que l'aïllen a actuar d'una manera determinada (coacció social).

Els fets socials es classifiquen en:

1. Morfològics: Donen forma a l'estructura social.
2. Institucionalitzats: Ja estan imposats a la societat (lleis, normes).
3. Corrents d'opinió o moda: Fets que no perduren al llarg del temps.

Max Weber: L'Acció Social

Weber és antipositivista i defensa un mètode qualitatiu. Sosté que el comportament social de les persones s'ha d'estudiar pels efectes que comporta en l'acció de tots, centrant-se en l'estudi del comportament humà.

Acció Social

Es defineix com l'acció individual que repercuteix en l'ambient social i els efectes que genera. Weber distingeix diversos tipus d'acció social:

• Acció Tradicional: Conductes guiades per la costum pròpia de l'individu a partir de patrons establerts.
• Acció Afectiva (o emocional): Comportaments guiats per la irracionalitat i la passió (odi, amor). Combina emocionalitat i racionalitat.

Individu i Grups Socials

Grup Social

Es caracteritza pels lligams emocionals entre els seus membres.

Pautes de Comportament (Cohesió en l'Acció)

Implica una integració mútua "simbòlica".

Integració Mútua

• Simbòlic: Lligam emocional extensible a altres contextos.
• Reconegut: Els membres s'identifiquen els uns amb els altres.

Cohesió en Acció

Es basa en:

• Lligams comuns.
• Pautes de comportament compartides.

Intersecció, Subconjunt i Subgrup

Aquest concepte aborda la relació de l'individu amb els grups socials, considerant l'actitud de dissonància o consonància:

• L'individu forma part d'un grup social i pot tenir actituds de dissonància o consonància respecte a ell.
• Dissonància: Quan no es vol formar part del grup, però s'hi pertany.
• Consonància: Quan l'individu se sent còmode formant part del grup.