Els Clàssics de la Sociologia de la Religió: Marx a Berger

Clàssics de la sociologia de la religió

Karl Marx: L'alienació i l'opi del poble

En diàleg amb Feuerbach, Marx defineix la religió com el conjunt d'idees humanes que sorgeixen a causa del desenvolupament de la cultura, atribuïdes a déus o forces sobrenaturals on radica un gran poder alienador. L'alienació és el procés on l'individu oblida que el món de la cultura va ser i continua sent creat per l'activitat humana (la pròpia acció). Per a Marx, aquest procés és una "falsa consciència" o "consciència alienada".

Això permet a la religió mantenir-se com una estructura de dominació perquè les jerarquies socials, a mesura que es legitimen en arguments religiosos, amaguen el seu caràcter de producte de les lluites de classe. Aquí, Marx considera els aparells religiosos com a ideologies: sistemes d'idees que amaguen i legitimen la dominació i l'exclusió social, justificant el poder dels dominants i domesticant els dominats. Per això, afirma que "la religió és l'opi del poble".

Per a Marx, la religió és allò que fa de l'individu un esclau, un esclau feliç. La religió t'evadeix de la realitat i et fa pensar en una felicitat il·lusòria que et fa continuar endavant. Mentre els esclaus visquin així, enganyats, no es produirà mai cap canvi; una minoria es continuarà aprofitant d'una majoria esclavitzada per la ciència i la tècnica, per la racionalitat instrumental. És una pèrdua de significat.

Sigmund Freud: Visió negativa i patològica

Freud ofereix una visió negativa i patològica de la religió, a la qual acusa de:

• Projecció paranoica al món exterior: és un fenomen de desplaçament relacionat amb la concepció mitològica de la vida pròpia dels pobles primitius. Projecta al món extern el desig d'eternitat i transcendència enfront de la finitud i els temors que això genera en el subjecte.
• Representació del pare: vinculada al complex d'Èdip.
• Repressió d'instints: igual que la resta de la cultura, s'aixeca sobre la repressió i renúncia dels instints a l'inconscient.
• Futur de la religió: ha de ser superat per una concepció no mitològica de la vida a través de les ciències i el psicoanàlisi.

En resum, per a Freud, la religió és una concepció mitològica de la humanitat que té l'origen en el complex d'Èdip (inconscient) i s'expressa com un aspecte malaltís mitjançant mecanismes paranoides i obsessius.

Thomas Luckmann: Les formes socials de la religió

1. La religió impregna les institucions socials sense que hi hagi una institució religiosa específica (la religió és present a tot arreu), propi de les societats arcaiques.
2. Aparició de la institució religiosa amb el sorgiment dels sacerdots (com a l'antic Egipte).
3. Les institucions s'encarreguen del manteniment del cosmos. Apareix la distinció entre el sagrat i el profà i sorgeix l'Església.
4. Procés de secularització: la religió esdevé privada (nou model) i es transforma la manera com els individus viuen la seva religiositat.

Aquesta privatització té dues conseqüències: primer, modifica la inserció de la religió a la societat (s'autonomitza l'esfera religiosa); segon, modifica les relacions que els membres de la institució mantenen amb ella. En aquest context, sorgeixen aspectes no presents en el tercer model: l'Església ja no és l'únic instrument (desmonopolització del cosmos) i hi ha una accessibilitat immediata a través dels mitjans de comunicació.

Peter Berger: El dosser sagrat i el nomos

Tot sistema religiós és producte de l'activitat humana objectiva que adquireix una vida pròpia independent dels seus creadors, fins i tot actuant sobre ells i formant una realitat "sui generis" (segons Durkheim). La religió és un producte social humà que assoleix un caràcter d'objectivitat. Els objectes religiosos són presents per a tothom, formen part del món social i simbòlic, compartint i orientant l'acció.

El coneixement religiós emergeix com un ordre significatiu que orienta l'experiència subjectiva atorgant el nomos: el coneixement que ordena i dóna sentit a les experiències humanes, incloent-hi les discrepants i penoses (teodicees). L'individu dóna sentit a la vida; en cas contrari, apareix l'anomia (separació de l'individu del món social), que constitueix una terrible amenaça perquè es perden els vincles emocionalment satisfactoris i la pròpia identitat, cosa que pot desencadenar la mort o el suïcidi. Es pot buscar l'existència en el món econòmic a qualsevol cost, fins i tot la pròpia vida, si l'individu creu que el sacrifici té sentit (Berger i Luckmann).

El pluralisme religiós en la societat moderna

El pluralisme religiós està relacionat amb la secularització, la subjectivització i la privatització de la religió. Presenta dues dimensions:

• Descriptiva: l'observació de la diversitat existent.
• Valorativa: si la diversitat cultural o religiosa de la societat és beneficiosa o no.

Pel que fa a la projecció en el pla normatiu, el pluralisme no implica que hàgim de ser diferents per norma, sinó que s'ha de garantir la possibilitat de poder ser-ho sense que la identitat social es vegi erosionada. Les conseqüències del pluralisme inclouen l'eliminació de les certeses absolutes. Allò que en una societat era el "món donat per descomptat", avui esdevé problemàtic. Buscar certeses absolutes condueix al fonamentalisme, mentre que el relativisme dedueix que, com que no se sap què és la veritat, no hi ha cap realitat.